“No teníem piano i em van ensenyar les notes pujant i baixant els esglaons d’una escala"

BarcelonaDmitry Ishkhanov (Moscou, 2005) és un pianista modèlicament precoç. Des que va posar-se davant del piano amb tres anys, ha fet tot el que es podria esperar d'una jove promesa de la música clàssica. Amb 11 anys va convertir-se en el finalista més jove del Festival d'Eurovisió de Joves Músics, i amb 14 va debutar a l'Auditori Isaac Stern del Carnegie Hall de Nova York. Els seus primers passos, però, no són gens convencionals. "Els meus pares no volien que fos pianista; volien que jugués a escacs o que estudiés matemàtiques i enginyeria –diu Ishkhanov–. Va ser la meva cangur qui va veure que tenia talent i els va convèncer. Com que a casa no teníem cap piano, em van ensenyar les notes musicals pujant i baixant els esglaons de l'escala del bloc de pisos. Més endavant, ja em van comprar un piano electrònic". Després de debutar en ciutats com Washington, Viena, Salzburg i Colònia, la Franz Schubert Filharmonia l'ha convidat a Catalunya, on aquesta setmana ofereix dos recitals: dimarts, al Teatre Tarragona; dimecres, al Recinte Modernista de Sant Pau, a Barcelona.

Alguns crítics l'han batejat com el successor de Grigory Sokolov i Ievgueni Kissin, però ell defuig les etiquetes: "Tinc ídols, però vull seguir el meu camí. No em vull comparar amb Sokolov, encara que sigui un dels pilars de la música per a piano. Que m'hi comparin és un bon senyal, esclar, però intento no donar-hi gaire importància". Tampoc li agrada gaire l'etiqueta de jove promesa: "Algun dia hauré de deixar de ser-ho; cada cop soc més gran, el temps té uns límits". "A més, ser considerat una jove promesa comporta molta pressió", afegeix.

"Treballar com un burro és essencial en tots els aspectes de la vida, però la clau de volta és la manera com treballes –diu Ishkhanov–. Per interpretar bé una peça, és fonamental posar-se per sota del compositor, seguir el que està escrit a les partitures". Tot i que "cada concert és igual d'important", el pianista recorda especialment l'actuació al Festival d'Eurovisió de Joves Músics del 2016, en què va participar com a representant de Malta, el país on va passar bona part de la infantesa. "Va ser el meu primer concert en una sala gran –explica–. Abans de sortir a tocar, tremolava com un flam. Hi havia moltes càmeres i ens van fer moltes entrevistes. Podríem dir que la meva carrera va començar aquell dia".

"Chopin és el ioga de la música"

Tot i que no ha actuat encara a Espanya, Ishkhanov es considera "un gran aficionat de la cultura hispànica". En aquest sentit, el programa del concert inclourà la Suite espanyola, op. 47 i el Corpus Christi a Sevilla de la suite Ibèria d'Isaac Albéniz. "I començaré amb les Variacions sobre un tema de Corelli de Rakhmàninov, que parteixen de la follia, un tema antic originari de la península Ibèrica", afegeix el pianista, que també tocarà obres de Serguei Prokófiev, Aleksandr Skriabin i Nikolai Medtner. "Molta gent no coneix Medtner, perquè va tenir una vida complicada i sempre va restar una mica a l'ombra de Rakhmàninov, però la seva música és massa bona, fins i tot millor que la de Rakhmàninov", explica. En aquesta ocasió no interpretarà cap obra de Frédéric Chopin, però és un dels seus compositors de capçalera i, de fet, va dedicar-li el primer àlbum, Virtuoso (Navon Records, 2021). "Chopin té un efecte sa en l'ànima, és el ioga de la música", afegeix.

Malgrat que va néixer a Moscou, l'única relació que Ishkhanov té amb Rússia són "les àvies i els cosins que hi viuen", a part de la llengua russa, que parla amb els pares. Tot i això, es mostra en desacord amb el veto a músics i directors russos per part d'algunes institucions culturals d'Occident. "La música s'ha de separar de la política", argumenta. "En aquest concert, tocaré compositors russos, però no pas perquè siguin russos, sinó perquè són molt bons", afegeix.