El ‘Lorca’ emotiu i poètic d’Enric Gasa

La temporada de dansa de Terrassa ja fa anys que ens mostra el talent dels ballarins catalans que hi ha a diferents companyies de dansa europees. Aquest cap de setmana la trobada ha sigut amb el Ballet de l’Òpera d'Innsbruck, que dirigeix des de fa 14 anys Enric Gasa, nascut a Esparreguera.

El director i coreògraf fa anys que sorprèn el públic tirolès amb les seves creacions, entre les quals un Terra Baixa d’Àngel Guimerà estrenat el 2021. Gasa s’ha estrenat ara a la temporada de LaFact Cultural Terrassa amb el seu espectacle Lorca, un homenatge al poeta granadí en format de quadres escènics que formen part de la biografia del poeta: la intensa relació amb la seva mare, l’amor per Andalusia, el descobriment de la seva homosexualitat, la intimitat de l’escriptura, l’amistat amb Salvador Dalí i Luis Buñuel, els viatges a Nova York, Cuba i Argentina, el retorn a la terra enyorada i l'empresonament i afusellament per part de les tropes de Franco. Petits retalls que commouen per la seva presentació senzilla, poètica i carregada de força dramàtica.

Les escenes se succeeixen utilitzant diferents llenguatges coreogràfics, des del lirisme del neoclàssic més pur en escenes festives i passos a dos fins al contemporani més energètic amb ritmes contundents, passant per estilitzacions del flamenc, el ritme cubà o el tango. Envoltats de reixes metàl·liques que actuen de gelosies religioses o presons reals i imaginàries, els disset ballarins demostren una versatilitat tècnica extrema i una passió per la dansa que s’encomana.

Marco Lo Presti està esplèndid com a protagonista, però Lorca és un espectacle d’escenes corals impactants, des de la primera, amb totes les dones de negre resant un parenostre a l’alegria del pasdoble de la festa major o el magnífic ball d’aires cubans, alliberador. Cal destacar la tècnica impactant d’Anna Greenberg en el seu paper de bou en una corrida; el quadre de les quatre putes cubanes exhibint-se agafades a les reixes, d’una força impressionant; el quadre de les viudes amb Lo Presti i el també ballarí Mitsuro Ito tocant la guitarra en directe; l’escena de la pallissa que rep Lorca dels policies franquistes i el tret de l’assassinat en un final brusc cap a la foscor. Un espectacle rodó i una companyia excel·lent que va ser repetidament aplaudida al llarg de tota la vetllada.