Jenny Vila ha estat gairebé per tot el món fent tota mena de feines relacionades amb les arts escèniques: de Singapur a Austràlia, passant per Nova York, Anglaterra i Barcelona. Ara fa cinc anys que va tornar a Mallorca i amb la companyia que va fundar amb Pau Bachero mentre ella era a l’altra punta del món, La Mecànica, es dediquen tant a tasques de producció d’altres companyies com a impulsar projectes propis. “De vegades em demanen si som una productora que il·lumina o una il·luminadora que produeix i… La veritat és que depèn del projecte”, afirma. Si bé assegura que al món de la producció cada vegada hi ha més dones, a l’apartat d’il·luminació és conscient de ser més bé un cas excepcional. “Al principi, la gent dubta, i quan hi ha en Juanro amb jo, que és un company amb qui tenim molt bona relació, les preguntes solen anar cap a ell. Donen per fet que és un home qui fa aquesta part. Per sort, però, ell fa evident que s’han de dirigir a mi i al final la gent ho entén. En tot cas, és la meva feina, la que parla per mi, i jo ja ho tenc interioritzat”, reconeix, “per molt que sé que moltes coses serien diferents si jo fos un home. Però de què em serveix quedar-me amb això? M’estim més continuar fent feina i demostrar que com a tècnica i com a il·luminadora som bona i tenc un ull que altres potser no tenen”. Val a dir que al currículum de Vila s’hi troben fites com haver treballat al festival Fringe de Nova York, haver produït amb la companyia francesa Royal De Luxe i per a l’Òpera de Sidney.
Les dones rere les dones de la cultura
La majoria de professionals que es dediquen a les tasques tècniques de l’àmbit cultural, des de la il·luminació al so passant per la producció, són homes. Amb motiu del 8-M, parlam d’una presència femenina que, tot i així, augmenta entre la professió
PalmaUn dels moments més destacats de la darrera cerimònia dels premis Goya, duita a terme fa només unes setmanes, va ser quan l’actriu nord-americana Sigourney Weaver va voler reconèixer la feina de qui ha estat la seva dobladora al castellà a més de 30 pel·lícules, la catalana Maria Lluïsa Solà, qui també ha posat veu a actrius com Susan Sarandon, Helen Mirren o Glenn Close. El gest de Weaver de donar visibilitat a la trajectòria de Solà servia també per reivindicar un de tants oficis de perfil més tècnic que sovint s’invisibilitzen i que, com els que estan més de cara al públic, formen part de l’engranatge que manté viva l’activitat cultural en totes les seves facetes. I, al marge de dobladors i dobladores, avui en dia són encara majoritàriament homes els que es dediquen a aquest àmbit tècnic. Segons el darrer Anuari d’Estadístiques Culturals publicat pel Ministeri de Cultura, l’any 2022 hi havia més de 695.000 persones que es dedicaven al món de la cultura. D’aquestes, un 59% eren homes enfront d’un 41%, de dones. La diferència entre sexes és major en l’àmbit cultural que al total de llocs de feina ocupats a l’estat espanyol (un 53,8% són homes enfront d’un 46,2% de dones), però augmenta considerablement en l’àmbit tècnic. Un 65,6% dels professionals tècnics del món artístic i cultural són homes, i també ho són un 73,7% dels que es dediquen a la gravació, reproducció i edició musical. Amb aquestes dades, doncs, tenen encara major rellevància les paraules que va pronunciar l’artista Lara Fluxà quan va recollir el premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert d’Arts Visuals per la seva obra Arva el passat mes de gener. “Perquè només una de nosaltres pugui rebre un premi com aquest”, va dir, “hem de ser moltes les que investigam, experimentam i treballam”. Amb motiu del Dia de la dona, que se celebra el divendres 8 de març, hem demanat a algunes de les dones de la cultura de les Balears que ens parlin d’aquestes altres dones que ocupen perfils més tècnics als àmbits del cinema, la literatura, la música o l’art.
Bàrbara Ferrer, “la dona que ho produeix tot”
“De la mateixa manera que els homes sempre s’han triat entre ells, mal hagi estat de manera inconscient, nosaltres hem de fer un exercici de consciència perquè hi hagi dones als equips”. Ho diu la cineasta Antonina Obrador, qui destaca la feina feta per associacions com CIMA per visibilitzar la tasca d’aquestes professionals: “Hi ha departaments, com maquillatge, que històricament han estat femenins. És més complicat en àmbits com el so, per exemple”. Així i tot a Quest, el primer llargmetratge d’Obrador, les responsables d’aquest departament foren dues dones. “Tenim la sort que una de les millors en aquest terreny és mallorquina, Laura Díez”. També subratlla la feina de gent com Bàrbara Ferrer –“que és qui ho produeix tot”–, Montse Rodríguez o Xesca Rebassa, dones que “fan una feinada perquè algunes ens puguem posar creatives”, finalitza.
L’activista Encarna Viñas i la llibertat
Per a Antònia Vicens, les dones que l’han moguda a escriure, les seves heroïnes, són les dones del carrer. “Han estat les que m’han donat força per esbrinar què passava a les seves vides, d’on venia aquesta herència que fa segles que arrosseguen, tot i que els hagin posat la llibertat a les mans. No ha estat més que una il·lusió, una utopia que encara perseguim”. Ara bé, entre les dones que l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria destaca dues editores que “són més aviat amigues; la relació traspassa la literatura”, com són Maria Muntaner i Ester Andorrà, a més de l’activista cultural Encarna Viñas, qui li va ensenyar “que la llibertat sí que era possible”.
Bel Cirerol i el vestuari de ‘The Crown’
Immersa en el rodatge del documental Cien libros juntas, la directora de Bittersweet days, Marga Melià, reconeix que quan va començar, gran part dels equips estaven conformats per homes. Tanmateix, però, amb el temps ha pogut treballar amb un llarg llistat de dones especialitzades en diferents disciplines. “Pens en Caterina Mas, Virginia Galán o Ana Mena a la producció, Iskra Zaradzhova a muntatge, Lucía Millan a so, Ana Cabello a disseny, Julie Reier i Mercè Pons a composició musical, Isabel Esteban i Laura Sarabia a maquillatge i perruqueria, Carme Amengual d’ajudant de direcció… I Bel Cirerol de dissenyadora de vestuari, amb qui hem repetit bastantes vegades”. Cirerol, de fet, ha treballat també als rodatges de sèries com The Crown o The Mallorca Files.
La galerista Maria de Lluc Fluxà
L’artista Teresa Matas, de qui fins fa ben poc es podia veure l’exposició El vol interromput d’una papallona vermella a la galeria Aba Art Lab de Palma, té una llarga llista de dones que han influït i col·laborat amb ella de diferents maneres al llarg de la seva extensa trajectòria, des de les amigues que li han fet arribar peces de roba que han acabat formant part de la seva obra fins a les galeristes Alejandra i Maria Isabel Bordoy, amb qui ha treballat per a aquest darrer projecte. I, de fet, va ser també una dona la primera galerista amb qui va treballar. “Jo em vaig passejar per diferents galeries de Palma i va ser Maria de Lluc Fluxà la que de bon de veres em va fer cas”, conta, “i amb ella vaig viatjar molt i la meva obra va començar a circular. De la mateixa manera, hi va haver comissàries com Pilar Ribal i Maria José Corominas que van apostar per mi i em van tenir molt en compte, com ho va fer Eva Sakouri o Piedad Solans, i també Isabel Cadevall, que va ser la responsable de comissariar la retrospectiva de la meva obra que van fer al Casal Solleric”, relata.
Neus Ribas, un perfil “polièdric i independent”
Autora d’obres com Zona inundable i codirectora del C.IN.E (Centre d’Investigació Escènica) de Sineu, la dramaturga i productora Marta Barceló afirma que en els darrers anys, “les dones estan accedint lentament a àmbits que tradicionalment han estat ocupats per homes”. Tanmateix, reconeix que especialitats com les de tècnic de llums, de so o maquinistes de sala són “un territori eminentment masculí”. Tanmateix, Barceló treballa habitualment amb dones com Neus Ribas, una dona “amb un perfil polièdric i independent” que fa feina de gestora de projectes al C.IN.E i que col·labora també en la producció del centre de creació Suralita. “És una professional increïblement eficaç i una persona amb un tracte exquisit”, afirma Barceló. Sonia Pachón i Jenny Vila, excepcions a la norma
“Dones que facin feina en l’àmbit tècnic a les Balears? Són ben poques, poquíssimes”, assegura la ballarina i coreògrafa Catalina Carrasco, una de les responsables de la companyia Baal. “N’hi comença a haver, és cert, i és una conversa que tenim darrerament, que tanta sort que hi ha dones que van entrant en aquest món. Pens en Jenny Vila, que du tota la part tècnica de La Mecànica i que és molt potent, a més. També n’hi ha alguna a Menorca, pens en Sonia Pachón, que forma part tant d’Acústic Menorca com de Di-Art, però en general al món escènic, on la feina dels tècnics és imprescindible, la majoria són homes”, confirma.
Carme Balcells, la gran agent literària
La trajectòria de l’escriptora Carme Riera, que el pròxim mes d’abril publicarà una nova novel·la de títol Una ombra blanca, va canviar quan va conèixer l’agent literària Carme Balcells. “Gràcies a ella vaig poder començar a viure dels meus llibres, abans d’ella havia estat impossible”, recorda, “perquè l’editor no em pagava i em deia que amb el que treia dels meus llibres podia publicar altra gent que no havia tingut tanta sort. I jo en aquell temps era molt beneita i m’ho creia, fins que va aparèixer Carme i va actuar. Ella va ser qui em va donar estatus d’autora”.
Anna Boix, talent català
Per Ann Perelló era important que l’equip amb qui havia d’aixecar el seu projecte més personal, Nua. Radiografia d’un trastorn, estigués format per dones. “Tot i que no hagin patit un trastorn, la sensibilitat que pot tenir una dona amb la pressió estètica i amb la situació li dona una dimensió més gran”, explica. Ara bé, en el moment de conformar l’equip li va ser impossible trobar una dona que fes el disseny de llums a Mallorca. “En vaig cercar i no en vaig trobar, així que finalment ho va fer n’Anna Boix, que va venir de Catalunya per fer-ho”. Perelló reconeix que si bé la presència de dones en les arts escèniques és encara molt minoritària, en el vessant audiovisual cada vegada n’hi ha més. “En direcció de fotografia, per exemple, de cada pic són més conegudes i potents”, afirma.
Segells discogràfics de majoria femenina
La cantant Maria Hein considera “una sort” haver estat sempre rodejada de dones a l’hora de fer feina. “Al meu primer segell discogràfic, HiddenTrack Records, feia feina només amb dones, i la veritat és que sempre intent comptar amb perfils femenins, perquè es crea un ambient de feina més segur, i ara mateix la gent que m’acompanya a l’escenari ho són. També ho són la meva estilista, Ayla Autumn, la tècnica de llums, Isa del Moral, i les meves mànagers, Idoia Rueda, Anna Romeu i Luoise Sansom”. A més de l’augment de la presència de dones en els departaments tècnics, Hein valora molt positivament el fet que totes elles tinguin l’oportunitat de demostrar, a la fi, el seu talent.
