Diana Damrau i Carlos Álvarez salden un deute històric amb 'Hamlet' al Liceu

BarcelonaFa deu anys que Diana Damrau i Carlos Álvarez havien de protagonitzar 'Hamlet' a l'Òpera de Washington, quan la dirigia Christina Scheppelmann. La soprano alemanya estava embarassada i no va poder viatjar i el baríton malagueny es recuperava d'una lesió a les cordes vocals que li impedia fer el paper. Així que la producció va caure. Ha arribat l'hora de saldar el deute històric amb l'òpera del compositor francès Ambroise Thomas i de passada amb la tragèdia de William Shakespeare. Damrau i Álvarez debutaran per fi en els rols d'Ofèlia i Hamlet aquest dijous 7 i diumenge 10, en la versió concert de 'Hamlet' que es podrà veure al Gran Teatre del Liceu sota la direcció de l'israelià Danel Oren. El tenor Celso Albelo i la mezzosoprano Eve-Maud Hubeaux també debuten els rols de Laertes i la reina Gertrude. La resta de personatges són talent 'local': els catalans Albert Casals, Josep Fadó, Enric Martínez-Castignani i Carlos Daza, a més de l'espanyol Rubén Amoretti i el francès Nicolas Testé.

L'Orquestra i el Cor del Liceu fan l'esforç de combinar dos títols compromesos en una setmana: les dues funcions d'aquesta producció entre la 'grand opéra' i el 'bel canto' amb l'òpera de Händel 'Rodelinda'. Des del 2003 que no es representava 'Hamlet' al Liceu i, tot i que al llarg de la història se n'han fet 96 representacions, sovint no es representava sencera, ja que el mateix compositor suggereix com a tall després del monòleg 'To be or not to be' al tercer acte. De les 18 versions que se n'han fet, només s'ha cantat fins a l'acte cinquè tres vegades. Aquesta serà la quarta.

Tots els intèrprets destaquen la qualitat compositiva d'aquesta òpera de Thomas estrenada el 1868. "És un tresor per a totes les sopranos altres. Habitualment faig de soprano de coloratura i em toquen dones descarades; és un plaer fer un personatge fràgil, calmat, poètic, amb melodies meravelloses i un text ple de profunditat i matisos", diu Damrau. "Ens obliga a ser eficaços i a buscar el refinament", diu Álvarez d'aquesta òpera francesa. La mare del baríton la interpreta una jove Eve-Maud Hubeaux, que defineix l'obra com "un Wagner a la francesa".

El 8-M i la funció social de l'òpera

Les funcions tindran lloc al voltant del 8-M. "Aquesta òpera hauria d'implicar també la reivindicació de les dones, tant importants en aquesta òpera", diu Carlos Álvarez, si bé recorda que "Hamlet busca refugi en la idea del pare desaparegut perquè té la sensació que la mare no l'estima". Per a Álvarez "les històries que expliquem a l'escenari no han canviat gaire en tots aquests anys; fa gairebé 400 anys que parlem del mateix i no podem dir que el que veiem a sobre dels escenaris no té cap tipus de relació amb el que passa avui en dia. Mentre això segueixi succeint, podem utilitzar l'òpera com un acte reivindicatiu, com un element crític, i no només com un acte de delit sensorial o intel·lectual", ha insistit el baríton. Per a ell, l'òpera ha de "posar el dit a l'ull de la societat, el públic, les administracions; em sento còmode en aquest paper", ha dit. Diana Damrau afirma que "l'òpera, igual que l'art, sempre ha sigut una manera de mostrar les coses que no van bé a la societat, la política i en altres camps". I ha concretat: "Molts artistes i compositors del món de l'òpera han donat molt a la dona i han lluitat des de l'escenari per l'emancipació de la dona" i han creat rols femenins que han sigut molt impactants, com Lucia di Lammermoor, les reines de Donizzetti o la Violeta de 'La traviata'.

La seva Ofèlia "no es pot mirar amb les ulleres violeta" perquè és un personatge "romàntic, místic", reconeix, però "era una dona educada i de bona posició, però és una noia jove i està profundament enamorada de Hamlet; el seu amor és igual de fort que la seva decepció quan el príncep li diu que se'n vagi a un convent", diu per justificar la seva desgraciada mort.