Eliseu Climent, encoratjat "per formar una cultura nacional normalitzada" a la Setmana del Llibre en Català

PalmaL'editor i activista valencià Eliseu Climent, davant la 33a Setmana del Llibre en Català de Palma, ha parlat encoratjat de la possibilitat d'articular la llengua, la cultura i tots els territoris de parla catalana. "Segons la meua utopia, encara hi som a temps i, si consulte el meu entusiasme, crec que estem en el camí", ha destacat.

Climent és conscient de tots els entrebancs que el català es troba dia a dia. Per una banda, veu com a problema "tenir dos estats que han apostat per la uniformització i minorització de la llengua i la normalització d'un bilingüisme social que porta la llengua a la desaparició". També ha criticat la seva opressió i la seva "aposta per una economia depredadora basada en el turisme de masses, la construcció, la degeneració del medi i la desaparició de l'ésser humà com a protagonista del fet social".

Per l'altra, entén que la societat s'ha distanciat a causa de "les tanques administratives imaginàries que no deixen que els artefactes culturals arribin a tot arreu". Tanmateix, veu la Setmana com un espai que facilita la unió dels diferents territoris.

"No es podrà crear un mercat cultural comú, que siga realment efectiu, si no hi ha una mínima consciència comuna. Per això, pense que és essencial formar un espai comunicatiu íntegre per a tots els qui parlen la mateixa llengua", ha dit, fent referència a mitjans de comunicació, esdeveniments, entitats i plataformes que tenen com a eix clau la llengua catalana.

Traspassar fronteres

"Malgrat que el 2017 els consellers de Cultura –de les tres comunitats autònomes de parla catalana– varen firmar la Declaració de Palma, crec que és evident que no n'hi ha prou", ha denunciat. "Els processos autonòmics iniciats durant la transició han contribuït a la desconnexió entre els diferents territoris i han creat dinàmiques diferents i oposades", ha afegit, i ha defensat la necessitat de traspassar les fronteres autonòmiques –entre les Balears, Catalunya i el País Valencià– i estatals –per arribar a la Catalunya Nord, l'Alguer i Andorra.

"El món editorial, el món del llibre en català, depèn en bona mesura del seu públic i difícilment hi pot arribar si la gent no sap que existeix", ha reivindicat, parlant de la necessitat de botar aquestes fronteres i tanques administratives amb un "dron cultural" que les sobrevoli. En aquest sentit, creu que és possible; "existeix entusiasme encara, perquè fins ara hem anat fent gràcies a la feina militant i incansable de llibreters, editors, autors i lectors".

Una qüestió de nació

Per això, però, demana tant a particulars com a institucions el seu suport "per formar una cultura nacional normalitzada". "Tenim referències importants que ho varen fer en moments molt més difícils que els actuals i que ens impulsen cap endavant a l'hora de defensar un futur pel llibre en català", i ha anomenat els grans autors Josep Maria Llompart, Aina Moll, Manuel Sanchís Guarnero i Joan Fuster.

Ha conclòs el pregó fent referència a una frase dita per Joan Fuster, de qui enguany se celebra el centenari, la qual diu: "Ací, i entre nosaltres, només és 'nacional' allò que abraça tots els Països Catalans. (...) la disjuntiva final és aquesta. O Països Catalans o 'regionalisme'". "La segona alternativa comportaria indubtablement la fi de la nostra cultura", ha afegit Climent.

Una declaració d'intencions

'La llengua que ens uneix' és el lema de la 33a edició de la Setmana del Llibre en Català a Palma i, segons la consellera insular de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, "és una declaració d'intencions, pel que fa a la unió geogràfica, ho diré sense embuts, als Països Catalans". "És una setmana importantíssima per a la cultura catalana i la llengua pròpia i per reivindicar els drets de llegir, de viure i d'escriure en català", ha afegit el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company.

Per part seva, el coordinador general de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Miquel Àngel Contreras, ha definit un esdeveniment com el que avui ha començat com un lloc per fer valdre la creació en català, un espai per teixir xarxa entre editors, escriptors, lectors, institucions i territoris, a més d'un punt de trobada perquè l'art articuli la societat, el pensament, la identitat i el país.

El president del Gremi de Llibreters de Mallorca, Àlex Volney, ha explicat que la coincidència entre dues de les 'setmanes', la de Catalunya i la de les Illes, és una "aposta per compartir un missatge inequívoc d'unitat entre dos territoris de parla catalana que aposten per treure la cultura i la literatura al carrer", ha dit, esperançat que el País Valencià, la Catalunya Nord i l'alguer s'hi afegeixin. Així s'ha fet, "de la mateixa manera que la Diada de Sant Jordi se celebra el 23 d'abril i ningú no ho qüestiona", ha afegit.

L'objectiu era reivindicar "conjuntament una realitat lingüística sovint ignorada". "Per a aquests que s'entossudeixen a negar-la o a voler-la ignorar, només una dada: el català és avui la 27a llengua amb més pes econòmic del món", ha recalcat Volney.