Els 10 discos del 2011
Manel, Antònia Font, Anímic i Guillamino mantenen molt alt el nivell del pop català, l'any que Sopa de Cabra ha rebentat tres Palaus Sant Jordi
Manel
10 Milles per veure una bona armadura
Un disc que comença amb una cançó com Benvolgut no pot ser dolent. Aquí hi ha ambició artística, històries fosques i aventura lírica. Aquí hi ha quatre músics que no són normals, sinó extraordinaris.
Senior i el Cor Brutal
Gran
Miquel Àngel Landete ha confiat les seves cançons a la producció de Raül Fernandez, Refree . Tot plegat, per bastir un tractat de rock-folk que viatja del sud dels Estats Units a València. Gran, sí.
Antònia Font
Lamparetes
Joan Miquel Oliver ha reinventat els Antònia Font amb un àlbum tan divertit com amarat de melangia. I, sobretot, valent, perquè s'ha de ser molt atrevit per fer una gran cançó com Calgary 88 sense fer servir la ironia.
Very Pomelo
Xurrac Asclat
Abans que el reclutessin els Sopa de Cabra, Xarim Aresté va poder enllestir aquesta joia de rock brut, mestís i vitalista, amb el qual els Very Pomelo han deixat de ser només un grup de rumba.
Pascal Comelade
Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi
La màgia de Pascal Comelade ha completat el mapa de la música catalana amb una revisió de les seves cançons al ritme de la tenora. Un disc modern i popular alhora.
Maria Coma
Magnòlia
Pau Vallvé acompanya Maria Coma en un disc d'aquells que no te l'acabes, on el piano és un esperit lliure que sacseja les cançons, que comencen petites i íntimes i acaben grandioses i orgulloses.
Anímic
Hannah
Ferran Palau i Louise Samson han convertit Collbató en el cau d'un folk litúrgic, fosc i inquietant. Hannah és un disc important sobre temes importants, sobre la desolació i la mort. Sobre el futur.
Els Surfing Sirles
Romaní, semen i sang
Els Surfing Sirles continuen farcint amb lletres úniques el punk de garatge. Única és la declaració d'amor que canta el Martí Sales a Taxista , i única és la versió de l' I feel love de Donna Summer.
Guillamino
Fang
Les cançons de Guillamino fan ballar, però com ho feien les del primer Prince. Pau Guillamet ha regirat antics catàlegs de funk i rap primitiu per aixecar un homenatge insòlit en la història de la música catalana.
La Iaia
Música Global
Els osonencs Ernest Crusats, Jordi Casadesús i Jordi Torrents han signat el millor debut de l'any, gràcies a un interessant pop de proximitat, amb tocs de folk i postpunk.