El Dia de les Illes Balears, una entelèquia

“Si pensam en les Balears com a comunitat identitària, en les Illes com a elements socialment i culturalment cohesionats, percebem febleses. El sentiment comú de balearitat és una entelèquia”. Ho diu l’antropòleg Andreu Ramis, però hi coincideixen els estudiosos de la cultura popular Lina Sansano, tècnica de Patrimoni del Consell d’Eivissa – “el sentiment de balearitat és artificial”– i el filòleg i membre de l’Institut d’Estudis Menorquins (IME) Joan F. López Casasnovas –“a l’Arxipèlag, l’immediat de referència és l’illa, i la comunicació entre elles és als núvols, un sentiment de país no s’improvisa”-. Ho diuen pel que fa a la jornada institucional coneguda com a Dia de les Illes Balears. És dia primer de març –aquest dilluns–, dia que, l’any 1983, es va publicar l’Estatut d’Autonomia al BOE. Des del 1984, aquest dia és festa a les Balears, però no va ser fins al 1999 que va declarar-se no laborable. Però, més enllà d’això, quin sentit té, aquesta diada? 

“En un món que està internacionalitzat i que viu una homogeneïtzació de la cultura, val la pena reforçar els elements identitaris de cada territori, però també els comuns”, diu Francesc Miralles, director general de Relacions Institucionals i Cooperació Local del Govern. Assumeix que el sentiment balear és “complicat d’entendre” i, per això, és necessari fomentar jornades com la del Dia de les Illes Balears, apostant per programes d’activitats unitaris i conjunts. Durant aquest dia hi sol haver diferents actes institucionals, com la formalíssima entrega dels premis Ramon Llull i la Medalla d’Or, i el discurs de la presidenta del Govern, Francina Armengol; a més, es desplega un mercat artesanal als carrers i es prepara un espès programa d’activitats, especialment esportives i culturals, que arriba a diferents indrets de les Illes.

Malgrat tot, hi ha certa sensació que tot això té poc d’unitari més que el fet de ser activitats que es fan el mateix dia. Sansano ha participat molts anys en la coordinació de les activitats de dia primer de març, però el sentiment de fragmentació persisteix. “Sempre hem estat conscients, des del Consell d’Eivissa, que costa molt que el Dia de les Illes Balears s’assumeixi com una festa conjunta”, explica. Les institucions tenen bona voluntat en relació amb aquesta commemoració de l’Estatut d’Autonomia, però potser s’hauria de tenir aquesta consciència de conjunt més dies a l’any: “Què passaria si s’apostàs per l’intercanvi cultural, acadèmic o esportiu entre illes durant tot l’any? Això costa diners, perquè val molt haver d’agafar un avió cada dos per tres. Però s’hauria de fer, l’Executiu ho hauria de regular”, proposa Sansano. 

El menorquí López Casasnovas troba que les aspiracions i els desitjos del poder no són prou per “aconseguir que el poble que arrela a cada illa experimenti un sentiment de comunitat global”. Explica que els beneficis de l’autogovern són “indiscutibles” comparats amb el centralisme i l’absència democràtica que hi havia abans de la declaració de l’Estatut d’Autonomia. Però critica que aquesta capacitat d’autogovern és “esquifida” i, per molta gent, “la constatació de la distància que hi ha entre les expectatives suscitades als inicis de la democràcia i la realitat”. A més, no hi ha cap consciència comuna entre mallorquins i formenterencs, eivissencs i menorquins; i el poc coneixement de la història de les Illes Balears per part dels ciutadans, aliens als valors patrimonials materials i immaterials, tampoc ajuda a crear-lo: “Res no s’estima, i encara menys se celebra, si abans no es coneix. No hi pot haver commemoració si no hi ha memòria”. 

“La gent se sent de la seva illa”

Sansano, López i Ramis coincideixen a dir que en aquesta comunitat autònoma no hi ha hagut una tradició històrica d’institucions o iniciatives comunes, ni des del sector públic ni des del privat. A més, que durant l’època autonòmica s’hagi impulsat l’insularisme, amb l’existència dels consells com a govern de cada territori, no ha afavorit que hi hagi una relació intensa entre totes com per fer-ne una celebració. Així, és normal que els habitants de cada illa se sentin de la seva en concret i no tinguin un sentiment identitari o de pertinença en relació amb la balearitat. 

L’antropòleg diu, no obstant això, que no es pot negar que tenim trets comuns, com la llengua, però és un tret compartit amb una comunitat lingüística molt més gran, la catalana, que inclou l’Alguer, el País Valencià i altres territoris.  

“Aquesta diada va sorgir artificiosament i no hi ha hagut voluntat o creativitat suficient per preservar-la i dotar-la d’unes manifestacions prou potents, suggerents i seductores que atreguin la gent”. Així, per la societat civil és una diada “imperceptible”. El professor ho compara amb la Diada de Mallorca, la festa de l’Estendard, que també és una manifestació institucional, però és de les més antigues d’Europa. És dia 31 de desembre: “Ha arribat a ser un acte sentit que el poble de Mallorca s’ha fet seu. A hores d’ara, la festa de l’Estendard és una manifestació en l’entorn de la qual se suscita sentiment de pertinença i identitat”. 

Ramis, a més, explica per què, més enllà de l’acte commemoratiu i del programa d’activitats, aquesta diada de dia primer de març no genera emoció col·lectiva: perquè no és una festa. “Hem de tenir en compte que la jornada és un acte institucional promogut des del poder, des del Govern. Respon a una decisió de caràcter institucional i el seu objectiu és intentar cohesionar, a la manera d’altres comunitats, el conjunt de la ciutadania d’arreu de les Illes. 

La festa, explica Ramis, és una cosa ben distinta: és una manifestació espontània, encara que amb els anys es pugui arribar a protocol·litzar. Són iniciatives populars, sentides. En la societat preturística marcaven un punt i coma o punt i seguit en el calendari. En canvi, aquesta jornada conjunta no és una iniciativa festiva que sorgeixi del poble. “S’intenta commemorar una realitat que es fonamenta, essencialment, en una estructura politicoinstitucional”, diu l’antropòleg. 

A la recerca del sentiment balear

“Que no hàgim assolit l’objectiu proposat no vol dir que no hàgim de continuar”, diu Francesc Miralles. Al seu parer, és important que des de les institucions es doni a conèixer aquesta jornada arreu de les Illes amb la millor de les intencions: agermanar els seus conciutadans. Sap que no és una tasca fàcil i que el camí serà llarg: “És difícil. Haurem de ser innovadors, àgils i seductors amb les propostes, siguin activitats culturals o esportives, o bé actes institucionals”. De moment, la pandèmia ha provocat que el Dia de les Illes Balears d’aquest 2021 sigui discret i poc renouer. 

López diu que l’Alcover-Moll defineix com ‘diada’ un dia assenyalat, ja sigui de festa o d’un altre esdeveniment memorable. “De moment, l’1 de març té ben poc de memorable”. I es demana: “Hi ha res de la gestió ‘balear’ de la qual ens puguem sentir orgullosos? Què sabem dels reptes que tenim com a societat? Què n’és del REB? Què feim amb la llengua pròpia?”. 

Llunyana, artifical, desarrelada: una entelèquia. El Dia de les Illes Balears evidencia, cada any, la distància que hi ha entre unes illes i altres, i les diferències que la història ha determinat.