Empar Moliner guanya el premi Ramon Llull amb una novel·la sobre la crisi dels 50

BarcelonaUna dècada després de La col·laboradora, la periodista, escriptora i columnista de l'ARA Empar Moliner torna a la novel·la amb Benvolguda i ho farà amb el 42è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull sota el braç. El llibre és una aproximació a la crisi dels 50 des d'un personatge que es veu a venir la infidelitat del marit. La dona haurà d'assumir la vulnerabilitat de l'amor matrimonial, abordar la maternitat com a droga i encarar la caducitat de la vida artística. El premi és el més ben dotat en català, amb 60.000 euros. El llibre es publicarà el 9 de març a Columna, en castellà a Planeta i posteriorment en portuguès a Planeta Portugal, si bé aspira a arribar a més llengües.

La protagonista de la novel·la és Remei Duran, una dibuixant de prestigi que es considera atractiva, feliç, que és esposa i mare, i "té el certificat de menopàusica oficial". El desencadenant de la trama és la intuïció en un viatge en cotxe que el seu marit, violinista en una orquestra i deu anys més jove que ella, li serà infidel amb la violinista suplent. "Ella en té la certesa absoluta i es prepara per al que ha de fer –diu l'autora– però el que acaba fent la protagonista no satisfà a tothom". El jurat, format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i l'editor Emili Rosales, ha valorat els 61 inèdits presentats. De cinc finalistes, Rosales ha assegurat que de seguida hi va haver consens amb el llibre presentat sota el pseudònim d'Isabel Torres Tell i el títol La copa justa de Pitàgores.

L'estil i l'humor de Moliner hi eren inconfusibles, però el final de la novel·la els va generar a discussions enceses. Perquè l'ús de la primera persona li permet un cert joc d'enganys: el que per a ella és veritat, ho és? "És el primer cop a la vida que he de dir: sisplau no expliqueu el final", avisa l'autora, que assegura que la novel·la no és biogràfica però té elements del que l'envolta i d'ella mateixa, frases del seu pare i fets que han passat a gent propera. "És un llibre duríssim i amabilíssim. I jo l'entenc de manera diferent de com tu l'expliques –diu la productora Isona Passola-. Pot ser un final feliç i infeliç". "És una fantasia masoquista d'una dona de 50 anys", opina Casajuana. "Però tot pot ser veritat", afegeix Gimferrer. "És cruament realista", opina Quintana. "Tot el que digueu pot ser veritat", talla Moliner per no avançar el club de lectura abans del llançament.

L'obra és "una reflexió sobre el passat, l'amistat i les qüestions que no t'acaben d'explicar i que són sorprenents i gens simpàtiques de la menopausa". "Una nova novel·la contemporània menopàusica? –es pregunta l'autora– Sí i no. Em sembla que els escriptors solen fer la novel·la dels 50 anys, però tinc la sensació que sol ser amable i jo no he volgut fer-la amable, tot i que no vol dir que no tingui moments divertits i tendres". Quan arriba aquest moment en la vida de les dones, els anuncis de compreses per la incontinència passen de ser simpàtics o edulcorats a ser poca cosa. "Hi ha moltes coses de les quals no es parla mai. Però això no és un manual de la menopausa", apunta Moliner.

"El meu tema són els matrimonis –continua–. És una qüestió que em sembla interessantíssima, per bonica, lletja, sublim, fastigosa, ho té tot". La maternitat també hi és molt present. "El personatge ha sigut una ionqui de la maternitat, ha sigut feliç d'anar a la porta de l'escola cada tarda", diu, i ara té por de l'adolescència de la filla, de 10 anys. "No és tan bèstia fer anys com que els fills facin anys. Perquè l'edat va corrent, els que avui tenen 50, 60 o 70 anys semblen més joves i guapos que abans, tot ha corregut una dècada, i ara a l'escola no veus Mares Que Et Faries sinó també Avis Que Et Faries. Parlar de la crisi dels 40 sembla ridícul. Per fora no sembles gran, però per dins és una altra cosa", admet l'autora.

Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) només ha escrit tres novel·les. De fet, va rebre el premi Josep Pla el 2000 amb la primera, Feli, esthéticienne. La resta de títols són contes i reculls d'articles, com T'estimo si he begut (Premi Lletra d'Or, 2005), Tot això ho faig perquè tinc molta por (premi Mercè Rodoreda, 2015), Busco senyor per amistat i el que sorgeixi i ¿Desitja guardar els canvis? "Tenia a punt aquesta novel·la abans de l'últim llibre de contes però hi anava donant voltes", explica. "Aquesta nit m'he despertat i em sembla que hi ha una cosa que se m'ha passat", diu a l'editor. "La llengua és molt eficaç, quotidiana, i fa una novel·la propera i divertida", afegeix Carme Riera.

Els deu últims premiats amb el Ramon Llull són Gerard Quintana, Núria Pradas, Rafel Nadal, Martí Gironell, Pilar Rahola, Víctor Amela, Xavier Bosch, Care Santos, Sílvia Soler i Imma Monsó.