Dibuixos en negre i taronja de la Guerra Civil de Paul Preston

Barcelona“A Espanya estava molt arrelada la idea que els problemes polítics es podien resoldre mitjançant la violència en comptes del debat”. Amb aquesta sentència, força clarivident, i una il·lustració que recrea Duelo a garrotazos, de Goya, comença la versió en còmic de La Guerra Civil Espanyola (Debate/Editorial Base) de Paul Preston que es podrà aconseguir amb l’ARA els dies 21, 22, 23 i 24 de desembre. L’il·lustrador malagueny José Pablo García ha sigut l’encarregat de traslladar al món de la vinyeta l’assaig de 400 pàgines de l’historiador de Liverpool. No ha sigut una feina fàcil perquè en una de les seves obres canòniques Preston hi aboca molts temes: la internacionalització del conflicte -Franco va trigar deu dies a guanyar-se el suport i l’ajuda de Mussolini i Hitler-, la resistència de Madrid, la rereguarda, les divisions i els diferents enfrontaments, els bombardejos a la població civil, la repressió, la por que suscitava entre la dreta l’alliberament de les dones, l’exili, els camps de concentració, la ceguesa europea davant l’amenaça feixista, la destrucció de la memòria...

“Quan em van fer l’encàrrec estava mort de por perquè soc lent treballant i em demanaven la versió en còmic d’un llibre sobre la Guerra Civil on passen moltes coses”, assegura García, que és autor també de Las aventuras de Joselito (2015), Vidas ocupadas. Un viaje palestino de Nablus a Gaza (2017) i La mort de Guernica (2017), basat també en un llibre de Preston. L’il·lustrador no obvia cap dels temes que tracta l’historiador i respecta l’ordre cronològic del llibre. “Vaig passar mesos buscant fotografies, mirant hemeroteques i enciclopèdies”, diu García. Alguns dels dibuixos remeten a les fotografies d’Agustí Centelles i Robert Capa, però García explica que també s’ha inspirat en moltes imatges captades per anònims i en cartells i il·lustracions de l’època. “Al principi la idea de l’editorial era utilitzar el blau per a un bàndol i el vermell per a l’altre, però era massa complicat perquè hi ha més de dues Espanyes”, diu l’il·lustrador. Al final es va optar pel negre i el taronja.

Entendre l’esclat del conflicte

Quan es va encarar amb el projecte, García va fer una autèntica immersió en la Guerra Civil, un tema en el qual no era expert. “Fent el còmic he conegut més a fons el conflicte i sobretot he entès com es va produir, que no va sorgir del no-res i de cop i volta”, explica. El còmic comença amb el regnat de Ferran VII i explica com era la societat espanyola molt abans de la proclamació de la II República. Se succeeixen fets com la temptativa de Constitució de 1812, que va ser anul·lada per Ferran VII. En aquell moment ni la monarquia ni la noblesa ni el clero van perdre el poder. Per les pàgines del còmic hi desfilen els problemes derivats del caciquisme, la pèrdua de les colònies, la Setmana Tràgica, la dictadura de Primo de Rivera...

“La idea inicial era acostar la Guerra Civil als més joves. Als instituts ha funcionat molt bé. Alguns professors d’història m’han agraït haver fet el còmic i m’expliquen que gràcies a ell alguns estudiants han aprovat l’assignatura. Valoren també el fet que el segle XIX estigui perfectament resumit en vint pàgines”, explica García. El còmic, però, és apte per a tots els públics: “Una vegada una dona em va demanar dues dedicatòries, una per al seu fill de 18 anys i una altra per a la seva mare, de 90”.

El suggeriment de fer una versió gràfica del llibre de Preston va ser de l’editor de Debate, Miguel Aguilar. “Al començament jo no n’estava convençut -recorda Paul Preston-, però vaig consultar-ho amb la meva dona i amb alguns col·legues i es van entusiasmar amb la idea d’arribar d’aquesta manera als adolescents. És una bona idea fer llibres d’història més accessibles per als joves, però s’ha de dir que tot depèn molt de la seva veracitat i qualitat. Amb José Pablo García vam col·laborar molt tant pel que fa a la selecció de detalls com sobre quines eren les imatges més adequades”.

Les dificultats amb Franco

En les 240 pàgines del còmic, García mostra algunes solucions enginyoses per explicar amb vinyetes un conflicte tan complex i amb tantes parts enfrontades com la Guerra Civil. A Alejandro Lerroux el dibuixa amb cara de pocs amics, penjat d’un pèndol, amb una urna com a motxilla, i viatjant d’esquerra a dreta. A García li ha fet una gràcia especial el ministre de Defensa republicà, Indalecio Prieto, i el president de la II República Espanyola, Francisco Largo Caballero. “Físicament té certa gràcia, és com un avi que vol semblar enrotllatals joves, molt oportunista”, assegura l’il·lustrador.

García reconeix que un dels personatges més difícils ha sigut un dels grans protagonistes de la Guerra Civil: Franco. “M’ha costat agafar-li el to i les faccions perquè perdia pes i en guanyava amb molta facilitat; a vegades portava bigoti i altres vegades se’l treia”, explica. Preston descriu Franco com un home que havia après a inculcar la lleialtat mitjançant la por durant els seus anys a l’Àfrica i amb un estil militar que reflectia la seva experiència al Marroc: era fred, reservat i sense escrúpols.

García no amaga la ironia a l’hora de dibuixar alguns moments del general rebel. Per exemple, el col·loca davant unes fotografies, una de les quals ja té la creu, per explicar com van anar caient els seus rivals polítics. En alguns moments Franco sembla un personatge força ridícul. Hitler el menysté i el comte Ciano, gendre de Mussolini i ministre d’Exteriors de la Itàlia feixista, no li mostra gaire respecte. García reprodueix una reflexió del comte italià que situa al juliol de 1939, quan Ciano va visitar Franco al Palau d’Ayete, a Sant Sebastià: “El Caudillo és un paio estrany, al seu Palau d’Ayete, amb la guàrdia mora i envoltat d’expedients de condemnats a mort i el seu horari de treball. En veu tres al dia perquè a l’home li agrada fer la migdiada”.

El còmic no obvia detalls com la petició de l’aleshores hereu al tron, Joan de Borbó, per participar en la lluita amb els franquistes enrolant-se en la tripulació del creuer Baleares o la farsa que va significar la creació del comitè de no intervenció per part dels països europeus. Al final es detalla la terrible repressió del dictador i com va mantenir fins a la seva mort la divisió entre vencedors i vençuts. El còmic posa èmfasi en la necessitat de recuperar la memòria històrica i les dificultats que hi ha hagut per obrir les fosses comunes.

García es va iniciar amb aquest llibre en el terreny de la Guerra Civil però després li han plogut els projectes. La mort de Guernica, també publicada en català per l’editorial Base, va ser més complicada per a l’il·lustrador perquè no hi ha fotografies de molts dels personatges. Ara García treballa en un còmic inspirat en una coneguda novel·la de ficció sobre la Guerra Civil i un assaig històric del mateix període.

Altres còmics que recuperen la memòria històrica

‘La mort de Guernica’ (Paul Preston i José Pablo García, Editorial Base)

García converteix en vinyetes l’assaig de Preston i detalla les tàctiques de la Legión Cóndor, els acords de Hitler i Franco i la gran tasca que van fer els corresponsals de guerra per explicar com la població basca va ser cruelment bombardejada.

‘Cuerda de presas’ (Jorge García i Fidel Martínez, Astiberri)

Astiberri ha reeditat dotze anys després de la primera aparició al mercat el treball de Jorge García i Fidel Martínez. L’obra explica la història d’onze dones presoneres del franquisme durant els primers anys de la dictadura. Són històries fictícies però que podrien haver sigut molt reals i que detallen les humiliacions, les tortures, la relació amb les monges, les violacions, el robatori dels fills...

‘Deportado 4443. Sus tuits ilustrados’ (Carlos Hernández i Ionannes Ensis, Ediciones B)

Carlos Hernández va indagar en la història del seu oncle, un dels 9.300 espanyols deportats a Mauthausen, i va escriure el llibre Los últimos españoles de Mauthausen. Per arribar a un públic més jove va decidir explicar la història també a través del Twitter i fer-ne un còmic amb il·lustracions de Ioannes Ensis.

‘Dr. Uriel’ (Sento, Astiberri)

La història d’un metge empresonat per roig abans d’haver participat en cap batalla, obligat a servir com a metge en el bàndol colpista durant el setge de Belchite i presoner dels republicans al monestir del Puig poc després es va adaptar en tres còmics: Un médico novato, Atrapado en Belchite i Vencedor y vencido, publicatsentre el 2012 i el 2016. Al març Astiberri va recuperar la història completa en un únic volum.

‘Espacios en blanco’ (Miguel Francisco, Astiberri)

Aquest còmic autobiogràfic d'un dels dibuixants d’Angry Birds parla sobretot dels silencis i les històries de la guerra i la postguerra que els que la van viure han explicat als fills i com és d’important no oblidar-les i transmetre-les a la generació dels nets.