Encara som a temps d'agradar als extraterrestres?

BarcelonaL'astrofísica Lisa Kaltenegger, directora de lnstitut Carl Sagan, expressava fa un any i mig a l'ARA el desig que hi hagi vida extraterrestre: "L'univers és ple de planetes i espero que n’hi hagi molts on hi pugui haver vida", afirmava. Precisament, Carl Sagan va presidir el comitè que va seleccionar, juntament amb la NASA, els continguts dels dos discos d'or que acompanyaven cadascuna de les dues sondes Voyager llançades el 1977. Els discos contenen sons i imatges representatius de la vida a la Terra, per si alguna forma de vida intel·ligent els troba i els sap desfaixar, ens conegui. Tot i això, per a un filòsof com Slavoj Žižek, l'afany autodestructiu de la humanitat fa que els extraterrestres, si existeixen, i allà on siguin, no tinguin gens d'interès per res del que passa a la Terra.

Malgrat tot, els artistes poden fer alguna cosa per revertir aquesta situació? "El nostre hàbit d'autodestruir-nos és tan greu i persistent que fa que no els resultem gens interessants. Ens dirigim cap a una crisi fatal", adverteix la gestora cultural Genia Pronyakina, una de les impulsores de la DOM Art Residence, establerta al número 39 del carrer Sant Pere més Alt de Barcelona fins al 31 d'octubre, que serà quan canviaran les obres exposades actualment per les noves. Es tracta de la segona edició del projecte després de la de Sitges de l'any passat. Hi participen una dotzena d'artistes, seleccionats entre 800 aspirants. Ara sis d'ells estan immersos en un nou treball, al mateix temps que mostren una obra anterior, i en un parell de setmanes l'altra meitat dels participants els agafarà el relleu.

"Més que la provocació de cridar l'atenció als extraterrestres, al final el tema és plantejar diferents escenaris de futur, i com el podem canviar per ser mereixedors del seu interès, encara que l'objectiu no és posar-nos-hi en contacte sinó reflexionar", diu Pronyakina. "Per evitar les catàstrofes, no només necessitem pensar en el futur, sinó també aprendre del passat", diu una altra de les organitzadores, Natalia Rubina.

Alguns dels artistes participants fan denúncia de diferents aspectes de la realitat, com és el cas de la nord-americana Yuhanxiao (Maggie) Ma amb la indústria farmacèutica. D'una banda, exposa les escultures d'uns conills d'Índies que tenen el cap humà, amb els trets de la gent de països on és més barat fer experiments amb persones, com l'Índia i Romania. I, de l'altra, ara està creant uns ginys electrònics interactius exposats com si fossin espècimens naturals dins uns pots. "Tenim una relació paradoxal amb la tecnologia, especialment en la indústria farmacèutica: primer creàvem medicaments per curar-nos de les malalties, però moltes vegades les empreses es volen aprofitar de la gent, i creen medicaments per fer diners", adverteix Yuhanxiao (Maggie) Ma. La fusió entre la part natural i la part tecnològica també és present en els treballs de l'austríac Peter Moosgaard, una mena de joies de plata inspirades en ginys com els marcapassos, audiòfons i els implants. "Són com implants poètics", afirma Moosgaard.

L'obra del suec Thomas Marcusson destil·la mala bava: s'ha inspirat en el dadaisme per fer un joc amb el qual es poden crear més de 160.000 rostres monstruosos fets amb unes pantalles en què es poden veure detalls dels rostres dels líders del G-20. "Es tracta de jugar amb el poder polític. Per a molta gent, els polítics són monstres, i el resultat és com una mena de Frankenstein", diu. Ara està enllestint en un joc naval basat en la interpretació de missatges encriptats en codis numèrics. "Hi haurà deu naus diferents, com les d'Espanya, el Regne Unit i Taiwan, perquè s'enfrontin entre elles", explica Marcusson. I el taiwanès Ting-Tong Chang està treballant en uns nous brodats, ara protagonitzats per uns personatges ficticis que beuen al mateix temps de la tradició tèxtil asiàtica i de la hispànica. "En els rostres es combinen els animals presents a les ciutats, com els coloms, i els trets facials", diu Ting-Tong Chang.

Un altre dels objectius del projecte és acostar l'art contemporani al gran públic. "Un problema del món de l'art és que l'art contemporani és percebut com quelcom fred i allunyat de la gent corrent, i que només el pot entendre gent amb coneixements filosòfics. Nosaltres intentem demostrar que no és així", conclouen Pronyakina i Rubina.