Ben Brooks: "No vull manipular els sentiments dels lectors"

Sorprèn llegir el debut d'un autor tan jove, però encara deixa més aclaparat saber que abans ja havies publicat quatre llibres més.

Tot el que vaig escriure abans de Fes-te gran podria ser definit com a experiment literari. Abocava els meus pensaments a raig, sense crear personatges... Alguns dels textos agafaven forma de poema.

Amb Fes-te gran vas voler canviar.

M'hi vaig posar poc després de fer 16 anys. Vaig escriure durant quatre setmanes, llavors ho vaig deixar estar durant dos anys i quan vaig fer 18 anys vaig acabar la novel·la.

El personatge principal, en Jasper, té 16 anys, igual que tu quan escrivies el llibre. Aquesta no és l'única coincidència entre ell i tu.

No, no [riu].

En Jasper va a l'institut, pren tota mena de drogues -alcohol, porros, èxtasi i fins i tot fertilitzant de plantes- i només té ganes de fornicar. Quines diferències principals hi ha entre ell i tu?

Ell és una mica més ingenu i alhora més pervers. En Jasper pensa d'una manera més simplificada que jo en aquella època. També és una mica més viciós i es porta pitjor amb la gent del seu entorn.

Em costa descriure en Jasper com a personatge ingenu: està familiaritzat amb els xats porno, es mira les mares dels amics segons si són "follables o no", està convençut que el seu padrastre és un assassí...

És ingenu perquè de vegades la seva imaginació se l'emporta fins a llocs inversemblants i segueix entestat a creure-hi. Quan pensa que el seu padrastre, en Keith, ha matat la seva exdona i qualsevol dia pot carregar-se la seva parella actual -la mare d'en Jasper-, és evident que s'equivoca, però fins i tot arriba a colar-se en un jardí convençut que el cos de l'exdona està enterrat en un dels monticles.

L'adolescència encara pot ser resumida a partir del sexe i les drogues?

Vaig començar a escriure a partir de la meva pròpia experiència. El sexe i les drogues eren importants.

Suposo que a casa no devien fer gaire bona cara, quan van llegir la novel·la.

La mare no sabia que prenia tantes drogues, però no li va importar: li va semblar divertida la manera com ho explicava. I també la va divertir que tractés el meu padrastre d'assassí.

Però de moment no ha comès cap crim.

No, no. Però sembla un assassí!

En Jasper té un grup d'amics que, igual que ell, viuen per anar de festa i prendre drogues. A banda d'això, la Tenaya s'autolesiona perquè el seu ex l'ha deixat, en Jonah dorm fins a la tarda per oblidar què ha fet la nit anterior i en Jasper es visita amb una psicoterapeuta. Tots són mentalment inestables, en definitiva.

Per mi els personatges no són inestables, simplement creixen. Crec que no hi ha pràcticament ningú que estigui del tot equilibrat, quan té 16 o 17 anys. Una part important de créixer és la inseguretat sobre un mateix.

No he conegut gaires adolescents que tinguessin psicoterapeuta.

En el meu entorn es donava el cas. Jo mateix vaig ser-ne pacient: l'experiència em queda molt a prop.

En Jasper no para de dir mentides a la psicoterapeuta: li explica que és homosexual, que escriu per a una revista eròtica i que està temptat per les idees del Ku Klux Klan.

Vaig descobrir el Ku Klux Klan fent un treball per a l'escola. En Jasper porta la samarreta perquè és veritat, que te n'envien una de gratis, si la demanes... Però no en sóc militant ni res per l'estil [riu].

A la primera part de la novel·la una noia de l'institut se suïcida després que hagin difós un vídeo d'ella masturbant-se amb un bat de beisbol. En Jasper no entén que la seva amiga Tenaya plori i li diu que "mor gent cada dia".

Quan escrivia el llibre pensava bastant com en Jasper perquè la mort em quedava molt lluny, em semblava que no tenia res a veure amb mi: jo volia tirar endavant, seguir sortint de festa amb els amics i emborratxar-me.

Al Regne Unit la novel·la ha estat vista com a generacional. ¿Tenies la intenció de fer un retrat dels adolescents que van créixer amb Harry Potter? En Jasper encara beu te amb una tassa promocional del personatge.

Jo només he escrit el que passava al meu voltant, i ho he volgut fer d'una manera honesta. No vull manipular els sentiments dels meus lectors.

L'honestedat és un dels valors que més t'interessen quan llegeixes?

Quan vaig escriure Fes-te gran encara no havia llegit Menys que zero , de Brett Easton Ellis, ni tampoc El vigilant en el camp de sègol , de J.D. Salinger, els dos llibres amb què m'han comparat més. Sobretot llegia Haruki Murakami: m'agrada que inclogui elements sobrenaturals en la quotidianitat. Et fa mirar l'entorn d'una manera diferent.