Emma Vilarasau i Nausicaa Bonnín contra els 'senyoros'

BarcelonaRepassar el currículum d’Emma Vilarasau fa vertigen: al llarg de la seva trajectòria al teatre, i també al cinema i la televisió, s’ha posat en la pell de dones molt diferents, des de la Marta de Terra baixa i la Fedra de Racine fins a la periodista incisiva de Desclassificats, de Pere Riera, passant per la Claire d’Un matrimoni de Boston, de David Mamet, i la Barbara Fordham d’Agost, de Tracey Letts. I ara hi suma un altre personatge de volada: el que va fer Bette Davis a Tot sobre Eva en l’adaptació teatral que n’ha fet Pau Miró amb el títol d'Eva contra Eva i que arriba el 2 de setembre al Teatre Goya de Barcelona. “El meu personatge és infinitament fràgil i té una màscara de fortalesa per l’ambient en què viu i la professió que té”, diu Emma Vilarasau, que s'ha tornat a posar a les ordres de Sílvia Munt.

Quan Pau Miró li va parlar del projecte fa quatre anys, quan feien Un tret al cap a la Sala Beckett, el personatge li va semblar “meravellós”, però el projecte li va fer “mandra” per com ha envellit la pel·lícula de Joseph L. Mankiewicz i perquè pensava que el públic no estaria interessat en les interioritats de l’ofici d’actriu. Però l’obra de Miró la va convèncer perquè va més enllà i posa damunt la taula, en paral·lel a un conflicte generacional, qüestions de gènere. “Pau Miró es pregunta com és possible que en la pel·lícula de Mankiewicz una dona que vol arribar professionalment a algun lloc sigui la dolenta –explica Vilarasau–. Una dona jove té tot el dret de voler arribar a algun lloc i fa el que pot, i no és la dolenta de la pel·lícula per això. I tampoc no és la dolenta la dona gran per no voler marxar i deixar el lloc, perquè li ha costat molt arribar fins on ha arribat i no té pensat marxar-ne". A Emma Vilarasau també li va interessar de l’obra de Miró la ironia, l’humor, el “joc de miralls” entre les personatges i la reflexió sobre el pes de la mirada de l’altre en un mateix, i com s’hi pot trencar.

Pel que fa a les qüestions de gènere, Miró assegura que el seu text és “la rebel·lió d’unes dones contra un home que escriu unes històries per a dones amb uns clixés”, com poden ser el de les dones dolentes o el de les dones que es posen traves les unes a les altres. “No volíem quedar-nos tancats en el tema del teatre i ser endogàmics –diu l'autor–, sinó que volíem fer servir el teatre per parlar de la vida. Crec que parlem de coses molt reconeixibles com la vulnerabilitat i la capacitat d'afrontar els problemes i la d’enfrontar-se als propis fantasmes i superar-los”.

Una obra afectada de ple per la pandèmia

Eva contra Eva és una coproducció de Bitò Produccions i Focus i va rebre de ple l'impacte de la pandèmia del covid: va quedar avortada una temporada de més de dos mesos prevista al Teatre Romea el març del 2020, poc després de l’estrena, i el segon tancament dels teatres va impedir fer la gira que també estava prevista. Així que al llarg de tot aquest temps la companyia només ha pogut fer una dotzena de funcions. “Penso que estem millor, però la pandèmia continua entre nosaltres. Però som optimistes i pensem que som a la recta final de la pandèmia”, diu Jordi González, vicepresident d’art i contingut de Focus.

Eva contra Eva és una versió “absolutament lliure” del clàssic de Mankiewicz, com diu Miró, i hi inclou picades d’ullet a obres anteriors que han parlat del món del teatre com La gavina, de Txékhov, i a les pel·lícules Opening night, de John Casavettes, i Sunset boulevard, de Billy Wilder. També inclou detalls de l’univers de David Lynch. “Amb humor intentem veure les veritats, que són potents, i molt fràgils i molt doloroses, les de tots els personatges”, diu Sílvia Munt. L’actriu jove que feia Anne Baxter al film ara la fa Nausicaa Bonnín, i el repartiment el completen i el repartiment el completen Andreu Benito, Àlex Casanovas i Míriam Alamany. Aquests últims substitueixen a Marissa Jossa i Eduard Farelo. “Tinc la possibilitat de treballar amb uns actors tan potents que no podia fer-ho malament”, conclou Munt.