La Diputació de Barcelona mostra les seves entranyes

BarcelonaFa un parell d'anys, a Can Serra, es va fer l'exposició El romànic en temps d'Oliba. Castells, esglésies i monestirs restaurats per la Diputació de Barcelona. El balanç era força positiu: 182 edificis (33 castells, 135 esglésies i 14 monestirs) construïts al voltant de l'any 1000 restaurats. Salvaguardar el patrimoni és una tasca que sempre ha fet la Diputació. Potser amb un punt d'ingenuïtat, la Mancomunitat, que agrupava les quatre diputacions de Catalunya, va fotografiar monuments i patrimoni i va fer-ne 100.000 fitxes. Creien que així evitarien l'espoli i va ser just després que el comerciant nord-americà Ignacio Pollack arrenqués la pell de l'absis de la col·legiata de Santa Maria de Mur per vendre-la al Museu de Belles Arts de Boston. Els pròxims mesos, les 100.000 fitxes i fotografies seran accessibles a través de la web de la Diputació de Barcelona. Més que fer grans actes, la Diputació de Barcelona, per celebrar el bicentenari, ha volgut centrar esforços en digitalitzar alguns dels documents més importants que ocupen més de 12 quilòmetres lineals als seus arxius.

"Aquest diumenge ja haurem posat a l'abast de tothom totes les memòries que van des del 1822 fins a l'actualitat: són 22.000 pàgines amb totes les obres i accions que s'han fet i els pressupostos corresponents", diu Jordi Vilamala, cap de la secció d’Arxiu i Gestió Documental de la Diputació de Barcelona. Els pròxims mesos es penjarà molta més documentació: 20.000 fotografies, 1.996 expedients de funcionaris depurats, informació sobre els diputats que ha tingut la institució... "Volem posar a disposició de la ciutadania el màxim nombre de dades possible, perquè tregui les seves pròpies conclusions", assegura l'arxiver.

Una vida convulsa

Com totes les institucions catalanes, la història de la Diputació ha estat convulsa al llarg dels segles XIX i XX. El seu embrió va ser la Diputació Provincial de Catalunya que es va constituir a Vic, perquè va ser la primera ciutat que va reconèixer la Constitució de Cadis, el 1812. No es van fer gaires festes, perquè Catalunya estava immersa en la Guerra del Francès. L'objectiu era trencar amb la monarquia i el conservadorisme i, segons diu l'article 325 de la Constitució de Cadis, "promoure la prosperitat" de cada província. Però va tenir una vida curta, perquè quan Ferran VII va tornar al poder el 1814 ho va desmantellar tot. Les diputacions van ressorgir pocs anys després i, el 15 de maig del 1822, ara fa dos segles, es va constituir oficialment la Diputació de Barcelona.

Però una altra vegada Ferran VII la va condemnar a una vida curta, perquè va decretar la fi del Trienni Liberal (1820-1823). La vida estable de la Diputació, de fet, no va començar fins al 1836, tres anys després de la mort del monarca. "Les diputacions van sorgir per fer d'intermediàries entre els municipis i l'estat central", afirma l'historiador Joaquim Coll. Barcelona tenia moltes singularitats perquè era una ciutat immersa en la industrialització i amb grans canvis urbanístics. "Les classes dirigents feien paleses les seves reivindicacions a través de la Diputació", afegeix. Entre altres victòries, van aconseguir el pla de carreteres provincials, que comptava amb una extensió total de 911 quilòmetres.

La Mancomunitat (1914-1925), que va unificar totes les diputacions catalanes, va tenir un impacte enorme que es va reflectir sobretot en la creació d’infraestructures, l’educació i la cultura. Va ser l'època d'or de les diputacions perquè tota una generació va poder mostrar que era capaç de combinar imaginació política amb eficàcia administrativa. Amb la Segona República, les diputacions van tornar a desaparèixer. Amb el franquisme, les Diputacions van continuar exercint d'intermediàries entre el govern central i les administracions locals. Quan Josep Tarradellas va tornar de l'exili, primer va presidir la Diputació de Barcelona i, en un ple que va durar deu minuts, en va cessar tots els càrrecs polítics i va aconseguir que el facultessin per nomenar-ne els representants en una comissió mixta diputacions-Generalitat per transferir serveis.

"La Diputació de Barcelona s'ha anat reinventant. Ara mateix és una administració que fa d'intermediària i coopera i ajuda el món local, hi ha ajuntaments amb molt pocs recursos i la Diputació arriba on no arriben ells –diu Coll–. Tots els ajuntaments volen que existeixi, que algú faci de diputació". A més, precisa Coll: "Hi ha hagut alternança política, però no ha canviat el model".

"En els primers redactats de la Constitució del 1978 no apareixien les diputacions. No tenia sentit la seva existència si hi havia un nou nivell administratiu com eren les autonomies, però a última hora les van mantenir. La divisió provincial i les diputacions no s’han tocat per interessos polítics i perquè, si desapareguessin, haurien de canviar moltes coses que ara estan en equilibri i que tenen el consens dels polítics locals que les necessiten", diu l'historiador i museòleg Daniel Solé. "De tota manera, cal reconèixer que s'ha fet bona feina: en concret, la Diputació de Barcelona destina un 13% del pressupost a cultura, i sense aquest finançament no es podrien mantenir les biblioteques municipals o el CCCB, per exemple. Però tota aquesta feina l'hauria pogut fer una altra organització, com es va fer durant la Mancomunitat (les diputacions mancomunades) o la Segona República, que va aprofitar l'estructura administrativa de la Diputació", afegeix Solé.