Les dones, a la conquesta de Sant Antoni

PalmaLes celebracions populars són llocs de màxima visibilitat i representació per a la societat. Són espais que, més enllà de la diversió, serveixen per expressar conflictes i reivindicar els drets que encara manquen per assolir i enguany, les dones han deixat clar com, quan i on volen participar del Sant Antoni. Les reivindicacions feministes han marcat l'abans, el durant i el després d'aquesta celebració i aquí hi ha el recull d'alguns dels exemples més destacats.

El cas de Manacor: una dona balla per primera vegada amb els dimonis

Setmanes abans de la celebració de Sant Antoni, l'Ajuntament demanà al Patronat que incorporàs una dona a la colla de dimonis, però no fou fins al 2 de gener quan el Patronat, l'Assemblea Antipatriarcal de Manacor i l'Ajuntament feren un comunicat conjunt on anunciaven l'esperada fita: "Per primera vegada, ballarà una dona amb la colla de dimonis el dia del primer ball".

El cas d'Algaida: els Cossiers desvinculen gènere i rol en la dansa

Els Cossiers d'Algaida anunciaren l'11 de gener que a partir de l'any que ve, ser cossier, dama o dimoni ja no serà qüestió de gènere. En el cas d'Algaida arran d'una demanda social, l'entitat organitzadora hi va venir a bé sense generar polèmica i es va decidir desvincular rol i gènere per unanimitat. De fet, aquesta decisió també obre la porta que els homes ballin de dames.

El cas de Pollença: una jove intenta pujar al pi i rep el suport de tota la societat

"Aina, ves a Can Moixet, mira la retransmissió i descansa". "Baixa, que ells no van de bromes". "Ves a veure la padrina". Aquests són alguns dels comentaris masclistes que feu la presentadora d'IB3 durant la retransmissió del Pi de Pollença quan una jove intentà coronar el pi. Les paraules han fet bullir les xarxes, on desenes de persones han mostrat suport a la pollencina i han titllat els fets de "masclistes i especialment greus".

Una reportera és agredida durant la retransmissió del Pi

També a Pollença s'ha viscut un segon cas de reivindicació feminista de la societat mallorquina. Quan una reportera que retransmitia a peu de carrer la festa del Pi de Sant Antoni informà sobre l'estat d'una jove que havia resultat ferida, el seu germà es va posar violent amb la periodista i li llançà restes de la seva beguda per haver donat dades personals de la seva germana.

Davant aquesta situació, un dia després dels fets i en fer-se públiques les imatges on l'home agredia la periodista, els sectors implicats i també la societat en general, s'han volcat amb la professional a través de les xarxes socials i li han mostrat el seu suport.

El cas de Son Macià (Manacor): les dones sempre han participat de la festa

A diferència de la resta d'exemples, en el cas de Son Macià no fou necessari un debat, sinó que quan una dona demanà per participar no se li posà cap impediment ni sorgí cap debat al voltant. A més, fou ja a finas dels anys 60 quan tres dimònies s'incorporaren de manera natural i orgànica a aquesta celebració i participaren del ball. Des de llavors el gènere tampoc no ha estat vinculat amb el rol.

A més, es podria dir que Son Macià és un nucli referent en la incorporació natural de la dona, ja que l'any 1983 tres dones hi protagonitzaren la cavalcada dels Reis i interpretaren el paper de Ses Majestats.