Així es construeix l'edifici de fusta més alt del país

BarcelonaBarcelona és una ciutat líder en l'edificació en fusta: està en construcció el bloc d'habitatges de fusta més alt de Catalunya i d'Espanya, dels arquitectes Vicente Guallart i Daniel Ibáñez, promogut per l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). L'edifici, ubicat al carrer Lola Iturbe Arizcuren, al barri barceloní de la Verneda, té planta baixa i vuit pisos, un més que l'altre referent d'aquest àmbit, l'edifici cooperatiu dels Cirerers, impulsat per la cooperativa Celobert i el mateix IMHAB.

Comparada amb una obra convencional, la construcció d'un edifici de fusta crida l'atenció perquè hi ha menys treballadors –una trentena aquest agost– i perquè és més silenciosa. També sobta veure guardades peces com els esglaons dels trams d'escala que falten per fer, com si tota l'obra fos un exercici de bricolatge a gran escala. En total, l'edifici està fet amb més de 1.000 peces, entre les quals hi ha 980 panells, 46 bigues de la coberta, 150 esglaons i 8 bigues per a l'ascensor.

L'obra destaca sobretot per la rapidesa: la fusta que sobrevola la façana és, en realitat, la base d'un balcó que quedarà col·locat en poca estona. "Vam treballar molt perquè la fusta fos d'Espanya, i en aquest cas és gallega –afirma Guallart–. La clau és la velocitat, estalviem entre un 25% i un 30% de temps. Els panells i els forjats arriben a l'obra tallats i amb els forats fets. En alguns casos també amb les finestres, però en el nostre només l'estructura. La gent treballa d'una altra manera: molta feina es fa a la fàbrica, i això és més segur i eficient".

Les obres van començar el desembre de l'any passat i està previst que durin quinze mesos. Si no hi ha endarreriments imprevistos, l'edifici estarà acabat durant el primer trimestre del 2024. La inversió de l’Ajuntament de Barcelona per a la construcció és pràcticament de 5 milions d'euros.

A l'obra es percep una penetrant olor de vernís, destinat a protegir la fusta que no quedarà tapada per panells de pladur. Els balcons tenen l'amplada màxima que permet la normativa, un record de l'època pandèmica en què els arquitectes van dissenyar el projecte. L'edifici tindrà 40 habitatges de lloguer públic i un ateneu de fabricació a la planta baixa, l'estructura de la qual és de ferro i formigó. Un dels trets característics de la façana és que hi ha lloc perquè hi creixin una vintena de petits arbres. "Serà el primer edifici d'habitatge públic que tindrà arbres a les terrasses, regats per degoteig", presumeix Guallart. També hi haurà arbres fruiters a la coberta, on està prevista la construcció d'un hivernacle amb plaques fotovoltaiques tot aprofitant la mitgera de l'edifici contigu.

En total, l'edifici farà 36 metres d'alt. En cada planta hi haurà cinc habitatges, organitzats al voltant d'un pati central que un operari retoca meticulosament, armat amb una petita serra mecànica. Els pisos donen al carrer José Garrido Gámez i al pati central, cosa que els dotarà de ventilació creuada. Tècnicament, la fusta que es fa servir molt sovint és CLT, és a dir, fusta contralaminada. La clau és que es poden fer panells molt grans fent servir fustes més petites, i això implica que no calguin arbres tan grans per extreure'n la fusta.

Entre tantes novetats, és inevitable que sorgeixin preguntes com si un edifici de fusta té la mateixa estabilitat que un de convencional, i si és segur en cas d'incendi. "Els edificis de fusta han de complir el mateix reglament que els de formigó i ferro –assegura Guallart–. El que passa és que la fusta respon al tema del foc d'una manera diferent. Així que s'ha d'ampliar el gruix de la fusta, perquè trigui més a cremar, o bé has de protegir la fusta. Nosaltres hem optat per protegir els interiors amb pladur. També el sostre, però per una raó acústica. La fusta no és molt bon aïllant acústic, i cal afegir massa per evitar sentir les passes del veí de dalt". L'edifici també està fet a prova de les vibracions del metro: una de les cantonades té una estructura metàl·lica perquè està damunt el túnel del metro.

Els referents de Lacol i Peris+Toral

El bloc de Lola Iturbe està ubicat en un dels solars on hi havia l'antiga fàbrica de Coca-Cola i continua la línia d'altres referents de la construcció en fusta com el bloc d'habitatges La Borda, de l'estudi Lacol, i els 85 habitatges socials de l'estudi Peris+Toral a Cornellà de Llobregat. El nou edifici és fruit d'un concurs que va convocar l'Ajuntament de Barcelona en el qual va tenir prioritat la reducció de les emissions per damunt del preu de l'obra. Es tracta d'un concurs en què els arquitectes es van presentar associats a una constructora, en aquest cas ACSA, del grup Sorigué. Els quatre primers pisos estan força avançats: els obrers estan posant el pladur, per damunt de l'aïllant, una llana de roca també ecològica; i es poden veure els conductes de la calefacció i l'aire condicionat. Una altra particularitat de la fusta com a element constructiu és que és més fàcilment reutilitzable. "Al nord d'Europa tenen molta tradició a fer edificis en fusta. Allà, els edificis més luxosos són de fusta i els més humils de pedra, i aquí passa justament el contrari".

Al terrat de l'edifici encara es pot veure la fusta sense impermeabilitzar. L'aïllaran de l'aigua amb tela asfàltica, com si fos un edifici convencional. I després es construirà l'hivernacle, la coberta del qual consisteix en quaranta-cinc plaques fotovoltaiques. "El fet que els edificis puguin produir aliments i energia empodera la comunitat i el barri. Es tracta de produir el màxim localment per desconnectar-nos en la mesura que puguem d'aquesta globalització extrema en la qual enviem menjar d'una punta a l'altra del planeta, i de lluitar contra la pobresa energètica i alimentària", diu Guallart. Des del terrat es pot veure un altre bloc de fusta en construcció. Ja n'hi ha cinc més en construcció, tots ells impulsats per l'Ajuntament de Barcelona: dos més al barri, dos a Sant Andreu i un altre a Glòries.