Els tresors dibuixats de l'arxiu del Col·legi d'Arquitectes
El Coac organitza una exposició amb 130 dibuixos de Gaudí, Domènech i Montaner i Bosch i Aymerich
BarcelonaPer molt que passi el temps i les tecnologies avancin, el dibuix continua sent una eina cabdal en el món de l'arquitectura i un mitjà d'expressió imprescindible. "El dibuix permet a l'arquitecte comunicar-se amb els altres agents implicats en la construcció, des de clients fins a industrials", afirma Fernando Marzá, arquitecte i director de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Coac), i l'arquitecte Josep Ferrando, vocal de cultura de la institució, al llibre que acompanya l'exposició 50 anys de l'Arxiu Històric del Coac. "Però el dibuix també és un instrument indispensable per comunicar-se amb un mateix –expliquen els arquitectes–. El dibuix permet visitar un lloc o endinsar-se en un edifici; dibuixar és comprendre i comprendre és pràcticament resoldre. L'arquitectura no pot renunciar al dibuix com mitjà de comunicació".
Segons Marzá i Ferrando, el dibuix dels arquitectes que "vincula més íntimament pensament i acció" s'està revaloritzant. És pot comprovar tant en els 130 treballs de l'exposició com en el llibre, que n'inclou una vintena més, el potencial dels esbossos a l'hora d'imaginar futurs possibles és infinit: Jaume Torres i Grau, l'autor d'edificis com el de Correus de Barcelona, va proposar en un concurs que la part baixa de Montjuïc estigués ocupada per blocs d'habitatges, en lloc de pavellons firals. I també va quedar al calaix la façana expressionista per al Corte Inglés de la plaça de Catalunya de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres.
Els dibuixos estan ordenats per la data de col·legiació del seu autor. Entre les peces antigues hi ha un mapa topogràfic de la muntanya de Montserrat del segle XVIII "molt pictòric", com afirma Marzá a l'ARA, i la planta d'un mausoleu piramidal anònim, datat l'any 1830, que no se sap per què és a l'Arxiu Històric del Coac. Una altra curiositat és una planta general del projecte dels Camps Elisis, una variant del complex d'oci que hi havia hagut a l'actual passeig de Gràcia tal com apareix al Pla Cerdà del 1855.
Antoni Gaudí, dibuixant de Montserrat
El monestir de Montserrat torna a estar representat amb un Alçat de la boca del cambril de monestir de Montserrat, un dibuix de Francesc de Paula Villar i Lozano atribuït a Antoni Gaudí. Una particularitat de l'exposició és que alguns dels dibuixos estan acompanyats d'un comentari d'un arquitecte d'avui –al llibre ho estan tots–. En el cas d'aquest dibuix, el text d'Enric Granell és sucós, ja que es planteja les raons per les quals el dibuix va quedar inacabat: ¿va ser perquè el projecte va canviar o perquè Gaudí va tenir "un atac d'ira" contra el seu col·lega? Més endavant es pot veure un altre dibuix atribuït a Gaudí, Alçat de la catedral de Barcelona, de Joan Martorell, la llegenda del qual és obra d'un altre gran arquitecte, Lluís Domènech i Muntaner.
L'Arxiu Històric del Coac, que va rebre un dels últims Premis Nacionals de Cultura, està considerat el més important del sector de tot l'Estat i és un dels grans arxius a nivell europeu. S'hi conserven més de 2 milions de documents de 180 arquitectes, entre plànols, fotografies, dibuixos, fotografies, publicacions, cartes i altres materials. El Coac cada any dedica un 10% del seu pressupost (1,2 milions d'euros) a conservar-los. Entre les peces més icòniques hi ha el Diorama del Pla Macià de Barcelona de l'exposició 'La nova Barcelona', del GATPAC. Un altre projecte que hauria transformat radicalment la imatge de Barcelona és un gratacel gegantí a la plaça de Catalunya, de l'arquitecte, enginyer industrial i empresari Josep Maria Bosch i Aymerich.
Un altre cas curiós dels fons de l'Arxiu Històric del Coac és el despatx Peter G. Harnden and Associates, l'altra meitat del qual era Lanfranco Bombelli: Alçat del pavelló del Departament d'Agricultura dels Estats Units a la Fira Internacional de Mostres de Barcelona remet a l'encàrrec que van rebre aquests arquitectes de produir les exposicions europees del Pla Marshall. L'arxiu d'aquest despatx és al Coac i és una font imprescindible per conèixer aquest moment. L'exposició estarà oberta fins al 19 de gener.