El devastador humor quotidià de Nelson Valente

Una història, tres obres, tres produccions i tres sales alternatives en un projecte comú de col·laboració entre Barcelona i Buenos Aires, entre el teatre català i el teatre argentí. Un projecte estrenat al passat Festival Grec que fa camí en l’inici de la nova temporada amb Silvia, una brillant mostra de comèdia realista que firma i dirigeix l’argentí Nelson Valente. A qui ja hagi vist alguna de les anteriors obres de Valente, des de la magnífica El loco y la camisa fins a la no menys interessant Solo llamo para decirte que te amo, no el sorprendrà la claredat de l’estructura dramàtica de Silvia, l’excel·lència en el dibuix dels personatges i el pols de la direcció per fer rutllar un text que comença com una comèdia fútil que, a poc a poc i sense estridències, es recolza en el drama íntim. El drama d’una dona gran que fins ara ha fet tot el que s’esperava d’ella i que, mort el marit, deixa Buenos Aires per estar-se a casa de la filla exiliada a Màlaga. Valente modula l’humor, impacta i diverteix mentre exhibeix la devastadora petitesa dels seus personatges.

Silvia ratifica doncs el talent de Valente per a aquest teatre falsament realista puntejat per expressius silencis que ens aproxima a la quotidianitat i el drama interior d’uns personatges tremendament humans i molt propers a nosaltres amb una naturalitat espaterrant. I ratifica també que per a aquest teatre no hi ha millor escola que l’argentina. Quin plaer veure i escoltar Julian Ponce, Mayra Homar i Gabriel Beck i sobretot la colpidora presència de Lide Uranga (Silvia), tan expressiva en el tempestuós silenci que l’acompanya com en l'eixordadora decisió que acabarà prenent. Crec que el teatre català té l’oportunitat de fer-se seu el talent de Valente més enllà d’aquesta mena de produccions.

Silvia funciona de manera independent de les altres dues obres, però ben segur que qui s’acosti a la Flyhard tindrà ganes de tastar La paella del dijous, de Cristina Clemente (Círcol Maldà), i la trobada dels Rovira i els Rodríguez (Rovira vs. Rodríguez), de Clemente i Valente, al Versus Teatre.