La nova normalitat és la de Dua Lipa al Palau Sant Jordi
La cantant londinenca fa vibrar el públic amb The Future Nostalgia Tour, la gira aplaçada dues vegades per la pandèmia
BarcelonaSi escollíssim un concert que simbolitzés la fi de la pandèmia hauria de ser aquest. Ajornat fins a dues vegades, a la tercera Dua Lipa va poder debutar a Barcelona: va ser aquest dimecres en un Palau Sant Jordi ple fins a la bandera. Pocs artistes han patit professionalment com la londinenca a causa del covid: va publicar el seu segon disc, el celebradíssim Future nostalgia, a finals de març del 2020, pràcticament la mateixa setmana que el món occidental s'aturava per una bona temporada. Vestida de rosa, i prèvia presentació de l'equip de ballarines a la mastodòntica pantalla de l'escenari, Dua Lipa va començar enèrgica i elèctrica amb la seva cançó més barcelonina, Physical, que té un clip gravat a tocar del Sant Jordi (Fira de Barcelona) i dirigit pel realitzador català Lope Serrano.
No hi ha èxit més fàcil d'entendre que el seu: ballarina de primera, cos canònic normatiu, veu correcta, recursos il·limitats, produccions perfectes i una col·lecció de hits que ningú ha pogut igualar els últims anys. Dua Lipa és la gran estrella centennial d'avui, d'aquí que no es cansi de batre rècords com el de ser l'artista més escoltada a Spotify després de sumar Cold heart, la seva col·laboració amb Elton John, al seu segon i pràcticament perfecte disc. Amb un excel·lent i extremadament coordinat treball de coreografies (només truncada per una petita relliscada a Be the one), la londinenca va facturar un xou compacte, entretingudíssim i al qual permet poques aturades per respirar. De fet, no va saludar fins a la setena cançó, quan va recordar els ajornaments i el seu vídeo català. Llavors les revolucions ja estaven a l'altura gràcies a míssils terra-aire com són Love again i Break my heart.
La segona part del xou, ara de blanc, va començar amb una llagosta gegant a l'escenari (feia tres metres ben bons) i Dua Lipa amb aires de sirena interpretant We're good'. Tot i aquesta concessió a la infantilització, estil Katy Perry, el concert va continuar igual: cançons reconeixibles i ballaruca sense descans, especialment amb One kiss, el senzill en el qual col·labora amb Calvin Harris, tot plegat convertint el Palau Sant Jordi en una discoteca. Seria una de les poques concessions de la nit fora de Future nostalgia, que va sonar sencer. Faltava la recta final, en què va interpretar Cold heart –amb Elton John a les pantalles–, Levitating (sobre una grua) i, esclar, Don't start now, un himne generacional. Ja feia estona que Dua Lipa havia resolt el concert per la porta gran. Un xou sense cap fissura visible que la setmana que ve repetirà, però al Fòrum i dins del Primavera Sound.