El catàleg de masculinitats de Jaime Rosales

Enviat especial a Sant SebastiàA Girasoles silvestres, la primera pel·lícula catalana presentada aquest any en la competició oficial del Festival Sant Sebastià, Anna Castillo és una jove mare soltera de dos nens a la recerca de l'amor. No és un personatge tràgic com els de Petra, l'anterior pel·lícula del director Jaime Rosales, sinó lluminós i positiu. Però el que sembla el retrat d'una noia normal en la línia d'Hermosa juventud acaba revelant-se, sorpresa, com un estudi de la masculinitat. És a dir, de la violència, la inseguretat i la immaduresa dels homes que passen per la vida d'aquesta noia, i dels estralls i lliçons que li deixen.

“La pel·lícula vol explorar algunes diferències entre els homes i les dones, però sobretot mostrar que tenim relacions molt diferents al llarg de la vida i com això produeix un aprenentatge”, explica Rosales. Una educació sentimental de tota la vida, però aquí entesa com un procés d'assaig i error amb final feliç. El director tria uns arquetips d'home que l'ajuden a demostrar la seva tesi: un primer d'eixelebrat i violent, un altre més assenyat però refractari als lligams emocionals, i, finalment, l'home responsable i treballador, que Rosales defineix com “l'home que, tal com deia Kierkegaard, ha passat de l'etapa estètica, que potser és més atractiva i divertida per a les dones, a l'etapa ètica”. És a dir, del quillo inconscient i agressiu d'un Oriol Pla hiperenergètic i passat de rosca al bon jan catalanet i treballador de Lluís Marquès, poc excitant però cent per cent boyfriend material.

El més interessant de Girasoles silvestres no són, tanmateix, el seu catàleg de masculinitats arquetípiques ni el relat d'aprenentatge vital amb perfum d'autoajuda, sinó el conflicte final del personatge de Castillo, que no té a veure tant amb els obstacles exteriors sinó amb la pròpia resistència a acceptar un amor imperfecte i renunciar a la recerca de l'ideal. “El tercer arquetip és una opció quasi antiromàntica –diu Rosales–. I per això hi ha gent a qui el final li sembla trist i gent que em diu que és molt bonic. La persona molt romàntica ho veurà amb amargor, i a la més pragmàtica li semblarà perfecte”.

Penélope Cruz recull el Premio Nacional

Com és tradició, el primer dissabte del festival s'ha fet a Sant Sebastià el lliurament del Premio Nacional de cinematografia, que ha recollit de mans del ministre de Cultura i Esports Miquel Iceta una Penélope Cruz emocionada fins a les llàgrimes que ha agraït als seus pares “la generositat” de donar-li suport a la seva vocació artística. “No teníem ni un cinema a prop, ni un parent dedicat a això, només un vídeo Betamax que pesava 300 quilos”, ha recordat abans de citar directors importants de la seva carrera com ara Bigas Luna, Fernando Trueba i Pedro Almodóvar.

L'actriu, que també ha portat al festival el drama sobre desnonats Entre los márgenes, ja estrenat a Venècia, ha anunciat que donarà els 30.000 euros amb què està dotat el premi: 10.000 euros a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), 10.000 euros a la Unitat CRIS contra el càncer de l'hospital madrileny de La Paz, i els 10.000 restants al fons assistencial d'AISGE per a actors en situació de precarietat que va crear la seva sogra, Pilar Bardem. El Premio Nacional completa la increïble col·lecció de premis de Cruz, que també té a les vitrines l'Oscar, el Donostia de Sant Sebastià, la copa Volpi de Venècia, el premi interpretatiu de Canes, el Bafta anglès, el Goya, el David di Donatello de l'Acadèmia Italiana, el premi EFA del cinema europeu, i fins i tot un Gaudí que es va endur en la primera edició dels premis per Vicky Cristina Barcelona.