Elena Martín: "Hi ha moltes dones que no es permeten desitjar"

Sant Vicenç de MontaltL'acció es roda en un xalet de Sant Vicenç de Montalt rodejat d'arbres i torres, amb un menjador de mobles rústics i una cuina de rajoles setanteres. Una munió de tècnics formiguegen al voltant de l'equip actoral que lidera Elena Martín (Barcelona, 1992). Amb només 30 anys, protagonitza i dirigeix el seu segon llargmetratge, coescrit amb la guionista Clara Roquet (Libertad, Els dies que vindran). Creatura aprofundeix en un tema poc explorat des de la ficció com és l'educació sexual i el desig femení. "Sempre que hi ha una pel·lícula del despertar sexual d'una dona o d'identitats dissidents, sempre s'enfoca com a perillós. És veritat que ens passen coses, totes hem patit agressions sexuals, siguin verbals, mirades, violència física, falta de respecte. Però no pot ser l'únic relat, el sexe no només és perillós: l'energia sexual és una energia vital, de fet sortim d'allà", reflexiona Martín.

En la seqüència que roden avui, Clara Segura i Àlex Brendemühl, que interpreten els pares de la protagonista, visiten la Mila i la seva parella (Oriol Pla), que s'acaben d'emancipar en una caseta familiar de la Costa Brava. Però la relació no acaba de rutllar. Discuteixen, en part perquè la Mila està perdent el desig sexual. Això la fa viatjar cap al seu propi passat per entendre què li passa. A la pel·lícula hi apareixen tres Miles: als 5, als 15 i als 35 anys. "La sexualitat té una importància vital en el desenvolupament dels nens. Les conseqüències de l'educació sexual en la infantesa poden generar uns bloquejos físics molt comuns en moltes dones. Per què no se'n parla?", es pregunta la directora, que va començar a furgar en el tema amb la seva terapeuta a partir d'una situació personal. Després ha vingut molta documentació i entrevistes en primera persona.

La culpa, un escut protector?

"Entenc que vulguis protegir la teva filla, però fins a quin punt no ho fem des de la culpa, l'avergonyiment i la castració? La pregunta és si existeix una manera de donar eines perquè cadascú es protegeixi i sàpiga marcar els seus límits, però sense culpabilitzar pel que et passa ni convertir el sexe en un espai de por, perquè és preciós i valuós", planteja. El consentiment per fi s'ha abordat des d'un punt de vista legal amb la llei del "només sí és sí", però abans d'arribar aquí hi ha altres barreres que tenen a veure la llibertat sexual. "No només hem d'ensenyar el consentiment, també a desitjar. Hi ha moltes dones que no es permeten desitjar: saber què volem, què no, què sentim, connectar amb la sensació més primària i instintiva del desig, la pulsió sexual", afirma.

Malgrat això, és evident que els patrons de relacions i rols s'estan transformant. "Sí, hi ha relacions obertes i gent poliamorosa, però hi ha una cosa essencial de la relació amb una mateixa que és més llarg i profund de canviar. Perquè passa per un lloc gairebé més terapèutic, passa per l'educació, passa per com aprenem el sexe, que és molt visual. Si veus porno des de petit, el sexe és una imatge d'un penis entrant en una vulva, i així es fa més difícil connectar amb la sensació i no amb la imatge, passa poc per la pell i molt per la idea que en tenim", reflexiona Martín.

L'actriu i directora busca el to íntim i despullat que va donar a la protagonista del premiat curtmetratge Suc de síndria d'Irene Morey, on ja tractava el plaer femení. Però aquesta és una producció de més envergadura, on ella té tots els papers de l'auca. "La pel·lícula va del desig i dirigir i actuar és senzillament el que em venia de gust. No sé si és el millor. Si hagués passat de Julia Ist [el primer llargmetratge, del 2017] a això m'impressionaria més, però he treballat com a directora a les sèries Vida perfecta i En casa, com a guionista a Veneno i he rodat com a actriu", diu, detallant la carrera imparable d'aquesta jove que va despuntar gràcies a la interpretació de Les amigues de l'Àgata (2015) i al teatre amb la companyia VVAA. Sovint se l'ha pres com a veu de la seva generació, cosa que defuig. Tampoc vol establir cap tesi amb Creatura, que ha trigat cinc anys a escriure i finalment s'estrenarà el 2023. "No tinc un interès ideològic, tinc un interès humà. La sexualitat és un tema molt llaminer, és molt interessant i sucós, perquè tenim un embolic espectacular!", diu rient.