'Dies d'atrezzo', de banda sonora a sisè àlbum de Da Souza
El quintet presenta el seu nou disc, gravat entre l'illa i Barcelona, dissabte 24 de setembre, a la Fundació Miró Mallorca
PALMAEl sisè disc de Da Souza es diu Dies d’atrezzo perquè havia de ser la banda sonora d’una pel·lícula de Javier García Lerín. El bateria, Àngel Garau, i el baixista, Xavier Hernández, riuen quan la periodista posa en dubte el tema de la pel·lícula i els mira amb sospita. “Sí, sí, eren les cançons per a una banda sonora, però el projecte no va arribar a bon port i vàrem decidir fer el disc”, insisteixen, i asseguren que la pel·lícula serà una realitat un moment o un altre. Compram la fantasia de l’aventura cinematogràfica; el resultat el presenten divendres, 7 d'octubre a Es Gremi (Palma), a les 21 h. de la mà de SonsDeNit. Dissabte 15 d’octubre faran de teloners d’Antònia Font al Palau Sant Jordi. En aquest concert, no hi volen ni pensar: “Esper que la gent vagi a fer cerveses, com feim tots quan hi ha teloners”, pronuncia el baixista, que comenta amb Garau la quantitat d’entrades que s’han venut per a aquesta cita: unes 12.000.
Agenda a part. Després de l’EP Boleros (2021), les 12 cançons d’aquest sisè disc –que té hits com 24/7 i Fotogrames– revelen que el grup té una ‘caixa d’eines’ concreta en la qual ha anat treballant –i que s’ha engrandit durant el procés– des de Futbol d’avantguarda (2018). Sonen lluny, encara que a molts els pesi, aquells primers Flors i violència (2013) i Bossanova infinita (2015). “En aquells anys hi havia una redescoberta de l’indie punk dels 90 i ens hi vàrem emmirallar. Les referències varen anar canviant, i les idees musicals passaren de ser més dures, d’energia distorsionada i ràpida, a ser més relaxades. Ara, la referència som nosaltres mateixos. Hem aconseguit omplir d’un contingut i una sonoritat concreta les cançons. Hi ha un so Da Souza”, expliquen, entre els dos, Garau i Hernández. Per cert:el grup es completa amb Lluís Cabot, Guillem Portell i Biel Stela.
Deu anys
Conclouen que s’han fet grans. De fet, aquest gener faran una dècada com a banda. “Jo en faig una lectura positiva del pas del temps”, diu Hernández. Han passat de compartir pis a Barcelona a viure tots a Mallorca menys el frontman, Lluís Cabot. O hauríem de dir exfrontman? Fins i tot aquesta figura s’ha diluït a Da Souza. “Abans feia totes les lletres en Lluís [Cabot], però a poc a poc els altres ens hi vàrem anar animant. Cadascú fa les seves curolles a casa, ja siguin lletres o melodies, i després les compartim. Acaben tenint el so del grup perquè tots hi posam de la nostra part”, descriu el bateria. En resulten, d’aquesta pols màgica que aporta cada un del grup, cançons amb tocs d’irrealitat, de pirotècnia suau, alegre però sostinguda. De malenconia ben duita.
En aquest nou viatge discogràfic, els de Da Souza han deixat entrar a l’estudi amics i coneguts. “Les col·laboracions no les vàrem pensar en forma de màrqueting, sinó que varen anar sorgint així com ens venia de gust. Va ser una passada veure fer la seva màgia a Joana Gomila i Laia Vallès –sonen a la tercera part de La faula del falcó–, i ha estat un plaer comptar amb la cantant Eva Fernández a Diarro –que és una versió del disc de Garau, Suenyos Garau (2020).
Da Souza ha gravat Dies d’atrezzo a cavall entre dos estudis barcelonins (Can Sons i Angel Sound) i una autoescola de Llucmajor, on el grup va muntar el seu estudi portàtil. “Ha estat un procés molt llarg”, recorden els músics. La producció, com en el disc Salsa agredolça (2020), la firma Pau Riutort, col·laborador habitual d’El Guincho, Natalia Lacunza o Bad Gyal. “Amb en Pau [Riutort] som molt amics, i és brutal que ens produeixi ell, que fa feina en una categoria superior”, exclamen Hernández i Garau.
Fans de la motomami
Des del músic brasiler Tom Jobin al raper Roju, passant per Maria Jaume, El Madrileño i Bad Bunny i Tarta Relena. Aquests són els artistes que ballen pel cap als músics de Da Souza, però sobretot estan fascinats amb la “motomami Rosalía”:“Vàrem anar al concert de Palma i ens va encantar, d’artistes així surten cada cert temps, i és brutal que ho puguem veure”, diuen. A part d’estar “flipats” amb la producció del disc Motomami, també reflexionen sobre el concert: “Ja ho vàrem veure amb El Madrileño, sembla que aquests artistes estan plantejant una nova fórmula per als directes, molt més audiovisual”. Al principi d’aquest article s’ha comentat que Dies d’atrezzo havia de ser la banda sonora d’una pel·lícula. S’haurà de veure el directe per veure si, com Rosalía, també plantegen un directe més “audiovisual”. De pel·lícula.