Art

Els dibuixos de Frida Kahlo destapen la seva intimitat i els amors clandestins

Un llibre de bibliòfil recupera i desxifra més de cent obres d'entre les menys conegudes de l'artista mexicana

'El pájaro nalgón' (1946) de Frida Kahlo
4 min

BarcelonaNo és gens fàcil saber qui era Frida Kahlo (1907-1954) perquè la seva gran popularitat l’ha convertit en un mite, sobretot des dels anys 80 del segle passat. També perquè quan pintava ho feia amb una clara intenció: els seus quadres eren per ser venuts i l’artista mexicana era conscient de quina imatge volia donar. Els dibuixos, en canvi, no eren per a ser exhibits, la majoria els enviava a amics i amants, i desprenen un erotisme més accentuat, són molt més íntims i expressen una gran ironia.

Kahlo, permanentment enamorada, va començar a enviar cartes amb autoretrats des de l’adolescència i d’amagat dels pares. Al llarg de la seva vida molts dels seus amics i amants van rebre els seus dibuixos, alguns força enigmàtics i plagats de missatges. No són gaire coneguts i reunir aquestes 130 obres ha estat una tasca àrdua perquè estan dispersos en moltes col·leccions privades, però finalment Artika ha aconseguit aplegar els més significatius en l'obra Los sueños de Frida Kahlo.

L'amor amb Bartolí, en color sèpia

L’obra, que és una edició limitada de tan sols 2.998 exemplars, es presenta en un estoig que inclou el Llibre d’Art, el Llibre d’Estudis i una làmina de grans dimensions d’El pájaro nalgón, de 1946, que pertany a l’època sèpia, quan Kahlo es va enamorar profundament de l'artista català i republicà Josep Bartolí. Es tracta d’un enigmàtic mosaic ple de figures que envolten les famoses celles i les natges de l’artista mexicana. Hi ha múltiples ulls en referència segurament al fet que el seu amor s’havia d’amagar de les mirades dels altres ja que l’artista estava casada amb Diego Rivera. El famós artista mexicà era molt gelós, no tant de les dones, amb qui Kahlo també va tenir relacions, com dels homes.

“Molts veuen patiment a la seva obra, jo hi veig una dona extraordinàriament intel·ligent”, diu Helga Prignitz-Poda, coautora del catàleg raonat sobre obres de Kahlo, historiadora de l’art i comissària d’exposicions que, en l’edició d’Artika, analitza l’obra de l’artista. Prignitz-Poda va començar a fer recerca sobre l’obra de Kahlo el 1993: “Els dibuixos no han estat fàcils de localitzar perquè estan molt repartits, els donava a amics i amants, i la gran majoria ja són morts i s’han acabat subhastant”, assegura la historiadora de l’art. Kahlo tenia una fam voraç de coneixements. Abans de l’accident que va patir els 18 anys volia ser metgessa, i a la seva gran biblioteca acumulava llibres de medicina, psicologia, ciència, ficció i molta poesia.

L'estàtua de la llibertat segons Frida Kahlo

Més d'un centenar de dibuixos perduts

Molts dibuixos que va fer l’artista mexicana han desaparegut. Se’n coneixen només uns 130, alguns possiblement s’han extraviat i d’altres estan molt deteriorats. Es creu que en van existir uns cent més però se n’ha perdut el rastre. El Llibre d’Art d’Artika conté 34 obres a llapis, tinta, sèpia o aquarel·la, realitzades en quaderns de diari o en cartes enviades a la seva família i amics, i fragments dels diaris de l’artista. Prignitz-Poda admet que l’obra de la mexicana la fascina per totes les petites històries que amaga: “Hi ha una enorme i heterogènia saviesa –explica-. Als seus dibuixos exterioritza les seves fantasies eròtiques, els seus somnis i desitjos”. L’edició d’Artika mostra 13 autoretrats, tres retrats d’amics i amants i 12 originals de fantasies i somnis.

La història d’amor amb Bartolí va ser sempre clandestina. Ella li enviava apassionades cartes d’amor que el dibuixant català va guardar sempre en una maleta especial. Bartolí volia que es destruïssin una vegada ell fos mort però no va ser així: van ser subhastades el 2015 a Nova York. Kahlo li escriu a Bartolí: "Anit sentia com si moltes ales m'acaronessin tota, com si a les puntes dels teus dits hi hagués boques que em besessin la pell. Els àtoms del meu cos són els teus, i vibren junts per estimar-nos. Vull viure i ser forta, per estimar-te amb tota la tendresa que mereixes, per entregar-te tot el que en mi hi ha de bo [...] T'escriuria hores i hores, aprendré històries per explicar-te-les, inventaré noves paraules perquè totes et diguin que t'estimo com a ningú". Bartolí també l’estimava apassionadament i explicava que era "una de les dones més intel·ligents, lleials i sensibles" que havia vist mai.

Un autoretrat de Frida Kahlo

Rivera, entre ruïnes

A Kahlo li encantava l’ocultació, la simulació, la disfressa. Els dibuixos que va fer durant els anys que va durar la relació amb Bartolí -des de 1945, quan es van conèixer a Nova York, on Kahlo va patir una de les seves moltes operacions, fins al 1952- són tots en color sèpia, en referència a la tinta que utilitzen els calamars per ocultar-se. En altres moments de la seva vida, Kahlo fa dibuixos on apareixen altres amants, com el fotògraf Nickolas Muray o Sara Zinll, una professora de qui es va enamorar. Diego Rivera també apareix en molts dibuixos i va canviant segons el moment de la relació. Quan s'esquerda, hi ha un dibuix que no devia agradar gaire a Rivera, perquè el relaciona amb les ruïnes d’un temple funerari de Buda.

L’artista mexicana també va traslladar als seus dibuixos moltes de les seves idees polítiques. Fervent comunista, a casa seva van acollir durant un temps Trotski, que també va ser plasmat sobre el paper. Hi ha dibuixos de l’Estàtua de la Llibertat amb una clara crítica a la política nord-americana: als peus del famós símbol dels Estats Units hi apareixen un munt d’esclaus.

"Crec que s’ha simplificat molt i s’ha mitificat molt l’obra i la vida de Kahlo; amb el llibre personalment m’ha canviat totalment la imatge que en tenia i també la de la seva relació amb Diego Rivera. He descobert una Frida que es relacionava amb gent d’arreu del món, que volia gaudir molt de la vida i que va viure intensament la seva sexualitat –detalla Macarena de Eguilor, directora editorial d'Artika–. Els dibuixos tenen el valor de captar la seva part més personal i privada".

L’obra té extensos articles de diferents experts, com la mateixa Prignitz-Poda, que desxifra alguns dels enigmes que amaguen les obres; María del Sol Argüelles San Millán, directora del Museu Casa Estudi Diego Rivera i Frida Kahlo, o Juan Rafael Coronel Rivera, periodista i poeta i net de Diego Rivera. 

stats