'L'emperadriu rebel': Sissí desencadenada

En un famós article, Jean-Louis Comolli afirmava que, en els films històrics, la trobada entre l'actor i el personatge real que encarnava donava com a resultat un “cos excessiu”. És la suma, d’una banda, del cos de l'actor i, de l'altra, de les representacions prèvies (quadres, fotografies, pel·lícules) de la persona a qui donava vida. A L'emperadriu rebel, Marie Kreutzer construeix la seva protagonista, l'emperadriu Elisabet d'Àustria, a partir de les tensions que s'estableixen entre el tradicional imaginari associat a Sissí i les esquerdes que hi provoca la interpretació de Vicky Krieps. El film encaixa en una onada revisionista del biopic contemporani que, des d’un discurs feminista, vol visibilitzar la història d’algunes dones o, com és el cas, redefinir la memòria col·lectiva d’unes altres.

No és casual que una obra que pretén reescriure el passat des del present utilitzi –com ja ho van fer Miss Marx o Maria Antonieta– l'anacronisme com a estratègia discursiva. Amb tot, ni els ralentís ni una banda sonora que combina el pop francès amb els Rolling Stones poden competir en potencial disruptiu amb la interpretació esquiva i desconcertant de Krieps. És en la gestualitat absolutament contemporània de l'actriu –la manera en què evidencia la seva incomoditat a partir de gestos mínims o de reaccions inesperades, com un riure a deshora– que es revela la distància que hi ha entre la pulcra imatge tradicionalment associada a Sissí la complexa i ferotge feminitat que el film presenta.