'Don Juan no existe' no acaba de convèncer

Don Juan no existe, d'Helena Cánovas, estrenada aquest dijous al Festival de Peralada, no va acabar de convèncer. Amb llibret en castellà d'Alberto Iglesias, l'òpera vol homenatjar les escriptores esborrades de la història pel fet de ser dones, alhora que planteja un al·legat contra el masclisme imperant en el mite de don Joan. La protagonista, Carmen Díaz de Mendoza, comtessa de San Luis, reflexiona sobre ser dona i escriptora mentre renega del seu personatge, Don Joan; a la segona part, és Cánovas qui reflexiona sobre l'existència del personatge fins a sucumbir-hi.

Musicalment, la compositora osonenca desplega harmonies riques d'una gran varietat tímbrica i tensió dramàtica que el Cosmos Quartet, la saxofonista Helena Otero i el percussionista Miquel Vich, dirigits per Jhoanna Sierralta, van defensar de forma excel·lent, inclosos alguns solos en què dialoguen amb la soprano. A la part vocal, Cánovas fa caure tot el pes de l'obra sobre la soprano, amb alguns diàlegs amb baríton i tenor (David Oller i Pablo García-López respectivament). Natalia Labourdette, de dicció perfecta, va excel·lir en un autèntic tourde force durant hora i mitja, defensant una partitura vocal gens amable ni per a la cantant, que es manté en registres aguts força estona, ni per al públic, pel seu caràcter gairebé monòdic. Sí que va estar molt bé la part electrònica amb què va jugar la mateixa compositora, allargant i superposant veus i sons instrumentals, amb un final reminiscent del cant gregorià fet amb la sola veu de Labourdette.

Tampoc van ajudar a animar l'acció ni el text, reiteratiu, ni la posada en escena minimalista de Bàrbara Lluch, que tot i ser molt estètica i amb un bon joc de llums, va resultar massa estàtica.