Dona, negra i compromesa

Guitarrista de Fundación Tony Manero i membre del col·lectiu Nación FunkLa comunitat afroamericana dels Estats Units sempre ha estat necessitada de mites, de símbols, de moments, que han servit d’inspiració i de guia en la recerca contínua per la seva equiparació social, política i econòmica dins l'Amèrica del Nord blanca. El moviment pels drets civils que va tenir lloc als EUA a mitjans dels 60, necessitat de portaveus i de figures rellevants en l’àmbit de la cultura popular que amplifiquessin el seu missatge, va recórrer a noms com Sam Cooke, Ray Charles, James Brown o la gran Aretha Franklin. Aquests artistes van ser protagonistes d’uns moviments que els necessitaven per donar veu a les seves reivindicacions, i les seves cançons van superar la seva intencionalitat primigènia d’entretenir (i ser rendibles) per convertir-se en la banda sonora de la lluita per la igualtat social dels afroamericans.

Aretha va viure en primera persona el desenvolupament del moviment pels drets civils, ja que el reverend Martin Luther King era amic de la seva família, també lligada a l'Església baptista, i ella el va acompanyar en molts dels seus actes per la geografia dels Estats Units, en què predicava la resistència pacífica per reclamar el final de la segregació racial i l’equiparació de drets dels afroamericans. L’artista sempre va expressar la profunda empremta que va deixar King en la seva persona, i, tot i que no es va considerar una ideòloga o activista de primera fila, no va eludir el seu paper com a representant d’una comunitat.

Quan cantava 'Respect'

'Respect' o 'Young, gifted & black' van esdevenir referents de dues problemàtiques del seu moment: la racial i la de gènere. La versió del 'Respect' d’Otis Redding, cantada amb la veu d’una dona negra, agafava un significat diferent i molt més potent. Respecte entre races, però també respecte entre home i dona, en un moviment, el dels drets civils, en què les dones sempre havien estat relegades a un paper secundari. En aquest sentit, i encara que fos involuntàriament, la cançó permetia a la dona afroamericana reivindicar el seu paper dins de la lluita, dins de la comunitat, dins de la societat.

Aretha ha sigut una figura cabdal dins la música popular, que va traspassar amb la seva obra fronteres racials en la indústria musical. La seva importància històrica rau en el fet que no va eludir la seva responsabilitat, el seu paper dins de la història, encara que erigir-se en defensora de determinades causes pogués causar-li perjudicis econòmics. Quan una estrella 'mainstream' (i ella ho era, perquè tenia capacitat per incidir en les llistes blanques i aparèixer en xous televisius nacionals) es posiciona políticament és quan podem apreciar el paper transformador de la cultura popular. La simple existència d'Aretha Franklin va suposar posar en primer pla les contradiccions racials i de gènere dels EUA al s. XX.