Ni dolents, ni poderosos, ni tan secrets

PalmaNi dolents i diabòlics, com els pintaven els seus detractors -arribant a l’extrem més violent amb la repressió dictada pel franquisme-; ni poderosos, com se’ls suposava, ja que les seves lògies -grups- a les Balears patien dificultats econòmiques i entre els integrants hi havia molts de treballadors i pocs aristòcrates; ni tan secrets, perquè organitzaven el que ara en diríem jornades de portes obertes i, de fet, tothom sabia qui era maçó –o francmaçó, que és el mateix. En recordam la trajectòria a les Illes, quan la Gran Lògia Provincial de les Balears -per descomptat, ara perfectament legal- du a terme aquest dissabte, a Menorca, l’assemblea provincial. 

Encara que la llegenda –difosa per alguns d’ells– els atribueix orígens molt més remots, seria cap al segle XVII, assenyala l’acadèmic de la Història Luis Ribot, quan començà a prendre forma la maçoneria actual, amb l’entrada de “free-maçons, origen del terme francmaçó”, “gent d’extracció social més elevada”, a les antigues germandats de ‘maçons’ o ‘mà d’obra’, els constructors medievals de catedrals. De fet, la seva iconografia simbòlica la integren eines de construcció i es refereixen a Déu com a Gran Arquitecte.

La mateixa paraula ‘lògia’ fa referència a un element constructiu. Es requeria un mínim de set persones per constituir-ne una, i de tres per al triangle, una versió més modesta. Estaven dirigides per un ‘venerable mestre’. El secretisme de les cerimònies, com la d’iniciació, va contribuir a generar tota casta de faules, tot i que, puntualment, obrien les seves seus al públic. Així va succeir el 1870, quan el periòdic El Menorquín recull la visita de 6.259 persones –en tres dies– al nou temple dels Amigos de la Humanidad a Maó –‘tot Maó’, en proporció a la població de l’època.  

El 1717, afegeix Ribot, és la “data inicial” de la maçoneria contemporània, amb la constitució de la Gran Lògia d’Anglaterra. Així, no és estrany que els primers maçons els trobàssim a la Menorca conquerida pels britànics: les lògies números 213 a 215, el 1750, segons la data el doctor en Història Francisco Sanllorente en el seu imprescindible llibre La masonería en las Islas Baleares: el militar James Adolphus Daughton fou el primer ‘gran mestre provincial’. Aquesta presència s’esvaí en tornar Menorca a domini espanyol. 

L’historiador de la maçoneria Juan José Morales assenyala que El Menorquín es referia a la lògia Amigos de la Humanidad com “la més antiga regular d’Espanya”. L’erudit Lluís Alemany en datava la fundació durant la dominació francesa de Menorca (1756-1763), però tampoc en aquest cas hauria estat la degana de l’Estat. De fet, Morales creu que no data de més enllà del 1868.

Per presumir a cal barber 

La promesa que havien de fer els membres dels Amigos de la Humanidad, també de Maó (1889), expressa que els seus integrants es comprometien “en pro de la instrucció moral, llibertat i civilització” i a “combatre tota tirania, tota opressió i tot obscurantisme que s’oposi a la llibertat política i social de l’individu, coadjuvant amb tota eficàcia a la fraternitat universal”. Eren, aquestes idees, molt pròpies del pensament il·lustrat. Per aquest motiu, en general, els maçons se situarien pròxims al pensament liberal i republicà i al moviment obrer, i contraris a les posicions immobilistes que aleshores encarnava, en bona mesura, l’Església catòlica.

En tornar l’absolutisme amb Ferran VII el 1814, els maçons foren posats fora de la llei. La restablerta Inquisició, relata Sanllorente, els reclamà que es presentassin davant del Sant Ofici, però a les Illes només fou processat el pagès eivissenc Marc Tur, “que fou posat en llibertat després de la investigació realitzada, ja que es va comprovar que es tractava d’una broma mal interpretada”. Tur havia presumit de ser maçó a cal barber, per impressionar un dependent, i havia estat denunciat per la dona d’un altre client, però ni tan sols sabia què era la maçoneria.

Els governs liberals, a partir del 1833, foren més permissius i, de fet, la segona meitat del segle XIX fou una etapa d’intensa activitat. Sanllorente registra el 1864 la primera lògia a Palma, La Fraternidad. Fins al 1888, se’n formen cinc més a Ciutat, una a Manacor i una altra a Llucmajor. De dues d’elles, Primera Luz i Prudencia, en fou venerable mestre Joan Lluís Oliver Sabrafín, fundador del diari La Almudaina i pare de Miquel dels Sants Oliver. Després s’allunyà dels maçons, però encara el 1888 la publicació rival El Áncora li retreia que no hagués fet una declaració pública retractant-se. El pintor Hermen Anglada Camarasa també formà part de les files maçòniques, així com els batles de Palma Rafel Manera i Josep Tomàs Renteria, i els periodistes Joan Alomar i Ernest Dethorey. 

A Menorca, a continuació dels Amigos de la Humanidad, Sanllorente recull sis lògies més a Maó, dues a Ciutadella –Torre de Babel va ser la més longeva, fins al 1922, ara fa un segle– i una al Castell. Morales assenyala que “l’existència de la maçoneria” a la banda de Ciutadella, sense l’esperit “ciutadà” i “laic” de Maó, “és terriblement difícil”. El bisbe excomunica El Liberal el 1891 “pel seu marcat caràcter maçònic” i el 1897 “són detinguts diversos germans” de la Torre de Babel.

Un cas poc freqüent a l’Estat –i únic a les Balears, puntualitza Sanllorente– fou la formació d’una lògia de dones: La Creación, constituïda a Maó cap al 1885 i que arribà a tenir 33 afiliades. En aquesta, com en tantes altres qüestions, els maçons foren pioners: la lògia Renovación, de Palma, el 1924, afirma “la conveniència que la dona sigui admesa als nostres temples igual que els homes, amb els mateixos deures i drets”.

Sembla que les Pitiüses foren el territori menys propici per a la maçoneria, segons cita Sanllorente d’un maçó eivissenc el 1928, “atès el tarannà festiu i poc formal dels habitants”. Diu l’investigador Antoni Tur Torres que només es tenen vagues notícies de l’existència” de la lògia Unión, cap al 1880. A finals de segle, el mestre Albert Nieto intenta constituir-ne una altra, però entre els integrants no hi havia cap maçó, per la qual cosa li fou denegat el vistiplau.

La repressió del franquisme 

No fou fins a l’any 1928, afegeix Tur, que es va poder constituir el triangle –mínim de tres maçons– Sol Naciente, a Sant Agustí. El 1933, ja reuní prou membres per erigir-se en lògia. Aquell mateix any es creà el triangle Orto a Formentera. “El principal artífex i mantenidor de la maçoneria pitiüsa” va ser el farmacèutic republicà Joan Morales Cirer, mort a presó el desembre del 1936.

Contra el que podria semblar –ja que destacats personatges han format part de la maçoneria–, l’extracció dels maçons de les Illes era més aviat modesta. A Menorca, el 1870, Sanllorente recull 16 treballadors de la indústria sabatera, 16 comerciants o empleats de comerç i només dos amb carrera universitària –metges. A la lògia mallorquina Pitágoras (1932-1936), “un elevat nombre d’obrers (...) Predomini de la classe mitjana-baixa, amb absència total de l’alta burgesia i noblesa”. De fet, tres membres de la seva junta –inclòs el venerable mestre, Jaume Valls Segura– portaven els infames llinatges ‘xuetes’ o de jueus conversos, la qual cosa demostra que –també en aquesta qüestió– els maçons s’avançaven amb escreix a la resta de la societat. Algunes d’aquestes organitzacions, a més, tingueren serioses dificultats econòmiques.

La Gran Logia Simbólica Regional Catalana-Balear proclamava el 1886, entre els seus principis essencials, pràcticament tots aquells que avui entenem com a drets humans, així com “la secularització de l’ensenyament i de la beneficència, l’abolició dels títols de noblesa, l’abolició de la pena de mort i de totes les perpètues”, i “el dret de (...) municipis i regions a governar-se per si mateixos, en tot el que fa a la seva vida interior”. Els maçons realitzaven sistemàticament una col·lecta, a cadascuna de les seves reunions, que servia no tan sols per auxiliar els seus membres amb problemes, sinó també els aliens al seu entorn.

És cert, també, que alguns s’acostaven a la maçoneria amb l’objectiu d’obtenir determinats beneficis, per la solidaritat establerta entre els ‘germans’. Sanllorente recull correspondència entre maçons per obtenir una plaça vacant a la Farmàcia Provincial, una representació de cereals o la direcció del Conservatori. Així mateix, es registraren fortes rivalitats, sovint en funció de quina era l’autoritat superior –l’anomenat Gran Orient– a la qual la lògia estigués adherida.   

Ben igual que els jueus, i també amb documents falsos, els maçons foren boc expiatori de tots els desastres imaginables, com les guerres colonials perdudes per Espanya el 1898, assenyala Sanllorente. “Les avantcambres de la maçoneria. Satanisme, judaisme, maçoneria”, titula El Áncora a finals del XIX. Es representa el drama ¡Una víctima de la masonería! Es posaven les bases del ‘complot judeomaçònic’, que tant de joc donaria al franquisme en la seva propaganda.

Onze maçons “pertanyents a les lògies mallorquines”, segons Sanllorente, foren assassinats en esclatar el cop d’estat, així com l’antic maçó Mateu Ateu Martí. El mateix 19 de juliol del 1936 va ser assaltada la seu de la lògia Pitágoras. S’expurgà, afegeix l’historiador Joan Mas Quetglas, la “literatura socialista, comunista, llibertària, maçònica”. Foren investigats per maçoneria, indica Tur Torres, “59 eivissencs, formenterers o persones relacionades amb les Pitiüses, vint dels quals” varen ser condemnats a diverses penes. Fins al 1979, en restablir-se la democràcia, no es legalitzaria una organització que avui torna a reunir-se, afortunadament, amb total normalitat.