Els dissenyadors que humanitzen el 'big data'

BarcelonaLa violència és a tot arreu i, alhora, moltes de les seves formes queden invisibilitzades. Els mitjans en recullen les xifres diàriament, però sovint és difícil que unes estadístiques impactin en els espectadors. “Necessitem humanitzar les xifres per fer-les més accessibles”, diu Pau Garcia, un dels fundadors del col·lectiu Domestic Data Streamers, que s’han instal·lat durant unes setmanes a la galeria Mutuo Centro de Arte (carrer de Méndez Núñez, 7) per mostrar com aconsegueixen generar interès i empatia sobre la violència amb nou instal·lacions on conviuen “l’art i la tecnologia” sobre problemàtiques com la contaminació del planeta, el ciberassetjament, les barreres arquitectòniques i els desnonaments. L’exposició dura un mes, així que, com diu el títol, recull730 hores de violència. “Fem servir l’art com una eina –explica–, fem servir metàfores i elements que ja formen part de l’imaginari col·lectiu”. També proposen altres instal·lacions interactives amb les quals generen noves dades per crear “fricció” entre les opinions dels espectadors, com diu una altra de les Domestic Data Streamers, l’enginyera i dissenyadora Marta Handenawer. 

L’origen de 730 hores de violència, que estarà oberta fins al 30 de setembre, es remunta a com als Domestic Data Streamers els va semblar sospitosa una reflexió del psicòleg cognitiu Steven Pinker, que assegura que el món d’avui és el menys violent de tota la història. “Hi ha una part molt gran de la violència que és invisible”, diu Handenawer. Creu que cal fer-la visible perquè la gent en sigui conscient i no quedi a mercè que el poder pugui manipular la definició de violència per al seu benefici.

Del monstre de les tovalloletes als biaixos violents dels algoritmes

Així, al llarg del recorregut es pot veure una “autòpsia” del monstre de les tovalloletes. També un reguitzell de peces de vidre, una metàfora de les fronteres invisibles que hi ha entre els diferents barris de Barcelona segons el nivell econòmic. Així, Vallvidrera, Vallbona i Baró de Viver estan entre els que tenen una esperança de vida més baixa. Més endavant, analitzen els biaixos violents que hi ha en els algoritmes, el cas més sonat dels quals es va produir quan Google Imatges etiquetava les imatges de persones negres com a goril·les, i la “dismòrfia de la selfie”, el trastorn relacionat amb la distorsió digital dels rostres. Un altre dels casos són "els 160 elements d’arquitectura hostil”, és a dir, elements com barrots, reixes, bancs individuals i punxes contra els sensesostre que la Fundació Arrels ha trobat als carrers de Barcelona.

Un èxit internacional

Domestic Data Streamers està format per 22 dissenyadors i investigadors. Van començar a treballar el 2013 fent instal·lacions al carrer i ara són més coneguts internacionalment que aquí, encara que han treballat per a l’Agència Catalana de l’Aigua, la Casa Seat i el FAD. Al llarg de la seva trajectòria han portat la seva feina a empreses i organitzacions com l’Assemblea General de les Nacions Unides. També han col·laborat amb el New York Times i el museu Tate Britain de Londres.

A Espanya han treballat per a institucions com Telefónica i per a festivals de música, i asseguren que els museus i les institucions culturals són “un laboratori on podem explicar el nostre propi discurs”. A Barcelona van fer una peça interactiva per a l’exitosa exposició del Palau Robert Feminista havies de ser. I a partir de l’1 de desembre se’n podrà veure una altra a l’exposició del CaixaForum Homo ludens. Videojocs per entendre el present. “Volem trencar amb la idea de les exposicions tancades, les entenem com un espai de diàleg”, diu Marta Handenawer. Per acabar, el 2 d'octubre, Dia Internacional de la No-Violència, faran públics els resultats de les dades que hagin recollit durant la mostra.