Els enigmes de la col·lecció Flaquer i la troballa dels 400 vasos

PalmaEl juny del 2017, el Museu de Menorca rebia un dipòsit excepcional: més de tres mil peces prehistòriques, romanes i islàmiques trobades a l’illa, a més d’una important col·lecció de monedes (més de dues mil) i un gruix de gairebé cinc-cents documents sobre la recerca arqueològica menorquina en la primera meitat del segle XX. Es tractava del llegat del notari, arqueòleg i col·leccionista Joan Flaquer i Fàbregues (Maó, 1877- Madrid, 1963), que l’havia deixat al seu net, Juan Luis Ydoate, amb l’encàrrec que el destinàs a la principal institució museística de Menorca.

La recepció del fons íntegre d’un dels pioners de l’arqueologia menorquina representava, per al museu, l’oportunitat d’investigar a fons les importants tasques arqueològiques que es varen dur a terme a l’illa a principis del segle passat, però el llegat Flaquer obria alhora nombrosos i grans enigmes sobre prehistòria menorquina, els principals assentaments, els rituals i les formes de vida. Des d’aquest dissabte, 8 de febrer, i fins al 4 d’octubre, el Museu de Menorca convida a descobrir aquesta història i a resoldre alguns dels seus misteris amb l’exposició Joan Flaquer i l’enigma dels 400 vasos. 50 anys d’arqueologia menorquina (1910-1960).

Primer, investigar

“Com a museu, en primer lloc, havíem d’investigar”, afirma Carolina Desel, directora del Museu de Menorca. Així, del 2017 ençà, en una recerca que continuarà els propers anys, l’equip d’arqueòlegs i tècnics del museu -format per Montserrat Anglada, Octavio Pons (ambdós comissaris de l’exposició) i Bruno Parès- ha realitzat una profunda investigació sobre les peces i els documents que conservà Flaquer, però també, i sobretot, en aquesta recerca va descobrir el lloc exacte on l’arqueòleg va trobar 269 vasos de fons alt, una ceràmica exclusiva de la Menorca talaiòtica, i encetà un nou projecte d’excavació que els ha duit a sumar fins a 400 vasos. “Són uns resultats espectaculars. Mai no pensàvem trobar tot allò que s’hi ha trobat. Tenint en compte que la troballa de Flaquer ja era immensa, crèiem que ho hauria deixat buit. Ara sabem que hem de continuar amb el projecte, que es pot allargar cinc anys més”, afegeix Desel.

El fet és que el notari Flaquer, tot i ser sempre metòdic amb l’anotació dels seus treballs, mai no va documentar la troballa dels vasos. “Quan ens va arribar el dipòsit, el 2017, ens demanàvem d’on venien, quin ús se n’havia fet, no en sabíem gairebé res. Intuíem que procedien d’un lloc funerari, que tenien un valor simbòlic i ritual, però també hi havia qui pensava en un santuari”, conta Montserrat Anglada. “Això fins que vàrem trobar un dibuixet, un croquis de sa Mola, a Alaior, una mena de mapa del tresor. I vàrem trobar la cova, a l’entrada de la qual havia picat Flaquer”, diu.

Amb els treballs arqueològics a la cova de sa Mola, es resolia bona part d’un dels grans enigmes del fons Flaquer: el dels 400 vasos. Segons els investigadors, el gran dipòsit de vasos formaria part dels rituals funeraris de comensalitat vinculats als enterraments en calç disposats dins l’hipogeu, un fet mai documentat a Menorca abans. “Originals del talaiòtic final o posttalaiòtic, entre els segles IV i II aC, ens dona la idea que es feia un àpat ritual funerari, és a dir, consum d’aliments en honor dels difunts, tampoc documentat abans a Menorca”, explica Anglada. Hi afegeix que de l’anàlisi dels vasos han sorgit restes d’ordi, compatible amb la cervesa, i restes làcties. “Haurem d’investigar quina recepta hi ha al darrere... En tot cas, són vasos d’ús individual”, afirma.

Després, exhibir i complementar

Una vegada avançada la investigació, amb el dipòsit Flaquer i les troballes recents, el Museu de Menorca ha organitzat l’exposició que, a partir de la figura de l’arqueòleg, descobreix la riquesa de la cova de sa Mola, parla de com era l’arqueologia a l’illa en la primera meitat del segle XX i les múltiples relacions que va mantenir Flaquer amb arqueòlegs eminents d’arreu fins al punt de demostrar que la seva tasca fou cabdal per a la internacionalització de l’interès per l’arqueologia menorquina. La mostra es complementarà amb nombroses activitats, tallers, conferències, sortides i presentacions, un programa extens que es pot trobar al web del museu.