'Els encantats': el primer gran paper en català al cinema de Laia Costa

La carrera al cinema de Laia Costa ha avançat en l'ordre invers de l'habitual. La vam descobrir en un primer èxit internacional, Victoria (Sebastian Schipper, 2015), fa no gaire ha triomfat al cinema espanyol amb Cinco lobitos (Alauda Ruiz de Azúa, 2022), i ara estrena el seu primer gran paper en català a Els encantats de la mà d'Elena Trapé. Com en el film basc, torna a encarnar un perfil poc explorat de la maternitat. La Irene s'acaba de separar de la parella i viu el primer cap de setmana en quatre anys allunyada de la seva filla. La protagonista descobreix que no estava preparada per assumir el pes d'aquesta absència. I marxa a la casa familiar a la Vall Fosca per retrobar-se amb ella mateixa enmig d'aquest paisatge amb un rerefons de màgia dels Pirineus.

En els seus anteriors films, Blog (2010) i Les distàncies (2018), Trapé oferia lúcids retrats generacionals del corresponent grup de personatges. Aquí se centra en una protagonista única, en un film més íntim i personal que no deixa de traspuar aquell cert desencant de Les distàncies envers la realitat de la maduresa. Però Els encantats encara transmet més força quan la Irene es relaciona amb alguns dels personatges secundaris: el seu intent d'amant (quina desmitificació de la fuga romàntica de cap de setmana!), l'amic veterà (Pep Cruz) que roman al poble mig abandonat, i sobretot la noia més jove a qui interpreta una debutant de qui es parlarà molt: Ainara Elejalde Bel.