El deute pendent amb el dramaturg Alexandre Ballester
L’escriptor pobler pertany a la generació d’autors dels 60 que, després de la mort de Franco, van quedar marginats
Palma“Una obra de teatre no està acabada fins que no es representa”. Ho pensava, i ho deia, l’escriptor, dramaturg, cronista oficial de sa Pobla i agitador cultural Alexandre Ballester. Ho recorda, ara, el seu fill Rafel: “És emocionant veure com, 10 anys després de la seva mort, es farà justícia amb una de les seves obres mai representades, L’única mort de Marta Cincinnati. Jo, personalment, faré un alè en veure l’obra”.
La peça, que va guanyar el premi de teatre Born de Ciutadella el 1983, arribarà a la vida, a la naturalesa del teatre, gràcies a l’interès de la companyia Ovnipresents a recuperar obres d’autors illencs, especialment dels que han quedat mig marginats. A més, hi participa l’Ajuntament de sa Pobla. Tot passa en el marc del festival de teatre Albopàs, el primer de teatre que té el municipi pobler i que enguany és un homenatge de la figura de Ballester, quan es commemora la primera dècada de la seva mort. És el camí que s’ha pres per saldar el deute pendent “amb un gran de les lletres catalanes”, en paraules del regidor de Cultura del poble, Antoni Simó.
L’home de la mitja rialla
Però qui és Alexandre Ballester, l’home que s’amagava darrere unes ulleres fosques? Un mite a sa Pobla i gairebé un desconegut més enllà de la marjal poblera. Nascut a Gavà però criat al municipi del nord mallorquí, Ballester era sobretot un gran aficionat al cinema. Ho diu qui va ser amic seu durant tota la vida, el poeta i també agitador cultural pobler Toni Gost Curro, l’ànima eterna del bar Plaça. “Fins als darrers dies, sempre va passar pel bar a saludar. Era divertit, elegant, fins i tot corrosiu. Tenia un sarcasme esplèndid, i va ser tota la vida un home molt generós”, recorda amb emoció el poeta. Era un home d’aquells que aconsegueixen que hom estigui bé al seu costat, “i també era subtil, però el calaves quan veies se li alçava la comissura dels llavis”, diu Gost. “Allò, aquella mitja rialla, era n’Alexandre”.
La seva afició pel cinema, continua el seu amic, el va ajudar a escriure i desenvolupar la seva obra. Ell era autodidacte, un home d’estudis bàsics, però d’un bagatge cultural universal envejable. “Fou un home que llegia molt, moltíssim. I va estar molt ben relacionat: era col·lega d’Antoni Mus, dramaturg de Felanitx criat a Manacor; també de Jaume Vidal Alcover, que l’ajudà molt a refinar el seu llenguatge, i Maria Aurèlia Capmany, novel·lista catalana parella de Vidal Alcover”. A més, Ballester forma part de la generació d’autors dels seixanta, com Josep Maria Benet i Jornets, Jordi Teixidor i Jaume Melendres, figures amb una projecció dissortada de la seva obra després de la mort de Franco, quan el teatre de text va quedar marginat.
La família d’Alexandre Ballester està implicada en la recuperació d’alguns llibres de l’autor que són “gairebé impossibles” de trobar. A més, preparen el material necessari per fer una edició de les obres de teatre completes, i publicar una novel·la inèdita que no va passar la censura franquista. Rafel Ballester no pot evitar manifestar la il·lusió que li faria veure que els textos teatrals de son pare arriben al lloc que els pertoca, els teatres. Això, Alexandre no ho digué mai: “Mon pare ho donava tot i mai demanava res, era molt altruista. Feia molta feina amb les obres, hi dedicava moltes hores. Record que li costà molt acabar Al caire de les campanes (premi teatre Principal 1987), i mai es va representar. Segurament, li hauria agradat veure més funcions, però mai en va dir res, ni tan sols a mi”.
Albopàs és el nom del món literari de Ballester, que llegit de dreta a esquerra diu sa Pobla. “Era la seva manera d’escapar de la misèria que ens envoltava en aquells temps”, diu Gost, que descriu el teatre del seu amic amb paraules com “visual”, “social”, “fi” i “irònic”. Una misèria que artistes poblers i de més enllà van poder dur fent-se costat i companyia. Almenys, així queda palès en una petita edició de la Fundació ACA que recull els escrits en homenatge de l’escriptor durant el reconeixement que se li va fer a la finca de Búger l’any 1996.
L’escriptor Damià Pons i Pons escrigué: “Ballester entroncà el teatre mallorquí amb la contemporaneïtat teatral”, i de les seves obres en destaca la llibertat, que va més enllà de la seva defensa absoluta en el text. “La concepció escènica, l’estructura dramàtica, l’enginy sarcàstic i malintencionat dels diàlegs, la novetat de les situacions… també traspuaven llibertat”, resava Pons i Pons. El deute pendent és, per tant, reconèixer-ho.