Enfangar-se fins als genolls al Mobofest

Sa PoblaHi havia ganes de Mobofest i els organtizadors varen aconseguir que fos preciós. El color de palla del Pla de Mallorca i la golden hour de l'horabaixa d'aquesta illa varen fer que Lloret de Vistalegre sortís més que mai a Instagram. Divendres, Maria Hein, una de les veus illenques que més expectatives han generat els darrers mesos, va ser l'encarregada d'obrir aquesta quarta edició del festival, que l'any passat no es va poder fer. Enguany s'ha suat: arran de l'onada de casos de les Balears, els organitzadors no les tenien totes a l'hora de la veritat. Però Hein va fer sonar la seva guitarra, i el rostoll només feia que omplir-se de gent, d'amics i de famílies.

A l'escenari, el primer dia de festival, també hi varen sonar Alanire i Pau Vallvé, però la gran il·lusió del vespre era, per a molts, tornar a veure en directe Pujà Fasuà. Si bé hi havia ganes de música, el que va quedar clar és que la gent té ganes de socialitzar, veure's, tocar-se, xerrar. Fou així perquè zona habilitada per menjar i beure era la més concorreguda tota l'estona, mentre que la de l'escenari s'anava omplint i buidant més regularment.

Dissabte tothom estava pendent del temps. L'Ajuntament de Llubí va suspendre els seus concerts per pluja, però a les xarxes socials de la Mobo no hi havia cap avís de cancel·lació. La gent no es va espantar: era el dia de Da Souza, una de les bandes més aplaudides pel públic mallorquí, però també de Reïna, un dels grups revelació d'aquest darrer any. Va ser Peligro, però, qui va inaugurar la nit. També havia generat interès Cariño, banda que debutava dissabte a Mallorca. Tot va anar prou bé fins que va ser el seu moment: els llamps il·luminaven l'escenari quan va començar a caure una barrumbada que va obligar a finalitzar el concert a la quarta cançó. Després, és clar, va venir el fang. El descampat de terra on s'aparcaven els cotxes va convertir-se gairebé en una piscina de terra roja. Molts de cotxes hi varen quedar encallats i van tardar hores a poder-ne sortir, i altres varen fer nit allà on eren. Però allà eren els organitzadors, enfangats fins als genolls, ajudant tothom a poder sortir, a empènyer cotxes, a organitzar el trànsit davall l'aiguada que queia. Se'n va anar la llum i la zona de bar va quedar a les fosques i sense geleres. Diumenge dematí varen tornar a suar per arreglar el desastre.

Manel i J. Balvin

Però tot va ser agraït. Varen canviar la zona d'aparcament, el sol no picava i no hi havia perill d'aigua. Gostwo&Joanmi Bauzà, Modern York i Maria Jaume compartien cartell amb Manel, la banda que va fer que s'esgotassin les entrades per al diumenge. "Per què posen Manel en diumenge a les 23 h?", es demanaven alguns. La resposta, tot recordant el concert, no és gaire complicada: la Mobofest es mereixia el final que va tenir. Arnau Vallvé, Martí Maymó, Roger Padilla i Guillem Gisbert varen irrompre a l'escenari sofisticats i elèctrics, repassant el més nou i recordant el més vell de la seva discografia. Va ser el concert més concorregut i el públic es va comportar i va estar assegut –sofrint, sofrint molt– durant l'espectacle. Ara bé, a la traca final s'hi va apuntar fins i tot J. Balvin: els catalans varen soprendre amb un remix d'El mar i Mi gente el públic de les últimes files no va poder evitar aixecar els culs de les cadires i remanar-los amb alegria. Una altra suada per als organitzadors, que anaven i venien demanant calma i fent seure la gent. Varen tancar el concert amb Benvolgut, un clàssic.

Diumenge vespre es varen acabar tres dies de música, d'amics i d'alegria que són possibles gràcies a la feina que fan durant tot un any joves dels pobles del Pla de Mallorca; ho fan sense ànim de lucre, sense la intenció de fer negoci, i aconsegueixen que el resultat sigui una aposta cultural i d'entreteniment a la vegada. "Dormim poc, però quan veus les cares de la gent que s'ho passa bé i que tot funciona, t'adones que val la pena", comentava un d'ells poques hores abans de tancar aquesta edició. No és tothom que considera que val la pena enfangar-se fins als genolls per veure de tornada una rialla, algú cantant a ple pulmó, gent que s'abraça. No és tothom, però sí que ho són totes les persones que fan possible la Mobofest.