Empresaris que busquen mecenes: es crea la Fundació Catalunya Cultura

BarcelonaVuit representants d'empreses catalanes han signat aquest dijous la constitució de la fundació privada Catalunya Cultura que pretén impulsar "la contribució del sector empresarial en la nostra vida cultural", explicava ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. A efectes pràctics, això es materialitzarà en una plataforma formada per empresaris –i, en la comissió executiva, treballadors de les seves companyies– que s'ocuparan de la de recerca de nous mecenes per a la cultura, per a projectes existents o per a fer emergir noves propostes.

Es tracta d'un projecte que conjuga la iniciativa pública i privada amb l'objectiu d'implicar l'empresa en el finançament de la cultura, una combinació que Mascarell ja ha anat impulsat a les institucions públiques que gestiona més directament. Al Liceu, hi ha Joaquim Molins de president. Al MNAC, Miquel Roca, Al TNC, Sol Daurella. Ara, la mateixa filosofia en format 'macro' és la que segueix Catalunya Cultura. Per això, la seu social del nou ens, que Mascarell remarca que és privat i per tant independent, és en terreny neutral, a l'Ateneu Barcelonès. "Un país és ric quan té cultura. No són rics necessàriament els països que tenen recursos naturals, sinó els que tenen cervell. Per tant, el nostre objectiu és elevar la riquesa del país", deia Enric Crous, director general de Damm."No partim de zero –deia Mascarell per explicar un model de finançament de la cultura singular–. Al país hi ha una tradició de suport empresarial: les col·leccions d'alguns museus han sortit d'aquesta voluntat i d'altres activitats també".

Les empreses que hi participen, per ara, són vuit (Acta Diurna, Fluidra, Fundació Banc Sabadell, Grup Planeta, Gramona, Hewlett Packart, la Fundació Bassat, i el Grup Damm, que n'ocuparà la presidència) però es poden ampliar fina a vint patrons. Ara bé, hi haurà un consell social tan ampli com empreses vagin participant de la iniciativa. A la fundació privada també s'hi integrarà l'administració pública –a través de la Conselleria de Cultura, l'Institut Català de Finances i el CONCA, la vicepresidenta del qual, Gemma Sendra, serà directora de la comissió executiva–. La previsió de finançament per al primer any és de 800.000 euros, que pretenen doblar per al següent any. La fundació no té voluntat d'establir-se com una nova "finestreta", aclaria del conseller. Els projectes susceptibles de ser ajudats poden arribar a través de les empreses o la pròpia administració.

Sense llei de mecenatge

Aquesta fundació era un dels objectius de legislatura de Mascarell –junt amb l'Agència de Patrimoni o la captació de recursos d'Europa Creativa–. Però ahir confessava que esperava constituir-la un cop s'hagués aprovat la llei de mecenatge, ja que la desgravació fiscal hauria servit d'esquer per atreure més fàcilment nous patrocinadors culturals. "Hi comptàvem. Ens hauria ajudat, segur", deia. No serà així. "Però els empresaris ja fan de mecenes ara al marge de si hi ha llei", afegia. De tota manera, la fundació també podria exercir de lobby de pressió per a la promulgació d'aquesta llei o bé de consell assessor per a redactar una llei de mecenatge catalana, que ahir Mascarell confirmava que estan preparant en cas que Catalunya arribi a tenir potestat legislativa en aquest àmbit. Junt amb la llei de la propietat intel·lectual i la rebaixa de l'IVA cultural, serien les tres grans lleis que reanimarien en sector cultural.