Llibres

Què ens diuen d'ells les cases dels escriptors?

Viena Edicions publica 'Paradisos suportables', escrit per Sebastià Portell, un recorregut per les cases de Mallorca de set escriptors

El despatx de Llorenç Villalonga a la casa de Binissalem.
Llibres
7 min

PalmaSebastià Portell acaba de treure del forn el llibre Paradisos suportables, un recorregut per les cases d'alguns escriptors que van cultivar a Mallorca la seva obra, o part d'ella. Amb fotografies exquisides de Laura Rosselló, aquesta edició de Viena convida a imaginar com s'abrigaven set escriptors a les seves cases, pisos, jardins i patis. Són Maria Antònia Salvà, George Sand, Blai Bonet, Antònia Vicens, Robert Graves, Llorenç Villalonga i Joan Alcover.

Maria Antònia Salvà

Un dels espais que Portell ha analitzat i recorregut és La Llapassa, una casa pairal situada a la marina de Llucmajor propietat de la família de Maria Antònia Salvà. "És on he vist més evident la relació entre espai, paisatge i obra", diu Portell, que considera que un "gran gruix de la poesia de Salvà és pràcticament incompressible sense conèixer l'exercici de contemplació poètic sensibilíssim que va desenvolupar a la marina de Llucmajor". El paisatge és tan important en l'obra de la poeta que arriba a condicionar-la formalment, segons Portell.

En part per aquest entorn que l'envoltava, la poesia de Salvà parla del pas del temps, les estacions, l'evolució cíclica de la natura... "No és tant l'edifici sinó les tradicions que envolten i umplen l'espai: els costums, la pagesia... Tot el que passa en aquell entorn és clau per l'obra de la poeta", apunta l'escriptor, que assegura que el llegat de Salvà serveix, avui en dia, per explicar aquella època. "És des d'aquest espai entre la quotidianitat i la mística, doncs, que Salvà observa i reescriu, tot passant-la pel seu sedàs, la natura eixuta i alhora vibrant de la marina de Llucmajor", escriu Portell a Paradisos suportables.

Actualment, la Llapassa es troba en mans privades. L'escriptor ha teixit la història de la vida de Salvà en aquella casa a través dels textos autobiogràfics de Salvà.

Llorenç Villalonga

Diu l'autor de Paradisos suportables que una de les seves inquietuds era "no fer una sobre interpretació de la relació entre les cases dels escriptors i la seva obra"; par tant, apunta, "el llibre ja parteix d'una contradicció": "Com a filòleg, tinc una formació que em fa centrar en el text i en la literatura, no llegesc en clau biogràfica i vivencial". Ho ha intentat, però!

Llorenç Villalonga va néixer a Palma, però on va cultivar gran part de la seva obra va ser a Binissalem, a la casa de la seva esposa, Teresa Gelabert. Al llibre El lledoner de la clastra, l'autor "se situa a si mateix vivint al despatx del primer pis i guaitant els pagesos fent feina al pati de darrere, cantussejant, passant el rosari...", descriu Portell, que sentencia: "En aquesta descripció, Villalonga ja se situa per damunt, com un observador, un espia o una figura astuta". Era l'any 1937 quan va instal·lar-se a la casa de Binissalem, poc després de l'esclat de la Guerra Civil. "Comprenem, per tant, que aquest lloc és un refugi, una torre de marfil, un lloc on poder donar corda a la fantasia d'un senyor noble mallorquí que en realitat no ho era", explica Portell.

Portell defensa que l'escriptura de Villalonga és un exercici d'auto legitimació i autojustificació, que parla "d'un món que s'esfondra i malda per sobreviure". La casa, amb el piano, les partitures, el jardí... "Tot semblen signes d'aquest afany de distinció social, d'aquesta fama literària i social que desitjava tant", assenyala l'escriptor. Havent llegit Villalonga, i coneixent la seva biografia, Portell sospita que l'autor de Mort de dama perseguia més el prestigi social que no el literari; i que, tot i no aspirar a l'excel·lència literària, hi va arribar amb algunes obres. "La de Villalonga és una figura plena de llums i ombres", diu Portell.

La casa de Binissalem de Villalonga és un museu i es pot visitar.

Joan Alcover

El pis de Joan Alcover és "un petit tresor al centre de palma, i es pot visitar", diu Portell. El que es veu és una recreació del que un dia va ser: "No ens parla només d'un home sinó d'una societat, la de la restauració borbònica". En aquella època, la figura del poeta despertava passions a les senyores; els autors recitaven amb veu alta durant les trobades, firmaven ventalls.

Un despatx amb una taula de fusta enorme, una ploma estilogràfica per respondre cartes o bé escriure poesia; sofàs i butaques al Saló dels Poetes on Alcover feia d'amfitrió de les tertúlies: el pis de Joan Alcover fa pensar en una classe social certament ostentosa. Però tot va canviar per Alcover quan la tragèdia -la pèrdua de la seva primera dona i quatre dels cinc fills que va tenir (tres d'ells eren de la primera, i dos de la segons dona)- li va tocar la porta.

"Alcover va començar a escriure poesia amb un to sincer i proper quan la vida el va sacsejar. Això també el va empènyer a escriure en català, i es pot dir que la seva obra comença quan publica Cap al tard l'any 1909", explica Portell, que especifica: "El poeta va haver de superar el seu entorn, la seva classe. Quan els seus poemes llueixen més és quan s'oblida de si els llegirà en públic o no".

Els versos del poema Desolació es poden llegir estampats amb la cal·ligrafia de l'autor a la façana de la seva casa, a Palma.

Robert Graves

La casa de Robert Graves és la que va impressionar més a Sebastià Portell: per la quantitat de detalls i objectes personals que hi ha, per com està de cuidada... "És una casa deliciosa", diu. La cara de Robert Graves que es desprèn de la casa de Deià és la de l'escriptor "viatger, que fuig del drama de la Primera Guerra Mundial, on va ser combatent i donat per mort quan, en realitat, havia sobreviscut".

Segons Portell, la de Robert Graves és la llar d'algú "que ha patit": És una casa amb molta llum durant bona part del dia, hi tenia un hort i la civilització era a prop, però no la tenia al damunt". La casa que tenia a Deià era, per tant, un lloc de retir, per cuidar-se, per anar més enllà".

En la poesia de Graves, en el pla simbòlic, però també literari, tenen molta presència els bancals i les oliveres: "Això, en una poesia que moltes vegades és misteriosa, que té un punt místic, pot sorprendre a un lector anglès, però a un lector mallorquí, no".

George Sand

George Sand va arribar a Mallorca no per viure-hi, sinó per fer-hi una estada amb Chopin, el seu amant: "Era un retir per salut, i això explica com de bé va parlar de Mallorca i malament dels mallorquins", apunta Portell.

La parella va romandre a la Cartoixa uns mesos. El lloc no parla tant d'ells com del moment en què es trobaven: retrata "un moment de desesperació, una necessitat de refugi, una recerca d'un lloc on refer-se". Per això, la Cartoixa va ser un espai de trauma per l'escriptora: "Des de Valldemossa van poder seguir amb la seva obra, però van patir molt, i això és el que ens explica Sand a Un hivern a Mallorca".

Portell critica que s'hagi "venut" l'estada d'aquests dos artistes a Mallorca com una cosa "idíl·lica, fantàstica i romàntica", quan per ells va ser una època molt "angoixant".

Blai Bonet

Diu Portell que a Blai Bonet la seva casa "li va ser presó". L'escriptor va estar convalescent perquè va patir tuberculosi i "vivia dins una casa que tenia parets emblanquinades i mobles de fusta". De fet, Portell apunta que Bonet va esdevenir autor quan no podia fer res més que "imaginar, fabular, inventar el món més enllà de les parets en què va estar condemnat tota la vida".

No obstant això, la casa de Bonet també va ser un lloc d'alegria, que s'omplia de lletraferits, d'amics de l'escriptor i familiars. "Hi ha pocs objectes que tinguin tanta càrrega simbòlica en la literatura catalana com el braser del menjador de can Blai Bonet", apunta Portell. Era en aquell menjador, al voltant de l'escalfor de la braser, que escriptors conversaven sobre literatura i feien festa celebrant la vida; també era on Bonet feia de mestre a futurs escriptors.

Tot i que la seva casa fos un lloc difícil d'habitar per ell, Bonet va ser capaç de crear un món infinit entre aquelles parets.

La casa natal de l'escriptor està a punt de convertir-se en el Centre de Poesia de Mallorca. Acabades les obres, encara "faltarà instal·lar-hi la museografia i condicionar-ne els espais per a la inauguració", van anunciar des de Consell de Mallorca el mes de febrer. La previsió és que la Casa Blai Bonet estigui llesta per obrir les portes el mes d'abril, però la inauguració, que depèn del final d'obra de l'Ajuntament, es planteja al voltant del "segon o tercer trimestre de l’any".

Antònia Vicens

El capítol dedicat a l'escriptora Antònia Vicens va ser el més difícil d'escriure, concreta Portell que, a més, és el biògraf de Vicens. Sap ben bé perquè, però, li va costar: "Vaig tardar poc en adonar-me que escriure sobre una sola casa d'Antònia Vicens no em servia per retratar-la. Així, vaig pensar que estava obligat a parlar dels èxodes".

Va ser a Santanyí on l'autora de 39º a l'ombra va conèixer les paraules i se les va fer seves; després, va viure a un hotel a Cala d'Or, una experiència que li va permetre escriure les seves primeres novel·les. Va fer una estada a Montserrat, on va conèixer el pare de què seria el seu fill.

"La figura de Vicens no es deixava escriure des d'una posició estàtica, sinó que havia de ser a través del moviment", apunta Portell. També destaca que els personatges de l'obra de Vicens, que són generalment femenins, solen tenir una cosa en comú: "L'ànsia de transcendir, fugir i albirar horitzons més amables és el que les mou. Volen una vida millor. Em va entendrir adonar-me del viatge que ha fet ella fins a arribar a tenir un espai propi des d'on cultivar la seva obra", celebra Portell.

Antònia Vicens viu a una casa a la zona del Terreno, a Palma; prop del mar i prop del bosc de Bellver, amb un pati ple de flors i el seu canet.

La sala menjador de la ca n'Antònia Vicens, a el Terreno.
stats