L'energia sensual de Gustav Klimt esclata a l'IDEAL

"No existeix cap autoretrat meu, només m'interessen les altres persones, especialment les dones", va deixar escrit el pintor austríac Gustav Klimt (1862-1918). Les dones tal com ell les veia o les volia veure: nues, sensuals, mirant de cara amb decisió, desinhibides, i vivint la seva sexualitat de manera lliure; però també les dones que van lluitar a principis del segle XX per treure's tota classe de cotilles –les dels vestits, les socials i les mentals–, ocupen des d'avui el Centre d'Arts Digitals IDEAL. "Gustav Klimt no s'entén sense el canvi de rol que va experimentar la dona en aquella època, per això les hem volgut destacar", afirma el director d'IDEAL, Jordi Sellas. Klimt: L'experiència immersiva destaca la modernització que encarna l'artista en la seva època i submergeix el visitant en la seva obra a través de la realitat immersiva i virtual. "Hem volgut mostrar l'esperit de llibertat de Klimt, que va trencar amb la tradició establerta," diu Imma Fondevila, comissària de l'exposició juntament amb Theresia Nickl.

Viena era el 1900 una de les ciutats més importants de l'Imperi Austrohongarès, que tenia aleshores més de 56 milions d'habitants. A l'època de Klimt la burgesia estava en el seu màxim apogeu, es construïen grans avingudes i museus, i per la ciutat es passejaven l'escriptor Stefan Zweig, els músics Alma i Gustav Mahler, el psicoanalista Sigmund Freud, el filòsof Ludwig Wittgenstein o l'arquitecte Adolf Loos. L'exposició, que contextualitza l'obra de Klimt en aquella època i posa en relació artistes i moviments artístics barcelonins i vienesos, explica com la burgesia primer va rebutjar aquest nou corrent que aspirava a l'art total i a crear una nova experiència cultural, però després es va convertir en una de les principals clientes. Klimt va viure la creació del Pavelló de la Secessió, el 1898, que tenia com a lema A cada temps el seu art i a cada art la seva llibertat, o del Kabarett Fledermaus, irreverent, innovador i un exemple de l'art total en què es van implicar diferents artistes: només el bar estava decorat amb un mosaic de 7.000 tessel·les, obra de Bertold Löffler.

Engolits per una serp aquàtica

En la cambra de 1.000 metres quadrats de realitat immersiva, a les parets, els sostres i el terra esclaten els edificis on va intervenir l'artista austríac i les seves principals obres com Judith I (1901), Les tres edats de la dona (1905), el Retrat d'Adele Bloch-Bauer (1907), El petó (1907-1908) o La Verge (1913), entre moltes altres. En una altra sala, amb ulleres de realitat virtual i auriculars, el visitant fa un altre tipus d'immersió, força menys relaxada, en què els ocells de Klimt li sobrevolen el cap o les serps aquàtiques –que, a l'acostar-se, perden tot l'erotisme– l'engoleixen.

Un altre espai dona a conèixer una part de la intimitat de Klimt a través de les seves fotografies. L'artista apareix amb una túnica llarga i folgada, i amb una de les dones que el va acompanyar durant més temps: Emilie Flöge, una dissenyadora i empresària austríaca, independent i decidida, que perseguia amb els seus dissenys l'alliberació del cos de la dona. Al llarg de més de 20 anys es van escriure més de 200 postals i passaven molts estius junts. Quan Klimt era a punt de morir, només volia Klöge al seu costat. Tanmateix, la vida de l'artista austríac està plena de clarobscurs. No es va casar mai –va viure sempre amb la seva mare i dues germanes solteres–, però va tenir força fills i les mares eren sovint models del seu taller.

La lluita per alliberar-se de les cotilles

Una altra sala exposa manuscrits originals, com una llibreta de la pedagoga Rosa Sensat, o la partitura de Lluïsa Casagemas, una compositora que va escriure més de 200 obres i que, amb només 17 anys, va convertir-se en la primera dona a estrenar una òpera a Espanya. A la sala també es donen a conèixer feministes i activistes catalanes i austríaques com la poetessa i escriptora Dolors Monserdà; l'escriptora i periodista Carme Karr; la política socialista i primera diputada al Parlament austríac, Therese Schlesinger, o la novel·lista i pacifista Mariane Harnisch. "Totes són un exemple de la típica invisibilitat de les dones, van aconseguir fites impressionants i no surten enlloc", lamenta Nickl.

Klimt: L'experiència immersiva no podia ignorar què va passar amb les obres de l'artista després de la seva mort. Va ser sobretot la burgesia d'origen jueu qui va comprar el seu art. Molts van acabar morint als camps de concentració o van ser assassinats, i encara ara els seus hereus lluiten per recuperar unes obres que els van robar els nazis.

Amb aquesta exposició, l'IDEAL també estrena una nova sala de 300 metres quadrats, que fins fa un any era un temple taoista xinès, i que conserva alguns elements religiosos. Allà hi ha la instal·lació Viena 1900 , creada per l’estudi barceloní Broomx, que permet als visitants interactuar amb les seves creacions en una pantalla gegant de 180º. A partir del mes de maig també es faran actuacions musicals en un espai que s'inspira en el Kabarett Fledermaus.

L'exposició ha costat un milió d'euros i ha estat creada per Layers of Reality i l'estudi belga Exhibition Hub. S'estrena simultàniament a Barcelona i a Brussel·les, on es podrà veure a partir d'aquesta mateixa setmana a la Galerie Horta.