La Dharma bufa 50 espelmes al Palau Sant Jordi amb amics, música i foc

La gran nit de la Companyia Elèctrica Dharma al Palau Sant Jordi havia d’adir-se amb la història del grup creat pels germans Fortuny fa mig segle. És a dir, fent bullir l’olla de les músiques tradicionals de cercavila i pólvora i desplegant aquella singularitat que els va fer destacar tant entre el jazz fusió progressiu com entre les propostes més ballables sorgides en el context laietà dels anys 70. Aleshores ho van fer tirant pel dret, si fa no fa com quan The Tyets, un dels convidats al concert del Palau Sant Jordi, lliguen so de cobla i reggaeton a Coti x Coti.

A més, tal com explica el periodista Roger Palà a Crític, “la Dharma ha arribat on ha arribat perquè la seva forma d’entendre la cultura i la música no pot deslligar-se de la seva forma de viure i d’un activisme polític i social”. I això també va quedar palès aquest dissabte, vigília de Sant Jordi, convidant diferents agrupacions de cultura popular, d’aquella que toca carrer i base. I encara hi ha un tercer element indispensable, el públic. “Som també qui ens ha sostingut”, va escriure Pep Rius, el guitarrista de la banda de Sants, a Instagram unes hores abans del concert. Segurament per respecte a l’edat, totes les entrades eren amb seient; i tot i no omplir l’aforament, l’entusiasme no hi va faltar, amb crits de “Força Dharma!” per rebre el grup, i després corresponent al mateix entusiasme amb què Joan Fortuny engresca la gent corrent amunt i avall i disparant les característiques melodies amb el saxo soprano.

La celebració del 50è aniversari va començar el 20 de febrer del 2022 al Casal de la Font d’en Fargues, el dia que feia 50 anys del primer concert dels germans Esteve, Josep i Joan Fortuny com a Dharma. I la culminació va ser ahir amb un concert de més de dues hores i mitja que va començar amb un toc d’inici protagonitzat per tabalers, grallers i timbalers, complements del grup en les primeres peces. També hi van aparèixer els Diables de Sants just quan sonava Flamarada, i a Àngel de la dansa la Colla Bastonera de Sants va pujar a l’escenari i va acabar la intervenció ensenyant una pancarta demanant l’absolució de l’activista Carles de Sants, detingut arran de les protestes del 2021 contra l’empresonament de Pablo Hasél. Com un fil invisible que lliga històries de diferents temps, tot seguit Maria del Mar Bonet va cantar Què volen aquesta gent, en una versió molt rock.

La successió de convidats va continuar amb el cantant amazic Jawad Amazigh. Els més joves de la nit, la rapera sabadellenca Santa Salut i els mataronins The Tyets, van compartir La marxa dels pobles amb el mateix to reivindicatiu que l’himne insubmís Contra el fusell un somriure que van cantar Gerard Quintana i Josep Thió, de Sopa de Cabra, i que Resistir és vèncer, la poesia que Jordi Cuixart va escriure a la presó i que la Dharma va convertir en cançó; ahir la va recitar el mateix expresident d’Òmnium entre crits d’independència.

L’entesa entre la Dharma i els convidats va ser prou bona, amb el grup deixant marge a veus com les de Gemma Humet i Magalí Sare, que van poder lluir-se a Busca’m on faci vent i Si encara fossis aquí, respectivament, dues de les cançons dedicades a la memòria de Josep i Esteve Fortuny. També van brillar les harmonies vocals dels Gossos a Muntanyes russes, la guitarra de Quimi Portet a Esperant l’autobús, la Balkan Paradise Orchestra bufant Tramuntana, la cobla La Principal de Llobregat enlairant el Ball llunàtic-toc i el grup de dansa i percussió senegalès Karamala portant Inana fins a l'èxtasi rítmic amb tots els convidats dalt de l'escenari i alguns, com el mateix Cuixart, ben posseïts per l'esperit del ball.

Celtas Cortos en català

En altres casos la trobada era a propòsit d’una cançó dels convidats, com va passar amb Celtas Cortos, que van estrenar una accelerada versió en català de 20 de abril, un dels moments més aplaudits de la nit abans d’una recta final novament amb protagonisme de les colles que va culminar amb La presó del rei de França i el Camell de Molins de Rei llançant espurnes de foc pel Sant Jordi. “Gràcies a la Dharma per 50 anys de música, lluita i compromís, i per compartir”, havia dit Jesús Cifuentes, el cantant de Celtas Cortos. I ja era això.