I tu, encara ets dels que diuen ‘colxon’, ‘manguitos’ i ‘patos’?

PalmaNingú s’estranya en aquesta època de l’any en sentir parlar de colxons, manguitos i patos. Aquests mots estan en boca de persones de totes les edats, especialment d’aquells que tenen infants petits, perquè designen complements indispensables per anar a la platja o la piscina durant els mesos d’estiu. Tot i que la majoria de parlants són conscients que es tracta de barbarismes, per peresa o per costum, se n’afluixen, d’utilitzar les formes correctes, que són ‘matalàs inflable’, ‘braçalets’ i ‘aletes’.

Tanmateix, colxon en lloc de matalàs no només s’utilitza per designar la peça per dur a la mar, sinó que, en anar a una botiga de mobles, més d’un segur que s’ha trobat amb un botiguer que li ha dit: “I el colxon com el voleu, de molles o de ‘viscoelàstic’?”. Tot i que és igual de greu un cas com l’altre, el segon exemple és més sorprenent, perquè una cosa és utilitzar el nom en castellà per designar l’objecte de platja, element de fabricació industrial, associat al temps d’oci i al turisme de masses, sorgit en la dècada dels seixanta i popularitzat a través de la publicitat i els mitjans de comunicació de masses, i una cosa diferent és anomenar colxon al matalàs del llit, element quotidià del parament d’una casa.

En el cas dels braçalets inflables, que els nins duen per surar dins l’aigua quan encara no saben nedar, és àmpliament utilitzat el terme manguitos. La traducció literal al català seria manegots. Antigament aquest mot s’utilitzava per designar la peça de roba que, com una espècie de mitja màniga, anava des del colze fins a la mà. Servia perquè les dones no es torrassin els braços quan feien feina al camp i a la vegada es protegien de les escarrinxades. Per tant, res a veure una cosa amb l’altra. Mentre un element està associat a l’oci estival infantil, l’altre es relaciona amb la feina al camp. Si un fomenta que la pell torni morena, l’altre la protegeix del sol. L’única semblança és que manegots i manguitos es passen totes dues coses pel braç. Per ventura és per aquest motiu que l’expressió braçalet inflable ha fet més fortuna, i tampoc no és que n’hagi feta gaire. Perquè si parau les orelles a qualsevol piscina de les Illes Balears aquests dies, sentireu a dir manguitos sempre seguit.

La semblança entre les aletes per nedar i els peus de les aus aquàtiques, especialment de les ànneres, ha originat el nom d’aquest complement per al bany. Com que l’animal en qüestió a dia d’avui es designa més amb el nom en castellà que no amb l’originari català, aquest barbarisme també s’ha traslladat per referir-se al complement per als peus. Seria estrany anomenar-los com a ànneres i per això s’ha optat per referir-s’hi com a aletes. En aquesta ocasió, més o manco, el mot ha tingut acceptació.

Més barbarismes estivals

El catàleg de barbarismes estivals és ampli entre la parla habitual dels illencs. L’origen de la majoria de mots manllevats –sense que n’hi hagi necessitat– no es limita a la llengua castellana. De poc ençà ha fet forat l’expressió anglesa random. Així podreu sentir expressions com: “vaig anar a una festa random”, “triaré un dia random per agafar-me’l lliure a la feina”, “telefonau a un restaurant random per reservar taula”... Haureu deduït que una festa, un dia i un restaurant random són una festa, un dia i un restaurant qualsevol. Tan instal·lada està aquesta expressió entre el jovent de les Balears que no us heu d’estranyar si abans que acabi l’estiu us arriba a les orelles: “Aquest finde anirem a una plaia random perquè volem estrenar es colxon nou”.

Menció a part mereix el mot plaia, àmpliament utilitzat per generacions de mallorquins, en substitució del genèric “la mar”. Perquè va ser quan el litoral balear esdevingué espai d’oci i gaudi (o de patiment per a qui no li agrada emparar el sol del migdia) que la gent començà a dir plaia. No hi havia tradició de dir la forma correcta i pròpia de platja i la societat mallorquina majoritàriament es decantà per l’expressió plaia, que no és altra cosa que playa, passat pel sedàs de la pronúncia catalana pròpia. Tanmateix, sempre hi ha qualcú, integrant de generacions majors, per recordar que tant el litoral com la platja aquí sempre han estat designats com el genèric “la mar”. “M’heu de dir a quina hora vendreu de la mar, perquè he de saber quan he de tirar s’arròs, si és que no el voleu estovat!”. No ho heu sentit encara aquest mes d’agost? Idò senyal que ja no us queda cap padrina.