Arriba una nova 'Història de la literatura catalana'
Publicada per Enciclopèdia Catalana, Barcino i l'Ajuntament de Barcelona, és la primera història de les lletres catalanes planificada i dissenyada de bon començament com una obra col·lectiva i representativa del coneixement acadèmic actual de la matèria
BarcelonaDurant la presentació de la nova 'Història de la literatura catalana', Artur Mas ha reclamat un "gran esforç conjunt de país" per ser present al món "amb tots els elements possibles" i explicar el procés que enceta Catalunya "portes endins i portes enfora". "Hem de fer un esforç molt important per explicar què vol aquest país i que se'ns pugui arribar a entendre, sabent que a alguns llocs costarà molt", ha reblat. Segons Mas, Catalunya avui és gràcies a la seva literatura. "Som perquè hem parlat, hem interpretat i hem escrit durant molts segles i en la mateixa llengua", ha assegurat, fent-ho "de manera permanent i, sovint, excel·lent". Pel president, en aquests moments que cal que Catalunya estigui present al món a través de tots els elements possibles, tenir un coneixement de com ens hem explicat al llarg de la història amb la nova 'Història de la literatura catalana' "no anirà malament".
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha lloat la tasca i l'ha definit com un "gran treball de síntesi" que aportarà nous coneixements sobre la literatura catalana. Per a Trias, les administracions han de marcar bé les prioritats que cal atendre i, en paral·lel a l'atenció social, afirma que l'ajuntament no s'oblida de la cultura. "Barcelona ha estat i és bressol i escenari dels principals esdeveniments culturals i ha excel·lit a fer emergir nous artistes", ha reblat Trias, alhora que ha posat a la disposició de Mas el potencial de Barcelona al servei de Catalunya.
Per la seva banda, Joaquim Molas, catedràtic emèrit de la UB, ha afirmat que la nova història ha estat un "acte de fe" en diversos sentits. D'una banda, a la literatura feta llengua sense estat i "políticament dividida", i de l'altra, la del seu director i promotor i també la d'un grup d'entitats que l'han fet possible.
Finalment, el director de l'obra, Àlex Broch, ha afirmat que malgrat que és un temps d'incerteses, la història ara "té futur assegurat". En paral·lel, ha definit aquest nou volum com una "gran obra col·lectiva i de país" i n'ha destacat l'entesa entre sector privat, la societat civil i l'àmbit públic que l'ha fet possible quan un projecte "ho requereix".
Una obra col·lectiva
Enciclopèdia Catalana, l'Editorial Barcino i l'Ajuntament de Barcelona han tret a la venda el primer volum de la nova 'Història de la literatura catalana'. Es tracta de la primera història de la literatura catalana que ha estat planificada i dissenyada de bon començament com una obra col·lectiva i representativa del coneixement acadèmic actual de la matèria. Amb un calendari de publicació dels següents volums que comprèn els propers quatre anys, la nova 'Història de la literatura catalana' recull, sintetitza i actualitza l'aportació bibliogràfica que el món acadèmic i les recerques i estudis històrics han generat al llarg d'aquests darrers trenta anys que el català ha estat llengua oficial en l'ensenyament i en l'administració del país.
Les diferents etapes de l'obra han estat dirigides per especialistes com Lola Badia, Josep Solervicens, Josep M. Domingo, Enric Cassany, Jordi Castellanos, Jordi Marrugat i Àlex Broch, i han comptat amb la participació prop de 70 historiadors i investigadors de la literatura de totes les universitats de parla catalana.
La nova obra, dirigida per Àlex Broch, és la segona història general de la literatura catalana d'aquestes proporcions (vuit volums). L'anterior i primera ha estat la 'Història d'Ariel' (1986/88) (Riquer Comas, Molas). Anteriorment, Jordi Rubió i Balaguer havia publicat una important 'Història de la literatura catalana' dins 'Historia general de las literaturas hispánicas' (1949-1958), dirigida per Díaz Plaja, que arribava fins als Jocs Florals del segle XIX. Posteriorment, va ser traduïda al català (1984) per les Publicacions Abadia de Montserrat.