"És un dia magnífic pel teatre, tornem a inaugurar!"

GironaClap, clap, clap. "Fa goig sentir aplaudiments! Que la resta de dies els havíem de posar gravats!", ha confessat la Meri Yanes, presentadora del Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta de Girona i Salt, que aquest vespre, per fi, ha pogut oferir una de les semifinals en format presencial després d'haver optat per la via virtual en les anteriors sessions del combat. "Hem hagut de cancel·lar quatre espectacles i en 23 hem canviat les dates. I altres les hem passat a format virtual, però pagant igual als actors", ha assenyalat el director, Salvador Sunyer, que qualificava el dia de "magnífic": "Tornem a inaugurar, tornem a començar!" El tancament de la cultura els va enganxar a mig festival i han decidit allargar-lo fins al 22 de desembre per intentar combatre el virus reprogramant el màxim de funcions.

A la sala la Planeta, al 50% de capacitat, es notava que planaven els nervis típics d'abans d'anar d'excursió: "En teníem tantes ganes!", ha reconegut la Lourdes, una de les primeres a arribar. Molt a prop seu, el Jordi també ho celebrava: "Vam comprar entrades per a totes les sessions i no havíem pogut venir. Ens vam plantejar mirar-les per la pantalla, però no té la mateixa gràcia". El format virtual ha servit per salvar els mobles durant les restriccions, però ningú el canvia pel presencial. "No és comparable: a casa no sents la màgia del teatre", subratlla la Mercè. Tot i això, Sunyer assegura que és un format que "ha vingut per quedar-se": "A partir de l'any vinent hi haurà sempre un apartat virtual, però només per a determinats formats diferents".

Ara bé, la mesura que més de corcoll ha portat el festival i sobretot els seus espectadors és el confinament municipal. "A Girona el 60% del públic ve de fora de la ciutat, i a Salt, en segons quins espectacles, és el 95%. I el que és estrany és que algú pugui anar a veure una obra el dijous, però no el divendres, ni dissabte, ni diumenge", critica el director. Una de les assistents, la Carme, assenteix amb el cap: "Estic molt empipada! Soc de Sant Sadurní de l'Heura i m'he fet un fart de canviar entrades!", ha exclamat amb to d'indignació. Ella encara recorda com, no fa tants anys, per veure teatre havies d'anar a Barcelona: "Aquí no hi havia res i baixàvem sempre un cop al mes".

I és que la principal preocupació del món de la cultura és que les actuals restriccions ofeguin els professionals que s'hi dediquen: "La cultura sobreviurà, el problema és que sobrevisqui la gent que viu de la cultura i del teatre", resumeix Sunyer, que espera poder acabar el festival sense més restriccions: "Veurem què passa!"