Dorantes: "La cultura ha de continuar"

BarcelonaUna de les propostes més interessants del cicle Cruïlla XXS és el recital que el pianista andalús Dorantes (Lebrija, 1969) farà aquest dijous als Jardins del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). El concert, a duo amb el percussionista Isidro Suárez, coincideix amb la publicació del disc La roda de viento, la plasmació discogràfica de l'ambiciós projecte que va estrenar el 2018 a la Biennal de Flamenc de Sevilla per commemorar el cinquè centenari de la primera volta al món. Dorantes reviu musicalment aquella expedició comandada per Magalhães i culminada per Elcano amb profunditat orquestral i una coral flamenca. Tot i que La roda del viento no serà l'eix del concert als Jardins del TNC, el repte artístic que ha representat segurament serà present en l'esperit de l'actuació.

Com has passat el confinament?

Bé, gràcies a Déu, però preocupat pels altres i pendent de les notícies contínuament. Amb responsabilitat, però tancat, com tothom. Havia estat tocant fora però vaig tenir la sort d’arribar a casa, a Sevilla, el dia anterior al decret de l'estat d'alarma.

El confinament va coincidir pràcticament amb la finalització del disc La roda del viento

Sí. Dos dies abans havia acabat la masterització del disc. I llavors va aparèixer això i vaig haver d’aturar-ne la publicació. Al principi el xoc que va provocar el virus va ser tan gran que estava més pendent de les notícies que del projecte. Va ser al cap d'un mes que vaig decidir que el publicaria perquè em vaig adonar que la cultura ha de continuar i que no té sentit aturar les coses i les obres.

La roda de viento es un projecte que vas presentar a la Biennal de Flamenc de Sevilla del 2018. ¿Ha canviat molt fins a arribar al disc?La roda de viento

Sí, sí que ha variat. L'actuació de la Biennal la vaig enregistrar i després vaig estar escoltant-la i corregint-ne moltes coses. Es pot dir que el de la Biennal era un esbós comparat amb el que ha sortit en el disc.

La coral ja hi era al concert de la Biennal, oi?

Sí, ja hi era, i també la corda i les percussions. Hi ha alguns sons de percussió nous, però el format instrumental és molt semblant.

Quan la Biennal et va fer l'encàrrec, ¿va ser per donar continuïtat al projecte Tierra

No, va ser pura casualitat. El director de la Biennal tenia la idea de tancar l'edició del 2018 enllaçant-la amb l'inici de la commemoració dels 500 anys de l'expedició de Magalhães i Elcano. Després, un cop ja fet i tot, em van recordar que efectivament el meu oncle havia fet una cosa sobre Colom el 1992, però jo ni me'n recordava. De fet, no hi té res a veure.

En una crònica del 2018

Boníssim. Encara que no hagi sigut la meva motivació, que diguin això és bonic, perquè jo estic molt orgullós del meu oncle Juan, i que comparin les meves coses amb ell és un gran honor. L’estimava moltíssim.

Obres el disc per tanguillos amb el tema tanguillosPreparativos

Totalment. He sigut un servidor de la història. He intentat portar a la música tot el que passava en cada moment, en cada etapa. I, per descomptat, he buscat sempre l'ambient corresponent. Per exemple, al principi els expedicionaris eren al port de Sevilla preparant les cinc naus, i després van baixar pel Guadalquivir fins a Sanlúcar de Barrameda, que és on s'obre al mar, i hi van estar un temps més posant a punt les naus i carregant els queviures. D'aquest ambient a Cadis venen els tanguillos i les alegrías, i el so dels estris que he recreat.

¿Compondre per a una coral ha sigut el repte més important d'aquest projecte?

Crec que el repte ha sigut tot el conjunt. Abordo des de la primera nota fins a l'última, ho escric tot, i en el flamenc no estan acostumats a això, a escriure-ho tot, l'orquestra, la coral, el piano i fins i tot la percussió. És una disciplina a la qual no estem acostumats en el flamenc i que jo la vaig adquirir al conservatori i la utilitzo. L'ambició era aquesta, dur a terme tota aquesta obra en partitura, fins a l’últim detall. Amb Isidro Suárez, el gran percussionista, vam estar regirant la cuina de casa buscant olles i també vam fer servir un estenedor d'alumini; vull dir que hi hem posat també molta imaginació, en les percussions.

La coral està formada per nois d'una escola.

Sí, pertanyen a l'escola de la Fundación Cristina Heeren, que m’ha ajudat econòmicament perquè el disc tirés endavant. L’escola de la fundació té professors molt potents i són tots grans artistes de flamenc, tots de primera línia, i els membres d’aquesta coral són els cantaors del futur. Vaig fer un càsting i vaig triar els catorze amb els quals he treballat. Ha sigut molt bonic treballar amb ells.

La roda del viento també té un aspecte visual molt important, que has treballat amb artistes com Domingo Zapata.La roda del viento

Sí, molt interessant, Domingo Zapata. Va voler pintar un quadre a temps real mentre sonava la música, i ho va fer increïble. I a La guerra hi ha Sergi Palau, que és un creador audiovisual de València que també ha fet coses molt interessants amb el tema La guerra, en el moment que maten Magalhães a les Filipines.

Aquesta peça, La guerra

Hi poso sintetitzadors, sons que no són gaire comuns. Soc així, crec que els sons hi són per treballar-los sense por, tant se val si és el so d'un piano o el d'una cullera. I és veritat que aquí he treballat molt aquest aspecte, sobretot amb els sintetitzadors, i això que comença amb una seguidilla, un pal flamenc, una autèntica seguidilla que representa la mort. Intento desenvolupar musicalment tot el que va passar, el combat d’aquells homes amb espasa, destral i pistola contra els guerrers del rei Lapu-Lapu a Mactan, que amb dards enverinats van matar Magalhães..

Com serà el concert de Barcelona, als Jardins de Teatre Nacional?

Faré un UFAP, un flamenc al piano amb el percussionista Isidro Suárez. A duo.

Se t'ha anat activant l'agenda?

Doncs sí, a poc a poc, s'està reactivant, però tot dependrà de com evolucioni la pandèmia.

També estàs preparant material nou que presentaràs el 30 de setembre a la Biennal de Sevilla

Sí, serà material nou a piano sol. El tocaré amb públic, a l'església de Sant Lluís dels Francesos, i també es podrà seguir en streaming.

¿Creus que la pandèmia i el confinament es notaran en la teva música?

En la música es notarà si es nota en els músics i en els artistes. Crec que ha d'influir en molts aspectes d'aquesta nova normalitat. De fet, ho notarà tothom. No serà igual que abans. També es començaran a fer servir més mitjans que eren aquí però que no utilitzàvem prou i que s'ha vist que funcionen, com tot el tema de l'streaming. Pot ser alguna cosa interessant.

Com està la situació als tablaos

En general els treballadors del flamenc ho estan passant malament. Si no treballen, les passaran magres. A més, els tablaos viuen molt del turisme.