Aina Bauzà: “El tipus d’art que consider més important és majoritàriament femení”

PalmaAina Bauzà presentà dijous la programació del Casal Solleric fins al gener de 2021, en què destaquen les exposicions individuals dels artistes Mireia Sallarès, Joan Morey i Tonina Matamalas. La directora -cap de l’àrea d’Educació i Acció Cultural d’Es Baluard sis anys- planteja l’espai com un centre d’art i creació contemporània oberta a la ciutadania, atent als debats que es generen a la ciutat i connectat amb l’art emergent tant local com de l’Estat i internacional.

Heu programat un any sencer. Era el que necessitava l’espai després de totes les polèmiques?

És el que jo vull fer: que el Solleric realment sigui un espai propi, que tingui una feina a fer. Això no es fa amb un any, es fa amb temps. Però consider que ja ho va començar el director anterior, Sebastià Mascaró. I s’ha de partir d’aquest camí per consolidar el Solleric com un centre d’art i creació contemporani, com un lloc on no només es poden veure exposicions, sinó que aquestes mostres estan pensades perquè generin, en si mateixes, un pensament crític.

Quina imatge voleu que tingui la ciutadania del centre?

Un centre fresc, on veure el que està passant ara en el món de l’art; que sàpiguen que han d’anar mirant, perquè s’hi generen debats. M’agradaria que fos molt actiu, implicat amb la ciutat i ciutadania. Ara arreglam la part baixa, que serà un espai on la gent podrà venir, treballar, fer reunions..., on es pot estar sense demanar permís.

Per què us va cridar l’atenció la direcció del Solleric i no un altre centre d’art contemporani?

Supòs que pel meu vessant de mediadora. Perquè en aquest centre li mancava -o encara li manca, perquè encara no està acabat de construir- identitat. I un centre d’art local ha de preguntar-se constantment què necessita la ciutat, quina és la seva identitat. Per exemple, en un gran museu, la missió seria diferent. Per la meva trajectòria professional, sí que em sentia prou capacitada per intentar anar endavant amb la direcció. Després ja veurem si ho farem bé o malament.

Per què Joan Morey i Mireia Sallarès per a les exposicions individuals?

Poder programar-los és un somni per a mi. La sortida és potent. Consider que Joan Morey necessitava una exposició aquí. La seva obra és molt personal i acurada, i treballa unes temàtiques que aprofundeixen dins l’ésser humà i el món on vivim per camins que normalment no es toquen. I estic molt contenta que m’hagi dit que sí. D’altra banda, de Mireia Sallarès vaig veure la seva obra fa molts d’anys i me’n vaig enamorar absolutament. La vaig posar en el meu projecte, ho tenia claríssim. M’ha dit que sí i és tota una emoció, perquè consider que és una de les artistes més importants d’aquests moments.

Hi ha una bona presència de dones en el programa. Us heu fixat quotes o ha sortit així?

Ha sortit així. Jo no compt. Però el tipus d’art que consider més important és majoritàriament femení. No necessit comptar. Són artistes crítics, que treballen amb les problemàtiques que tenim ara al món.

S’exposa l’Art Jove d’Arts Visuals al Solleric. Enguany, només hi ha una dona nominada entre cinc homes. En l’edició 2018, vuit homes i dues dones. Quina lectura en feis?

Hauria d’estar al jurat per saber quantes dones s’hi varen presentar, perquè s’han de tenir totes les dades per fer-ne un judici. Mirant el volum total, imaginar-me que hi ha poques dones, em costa molt.

Els projectes de mediació del CAC Palma continuen tenint el pressupost més petit. Canviarà aquesta situació?

Són aquestes coses que m’agradaria començar a modificar. Jo venc d’aquest món i, per tant, he patit el mateix. A poc a poc. Enguany és la mateixa partida, però la diferència és que és un pressupost obert. Cada col·lectiu i persona pot fer un pressupost real de quin cost té el seu projecte i després n’escollirem més o manco. També és una manera de veure que, si hi ha projectes bons, potser no entraran al CAC Palma, però els podem trobar un altre camí.