Deu estius cantant ‘La Lluna en Vers’

PalmaCinquanta anys d’haver tocat la Lluna i deu cantant-la en vers. La Fundació Mallorca Literària celebra la consolidació, després d’una dècada, del seu festival d’estiu La Lluna en Vers, i ho fa portant Mishima com a plat fort del certamen. La banda catalana, que també està d’aniversari pels seus vint anys damunt els escenaris, tocarà al Santuari de la Consolació de Sant Joan el pròxim 28 de juny. El festival s’estén de juny a setembre i porta la poesia a indrets emblemàtics de l’illa, amb espectacles en què la poesia n’és la matèria primera. De vegades, es recita; d’altres, es converteix en cançó, en dansa, en teatre al mig d’una plaça un horabaixa d’estiu.

En el seu primer any, La lluna en Vers donava nom a les diferents activitats que la Fundació programava durant l’estiu a la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem -gestionada per l’entitat-, però sense tenir forma de cicle. “El museu ens donava molt de joc, perquè té un pati preciós i moltes de les activitats es feien allà. A més, hi ha el claustre, que té una acústica molt especial per fer-hi concerts”, explica Carme Castells, directora de la Fundació. L’any següent, es consolida la programació i s’afegeix Sant Joan com a nova destinació. Com que la Casa Pare Ginard, per massa petita, no permetia fer-hi espectacles a dintre, varen acordar amb l’Ajuntament utilitzar altres emplaçaments, com el Pati de la Cultura, el Centre Cultural de l’Escorxador i el Santuari de la Consolació.

El castell de Bellver, el talaiot de Son Forners a Montuïri, el Convent d’Artà i el pati dels Jardins de Sóller són alguns dels indrets on ha arribat el festival al llarg de la seva trajectòria. Des de la Fundació, com a gestors de tres espais museogràfics, consideren important treure la cultura de les parets dels museus, “perquè aquests espais tenen sentit com a espais vius, que s’associï aquell indret a una vida cultural més rica”, explica Castells. A més, sortir de l’espai físic del museu els permet “acostar-se a nous públics que poden conèixer la programació del museu”.

Maridatges

“El fil conductor del festival és la literatura i el seu objectiu és animar la ciutadania a acostar-s’hi”, explica la directora. És per això que no només hi ha paraules recitades, sinó que els versos es mesclen amb moltes altres disciplines artístiques: “Concebem la literatura com a matèria d’importància cabdal i creim que és important oferir canals d’accés diversos”, prossegueix.

Amb aquesta mateixa visió, a l’hivern organitzen rutes literàries pel territori, fet que els permet connectar l’experiència d’una sortida amb els continguts literaris. “A l’estiu, la climatologia ens convida a un format aturat, a l’aire lliure; i aquest també és un mitjà de transmissió de continguts, una nova manera de llegir els autors”, detalla Castells.

Que la matèria poètica sigui una vivència, i no només una col·lecció d’espectacles, és una altra de les finalitats del festival. “Per aquest motiu hem propiciat sempre el maridatge, que hi hagi una copa de vi, el tast d’un celler o un lloc amb significat”, precisa Carme Castells. Així mateix, assegura que aquestes experiències, esteses durant deu anys, els han permès tenir un públic fidel, que acudeix a cada cicle. En els primers anys el públic tenia una edat més elevada i, en els darrers, s’ha ampliat la franja d’edat dels 30 als 50 anys, i també la presència de nins i nines. Quant a la programació dirigida als infants, Castells creu que és important que s’acostumin a llenguatges no específicament creats per a ells”.

Establir vincles

Allò que més els està costant és arribar al públic més proper, a les persones que viuen en cada poble, una tendència que, assegura Carme Castells, procuren millorar: “Miram de reforçar el vincle amb els veïns, perquè creguin en la programació del seu poble i que l’aprofitin, una programació que jo pens que és de primera qualitat”, afirma. En aquest sentit, la dificultat és acostar-se a persones que no són dins el circuit cultural. “Per això enguany hem reforçat molt la difusió entre els pobles, perquè no hi hagi ningú del veïnat que no sàpiga el que feim”.

També hi ajuden les propostes participatives, com és el cas del projecte teatral comunitari ‘Biografies’, que va tenir lloc a principis de mes a Campanet, on un grup de dones majors de 70 anys veïnes del municipi i d’Inca varen pujar a l’escenari. Al mateix temps, però, Castells creu que fer-hi anar la gent de fora és igualment important: “Ens movem en l’equibri entre un públic local proper, però també tenint en compte que la seva programació aspira a un públic insular”. Durant aquests anys, el cicle ha programat més de 200 activitats i ha reunit prop de 20.000 persones.