Polèmica a la Documenta: cobreixen una obra d'art indonèsia considerada antisemita
L'allau de crítiques que titllaven l'obra de discriminatòria i de propaganda nazi ha obligat a fer un gest insòlit un dia després d'inaugurar
BarcelonaLa frase feta "tirem-hi un vel espès" ha funcionat de manera literal a la Documenta de Kassel, la cita més important del món de l'art contemporani, que va obrir diumenge passat. Els organitzadors han decidit tapar amb draps negres una obra d'art monumental d'un col·lectiu indonesi, instal·lada en una plaça de Kassel, perquè el govern alemany i la comunitat jueva la consideren antisemita.
"El col·lectiu Taring Padi i la direcció artística de la Documenta hem decidit cobrir aquest treball i col·locar-hi una placa explicativa", ha comunicat la direcció a la web. També afegeix que els autors són un col·lectiu progressista que lamenta la polèmica perquè en cap moment volia "representar negativament cap grup ètnic o poble".
L'escàndol va esclatar només d'inaugurar la mostra. L'obra en qüestió, de 9 x 12 metres, té un jurat popular al capdamunt que exerceix la "justícia del poble" i a sota està atapeïda d'escenes tribals, de manifestacions i d'animals engarjolats. Està plena de símbols. S'hi pot veure un home amb quipà, barret on diu "SS" i un tall de cabells típic dels jueus ortodoxos, amb els ulls injectats en sang i un ganivet entre les dents esmolades. Un altre dels personatges és un policia amb cap de porc que porta una estrella de David i un casc del Mossad.
El president del país, Franz Walter Steinmeier, ja va criticar l'obra i va dir que s'havia plantejat no anar a la mostra. Les crítiques han seguit: des de la ministra de Cultura finsa l'ambaixada d'Israel o el Consell dels Jueus d'Alemanya. Claudia Roth, responsable de Cultura del govern, ha dit que "es tracta d'un llenguatge visual antisemita". "La llibertat de l'art acaba on comença la discriminació", ha afegit el president del Consell Central dels Jueus a Alemanya, Josef Schuster, que ha criticat els comissaris de Documenta 15. Per a l'ambaixador israelià, es tracta d'imatges que "recorden la propaganda de Goebbels".
Com recull Efe, el debat sobre el presumpte antisemitisme a la Documenta ja va començar fa mesos, quan es va acusar els comissaris, el col·lectiu indonesi Ruangrupa, de convidar organitzacions que donen suport al boicot cultural a Israel o que són obertament antisemites. El director del centre Anna Frank de Frankfurt, Meron Mendel, havia assenyalat també l'absència d'artistes d'Israel. Sobre l'obra diu que "es tracta de clara agitació antisemita; són coses que es coneixen de la propaganda nazi".
Altres obres de la Documenta han estat polèmiques, com la sèrie Guernica Gaza, de Mohamed Al Hawarjis, que vincula el bombardeig nazi de Guernica i els atacs israelians a Gaza. La Documenta, que és quinquennal, es coneix popularment com el museu dels 100 dies, perquè és el que dura l'exposició de 1.500 artistes d'arreu del món en 32 punts de Kassel.