'Claraboia', novel·la inèdita de José Saramago

BarcelonaEl 1953, un jove Saramago donava per acabada la novel·la 'Claraboia' i l'enviava a una editorial portuguesa sense fer-ne cap còpia. El manuscrit es va perdre i quaranta anys després, quan va rebre la insòlita notícia que "en una mudança s'havia trobat un manuscrit i que estarien molt interessats a publicar-lo", l'escriptor els va respondre que ja no era el moment. En vida mai no va voler que es publiqués, tot i que va deixar escrit que, un cop mort, els qui el sobrevisquessin podien fer el que creguessin convenient.

Pilar del Río, presidenta de la Fundació José Saramago, apunta: "D'on va treure Saramago la saviesa, la capacitat de retratar personatges amb tanta subtilesa i economia narrativa, de proposar situacions anodines i, no obstant això, tan profundes com universals, de transgredir de forma tan serenament violenta? Un jove, recordem-ho, de menys de trenta anys, que no va anar a la universitat, fill i nét d'analfabets, que s'atreveix a interpretar el cosmos que és una casa, amb brúixola pròpia i amb Pessoa, Shakespeare, Eça de Queirós, Diderot i Beethoven com amable companyia. Aquesta és l'entrada en l'univers Saramago, així va quedar definit ja llavors".