Enric Montefusco comparteix cançons, vi i pa amb tomàquet al Teatre Grec

BarcelonaEnric Montefusco fa temps que persegueix l’esperit de la música popular, i dimecres al Teatre Grec el va tenir a les mans. Era la presentació, única i irrepetible, de 'Coros de medianoche', el disc en què l’ex-Standstill cedeix el micròfon a Maria Arnal, Nacho Vegas, Niño de Elche, Albert Pla i Los Hermanos Cubero. Montefusco els va convocar en un escenari convertit en un xiringuito més aviat feréstec, amb taula, cadires, menjar i beure. Cada convidat va cantar les mateixes cançons que en l’EP, sempre impulsats per una banda formada per Pere Jou (teclats i trompeta), Jaime del Blanco (violí i sousàfon), Ramon Rabinad (bateria) i el mateix Montefusco (guitarra acústica). Tot plegat transmetia efectivament una sensació de proximitat casolana, d’experiència compartida. No era espontània, perquè la música, també la música popular, és fruit d’una elaboració prèvia, de l’aprenentatge, d’escoltar-se els uns als altres i d’assajar.

El principal encert de Montefusco és haver aconseguit generar un context favorable a la creació, com va quedar palès quan el concert va abandonar el guió del disc per endinsar-se en un joc de versions i relectures entre tots els músics. El dispositiu escènic, que generava situacions còmiques com veure Albert Pla tallant fuet mentre algun dels altres cantava, no va impedir moments de gran volada artística, com el mateix Pla versionant 'La pena o la nada' de Nacho Vegas, Niño de Elche cantant amb austeritat i pràcticament a les fosques 'Maldita hurraca' dels Cubero, Vegas recuperant 'Carcelariu' (que va dedicar a “aquesta aberració de l’estat espanyol” que fa que hi hagi presos polítics i exiliats), Maria Arnal escampant sarcasme en la versió de 'Miénteme' de Niño de Elche i els Cubero, magnífics en cada intervenció, enlairant 'Todo para todos' de l’amfitrió de la nit. També va ser especial sentir Montefusco interpretant 'Miris on miris' de Maria Arnal i Marcel Bagés, amb la resta de músics als cors i Pere Jou incorporant un so d’orgue que transmetia l’efecte d’estar participant en una litúrgia comunitària transformadora... ràpidament contrastada amb el relativisme salvatge de la versió de 'Todo es mentira' de Pla.

Montefusco, que havia cedit el primer pla als seus còmplices, va agafar el protagonisme en un bis en què va inflamar d’èpica '¿Por qué me llamas a estas horas?', de Standstill, i l’adaptació en català de 'Bird on the wire', de Leonard Cohen, la cançó d’on va treure la idea del cor de mitjanit. Novament en comunitat, la nit va acabar amb 'Obra maestra', del disc 'Meridiana' de Montefusco, mentre Albert Pla repartia vi, patates i fuet entre el públic.