Sáenz i Hoskins enlluernen en la clausura del Festival de Peralada

La 37a edició del Festival de Peralada ha acabat amb una gala lírica feliç i espectacular protagonitzada per Serena Sáenz i Jonah Hoskins, dos talents joveníssims amb uns dots vocals admirables i realment prometedors. Van oferir, de memòria i acompanyats pel pianista Maciej Pikulski, un repertori atrevit, ple de reptes i desafiaments sense treva, que combinava àries d'òpera amb romances de sarsuela.

La soprano catalana, que es va donar a conèixer a l'església del Carme en els concerts de Pasqua del festival, va reafirmar la seva seguretat quasi insultant en escena, juntament amb una facilitat meritòria en la col·locació dels sobreaguts, començant sense miraments amb Obéissons quand leur voix appelle de Manon, de Massenet. Més endavant va continuar amb passatges igualment d'extrema dificultat, com l'escena de la bogeria de Lucia di Lammermoor —l'òpera amb què va meravellar el públic del Liceu fa dos anys—, i va acabar amb els ritmes cubans i festius de Cecilia Valdés. Sáenz explota a consciència l'impacte de la coloratura i els aguts afilats, però sense desmerèixer atencions al dramatisme expressiu de la melodia.

Jonah Hoskins, per la seva banda, que substituïa Xabier Anduaga, era desconegut a Catalunya i va causar molt bona impressió. Com Sáenz, es va atrevir a començar amb un autèntic tour de force: els dotze dos de pit de La fille du régiment, de Donizetti, més propis de les cloendes, quan la veu ja està escalfada, que aquí va emprendre lluint aguts elèctrics, un fiato generós i un timbre vibrant. Fins i tot es va animar amb una variació encara més complicada en l'últim do de l'ària. El tenor també va cantar l'endiablada Cessa di più resistere d'Il barbiere di Siviglia o Una furtiva lacrima emocionant.

Tot i el canvi de parella a tres dies del concert, Sáenz i Hoskins van demostrar una excel·lent compenetració en escena en les intervencions conjuntes, com Tornami a dir che m’ami, de Don Pasquale, o el divertidíssim duet de L'elisir d'amore. Finalment, després de quasi dues hores de concert, tres hits com a propina: O sole mio, O mio babbino caro i el brindis de La traviata amb vins de Peralada.