Dolor explícit, violència sexual, memòria: hi ha un circ no recomanat per a menors de 12 anys

BarcelonaL'acròbata aeri Elena Zanzu ha baixat a terra per construir el seu nou espectacle, Ez, que s'estrena al Mercat de les Flors dins el cicle Circ d'Ara Mateix. Zanzu hi comparteix "pràctiques extremes amb dolor explícit" que reflexionen sobre la relació de poder entre artista i públic. Defineix l'obra com una "negociació amb el públic" sobre temàtiques tan actuals com "el consentiment, la vulnerabilitat, el dolor i les cures". Ez, de fet, vol dir no en basc. Què passa quan es manipula un cos en escena? Què vull veure? Què és violent?

A sobre l'escenari, el 25 i 26 de maig s'hi podran veure tècniques com la retenció de la respiració i el bondage (la pràctica sexual sadomasoquista de lligar-se). Un dels eixos del muntatge és una versió de la tècnica de la suspensió capil·lar que Zanzu, que porta els cabells curts, aconsegueix lligant-se cordes per penjar-se del cap. "Tothom em deia que era impossible, però és possible. Aquesta pràctica és dolorosa, però és un dolor compartit, amb tranquil·litat i des del privilegi", admet. L'espectacle pot ser fosc però assegura que "també hi ha dolçor": "No és una peça acolorida però les cures hi són un tema fonamental, i em sembla que tots les podem abraçar. Com cuidem", avança.

Si tradicionalment el circ ha estat un lloc per a la descoberta, això mateix és el que passa amb els muntatges que el Mercat de les Flors programa dins aquest cicle del circ d'autor, que s'allarga del 20 de maig al 5 de juny. Però no només perquè siguin espectaculars tècnicament, o almenys no des del vessant més lúdic, sinó que la majoria de vegades "la recerca del llenguatge del circ està al servei d'una dramatúrgia", diu Marc Olivé, coordinador del Circ d'Ara Mateix. Amb llicenciatures en circ i filosofia, Elena Zanzu creu que "el circ, com tot l'art, és una manera de pensar conjuntament, a través de les emocions i del pensament analític".

Íntim i punyent

La companyia Som Noise també tracta en el seu espectacle un tema molt actual: les agressions sexistes. A Breach (al Mercat del 20 al 22 de maig), de la catalana Thaïs Julià i l’argentí Mati Muñoz, hi ha molta recerca social i experimentació artística amb ingredients com música en viu, corda llisa i performance. Un dels elements amb què treballen és un fluid no-newtonià, que respon com a sòlid o líquid en funció del grau de pressió. "Com que hem investigat al voltant de la violència sexual, hi juguem metafòricament. Mostrem moltes maneres de tocar. Aquesta matèria si la colpeges fort es posa dura, i si la tractes de manera suau és com un líquid", explica Julià. L'obra explora la pluralitat de violències masclistes, de manera que exposa amb imatges plàstiques "situacions ambigües entre el fàstic i el desig, el poder i el dolor, l'empoderament i la submissió". Hi ha espai per a la metàfora, l'abstracció i l'estètica, però també hi ha escenes corpòries, més realistes, que van del consentiment fins a una agressió: "Tothom connecta més o menys amb unes imatges en funció de la seva experiència", diu l'artista. És una peça íntima però també punyent.

Una de les creadores de Breach és Vivian Friedrich, que també presenta una obra pròpia, Kristall Bohème (3-5 de juny), que parla de la transmissió del trauma –la seva família s'ha dedicat a treballar el vidre de bohèmia– i ho fa a través de tècniques antigues, com bufar el vidre, el faquirisme, la corda en U i la manipulació d'objectes, al costat d'un músic i una cantant d’òpera. Dels deu espectacles escollits, aquests tres són de dones creadores que duen a terme una recerca estètica i temàtica molt personal: "No és buscat. Respon al que està passant", afirma Olivé. La majoria dels espectacles que proposen són coproduccions entre diferents institucions i faran gira internacional.