Dies de dansa (i festa i celebració) al teatre Principal d'Inca

PalmaDies de dansa és una proposta "dinàmica i intensa" que omplirà el teatre Principal d'Inca (passadissos, escales, hall, sales...) els pròxims 24 i 25 de març. "Hi passaran coses", diu el director del teatre, Miquel Àngel Raió. La iniciativa, diu, la va veure molt clara des del principi: "L'estructura d'aquest lloc convida a convertir-ho tot en un escenari. Començam amb una proposta que té un toc diferent però que no deixa de ser una iniciativa petita. La idea és que creixi i fructifiqui", assegura.

Hi haurà dos tipus de representacions: peces de petit format, algunes inacabades, que es veuran fora de l'escenari, aglutinades sota el títol Cinc episodis d'un error; però també hi haurà tres peces de gran format que es veuran en un espai convencional. "El que volem és apropar la dansa contemporània al públic, perquè encara és una disciplina que fa un poc de por", comenta Raió que, a la vegada, ha obert les portes del Principal d'Inca a companyies joves i de dones per desenvolupar aquest "mapa de la dansa" que serà l'espai inquer.

Els espectacles es poden veure tots, comprant l’abonament, o per separat. El teatre obrirà a les 17.30 h i tancarà a les 23 h. Hi haurà temps abans, enmig i després dels espectacles per a un moment de pausa i una Rosa Blanca. Raió apunta que "la gràcia" és viure "tota l'experiència" itinerant pel teatre.

Les peces de gran format

I amb (t)here és un treball escènic i musical sobre la relació entre el cos i la veu, que explora noves formes d’interacció entre ambdós. "´És una peça molt híbrida, amb la veu i el cos de protagonistes, a més del paisatge sonor, que és molt electrònic", apunta Aurora Bauzà.

A partir de la repetició obstinada d’una melodia vocal, i acompanyat per una atmosfera electrònica, el performer-cantant es mou buscant un cos emancipat de la veu, i generant dos discursos simultanis –vocal i corporal– que s’allunyen de la tradició musical clàssica en la qual el cos està silenciat i supeditat al discurs vocal, expliquen des del teatre. Bauzà insisteix que es plantegen dos discursos, dos llenguatges, noves formes de fer música i de cantar en escena. Raió considera que és un treball "molt contundent".

El fin de las cosas és "un ritual de reconciliació amb la mort", segons diu l'autora, Inés Sarmiento. "És la rendició d'una dona a la naturalesa, una recerca del moviment físic autèntic i la capacitat de veure-hi bellesa", apunta. Així, aquesta proposta és una creació existencial que qüestiona el concepte d'identitat i el propòsit de la vida. Ho fa combinant el llenguatge coreogràfic el performatiu i l'audiovisual.

Aviat farà 1deuanys que Sonia Gómez va estrenar Ballarina, una obra que cerca entendre què és estar en escena i què és ballar: "Han estat deu anys de reflexió que he anat recuperant. El cos es mou amb ironia, juga amb l'espectador... És una peça abstracta però plena de detalls", apunta la ballarina. Afegeix, a més, que ara té 50 anys, i que el seu cos no és el mateix (i que té un problema en un genoll). Això, però, li dona encara més sentit a la peça.

Cinc episodis d'un error

Cinc episodis d’un error és una obra col·lectiva que inclou cinc espectacles que reflexionen sobre un tema comú: la dona com a objecte. Cada part dura 12 minuts i es desenvolupa en un espai no convencional del teatre. Hi haurà un guia que conduirà els espectadors (poden ser de fins a 25 persones) d’un escenari al següent.

Les obres que inclou Cinc episodis d’un error són UFO o la dona objecte no identificada, de la companyia Fiblada, amb Aránzazu Lepe i Alba Vinton; Fall Down Not Love, un espectacle de vídeo dansa de Miquel Àngel Raió; D’Ones i Ella, regadera de Maya Triay; i Misdeed, de Maria del Mar Pérez Garau.