"Que em comparin amb Rosalía és un afalac però vull ser Alba Morena"

BarcelonaL’Alba Morena (Salou, 2000) va començar a estudiar música amb 4 anys, amb 7 va escollir el violí i als 10 va entrar al conservatori de Vila-seca, on paral·lelament també va estudiar cant líric. Estava convençuda que faria la carrera de violí clàssic, però un sotrac vital la va portar a estudiar cant jazz al Taller de Músics el 2018. “Vaig pensar que la vida són dos dies i que havia de fer el que realment em venia de gust. La clàssica és més elitista i tothom busca un so perfecte. Com a veu lírica preparava el mateix que la resta de noies. En el jazz cadascú troba un so, una essència”, explica. Ara, amb només 21 anys, acaba de treure un disc i és una de les noves promeses del Taller de Músics, on es van forjar dos dels seus referents, Sílvia Pérez Cruz i Rosalía.

Durant el confinament va començar a compondre temes i a gravar-los amb el mòbil, perquè no tenia res més a mà –"feia capes de violins, orquestres”–. Després va començar a jugar amb altres aplicacions i instruments, i va a fer temes nous fins a tenir un disc que va treure aquest abril i que ha titulat Las dos edades. L’ha enregistrat tot amb el mòbil i un micro que li va comprar el seu pare. Aquest dimecres debuta al Jamboree, dins el Mas i Mas Festival. Hi presentarà el disc, però també experimentarà amb bases electròniques i improvisacions de música clàssica, amb el viola Jorge Retuerta i la cello Carmela Font.

Una declaració d’intencions

“El disc és el primer que faig i és una declaració d’intencions: vull dedicar-me a crear”, afirma, conscient que una bona producció podria fer-lo créixer. Ja ha rebut una trucada d’Universal. El pròxim disc el vol gravar l’any que ve com a treball de final de grau. “Em surten coses molt urbanes amb bases bachianes, m’agrada explorar-ho tot”. Morena detesta que se l’encaselli: li agrada la música urbana, la seva formació és clàssica, estudia jazz, juga amb l’electrònica, ha escoltat pop i li encanta el flamenc.

“No penso en un estil, sinó en un concepte i començo a treballar”. Concep la música i la imatge com un tot, i l’apassiona la moda i l’estètica andrògina de la Movida Madrileña. “He creat música pensant en el videoclip. Avui la música entra per l’oïda i la vista. M’agrada crear aquests mons que parlen del teu personatge, és com indagar en qui soc jo i què vull transmetre”.

És inevitable pensar en Rosalía escoltant temes com 11, urbà i ballable. “M’encanta, soc molt fan de Rosalía. Que m’hi comparin és un afalac, és un superreferent, s’ho ha currat molt i viu un somni, però també fa por, perquè són trajectòries molt diferents i la música és diferent. Vull ser Alba Morena, no algú que s’assembla a Rosalía. M’ha inspirat però com moltes més artistes”, i cita Björk, Sílvia Pérez Cruz, Nathy Peluso i Maria Arnal, a qui ha descobert després de treure el disc.

“M’agraden coses mainstream i coses que no ho són, però ara em fixo molt en el que ho està petant per veure com funciona la creació dels personatges. El C. Tangana, que m’encanta, és el traper que ha arribat a dalt de tot i té molts diners, però ell ven la idea d’antiheroi infeliç”. Ella està buscant el seu personatge. “M’agradaria ser jo en el meu màxim esplendor. Em sento segura actuant, però m’agradaria créixer. Voldria transmetre força i alhora vulnerabilitat”.

Parlar del suïcidi

Las dos edades és una sorpresa musical, però no és un disc lluminós. Hi ha tres versions de cançons que escoltava en “una infantesa ideal” i que volia regalar a la família, també un homenatge a la clàssica (el lied Suspiros) i la resta són vivències recents i dures. Morena toca temes com el suïcidi a 11 i el dol al plany Planto, els dos temes més flamencs. “El meu germà gran es va suïcidar fa tres anys amb 26 anys. Tenia clar que volia parlar del suïcidi però no amb tristesa, sinó amb ràbia. Volia fer una sanació i convertir-ho en música, ho necessitava. Se suïciden 10 persones al dia a Espanya i l’onzena és la persona que jo he perdut o el públic pot haver perdut”.  

Fent gala de versatilitat, Morena ha sigut escollida per actuar amb Perico Sambeat en un grup experimental de jazz i per treballar amb la DJ Cora Novoa i actuar al Sónar. Alba Morena no amaga la seva ambició i s’imagina actuant al Palau Sant Jordi. “Clar que sí, m’encantaria. T’ho has de creure. Almenys estic lluitant per la meva música”, defensa.