Miquel Bezares: “A la maduresa, no hi arribam mai”

PalmaEl llibre més recent de Miquel Bezares es va publicar alhora que es decretava l’estat d’alarma, es tancaven les llibreries i s’anul·laven les presentacions. Mal pas (AdiA edicions), però, no hi té res a veure. Està escrit entre l’abril del 2017 i el maig del 2018, coincidint amb l’entrada en la cinquantena del poeta nascut a Llucmajor el 1968. Amb una vintena de títols publicats, torna a un dels seus grans temes: el pas del temps i els seus efectes sobre el cos i l’ànima. És un llibre de poemes carnal, físic, com ho és gairebé tota la seva obra.

Mal pas són poemes d’ingrés en la maduresa? Mal pas

A la maduresa, no hi arribam mai. Potser hi ha un procés d’acostament, així i tot crec que no acabes d’entrar-hi. Se suposa que, amb els anys, tornes més savi, però jo no en tinc aquesta sensació, i en canvi sí que la tinc de més inseguretat, més angoixes. Et vas acostant al final i a la realitat inqüestionable que un dia acabam. En tot cas, si us referiu a la maduresa biològica, sí, segurament sí.

La paraula ‘cos’ ja encapçalava el títol del vostre primer llibre de poemes, Cos de calitja

No conec cap altra realitat que no sigui la física. Mal pas és el pas del temps i les ferides que ens deixa. I és evident que els efectes més visibles són al cos. Dit d’una altra manera, el cos és la matèria on s’escriuen les ferides del temps, tot i que aquestes ferides siguin més morals o sentimentals que no físiques.

Podríem dir que feis una mirada més adolorida que celebratòria del pas del temps?

Sí, aquest és un llibre de desassossec, de neguit. Ara bé, he intentat fer-me un poc enfora de mi mateix, prendre’n distància, com si fos un altre qui m’observàs. Aquesta és una idea que ja em voltava pel cap als primers llibres, també a Cos de calitja. Dic sovint que no concep un llibre sense pensar en els anteriors, i això de veure’m com si ho fes algú altre m’ha acompanyat gairebé sempre. Així i tot, tornant al desassossec, he de dir que veig una espurna d’esperança, i vaig voler que hi fos present, especialment als darrers versos. No s’ha d’extingir la flama. Davant la idea que ja estàs tocat pel pas del temps, en sorgeix una altra: encara confii en la capacitat d’explorar la meva existència.

Tot presentant Mal pas

Ho vaig dir perquè, ara com ara, no tinc un projecte concret. Jo solc escriure per projectes, no solc fer poemes sense que vagin lligats a la concepció d’una obra que tinc al cap. El fet, però, és que des que vaig acabar Mal pas no n’he escrit. Ara com ara, aquest llibre no m’està obrint la porta a un altre. Però també veig la mateixa espurna: sé que encara tinc coses a dir.

Com a escriptor us influeix la situació actual provocada pel covid-19, l’estat d’alarma, el confinament?

Ara no fa gaires ganes fer versos, certament, o almenys a mi no em ve de gust escriure. La situació actual em demana fer coses més directes, dedicar el temps a fer classe als meus alumnes o a cuinar. Ara, d’allò que es tracta és de passar el temps aviat. En tot cas, Mal pas no n’està condicionat, per l’actualitat; fa dos anys que el vaig acabar. Això sí, està molt condicionat per la situació sociopolítica del moment, coincidint amb el procés català. Encara que no m’interessa la poesia política, la situació va influir en el meu estat anímic.

És curiós que digueu que ara voleu que el temps passi aviat, tenint en compte que en els vostres poemes lamentau aquest pas del temps.

A una certa edat, el plany més habitual és que el temps ha passat massa aviat. Ara mateix, però, sabem que cada dia que passa és un dia menys d’una situació que no ens agrada, que ens dol. Així que com més aviat passi el temps i això acabi, millor.

Què suposa treure un nou llibre al carrer just a les portes del confinament?

Home, és una llàstima, sobretot per a un llibre de poesia, que sempre té un recorregut més curt. En tot cas, anam fent alguna presentació i lectures de poemes virtuals. Han tingut molta resposta, dins la mínima que té habitualment la poesia. Així que no tinc motius per estar preocupat pel llibre. Les presentacions que s’havien de dur a terme als Països Catalans ja es faran. O això esper.

Us he sentit a dir que Mal pas

Ho dic, però no m’ho crec. Se suposa que la poesia no està vinculada a un moment concret. En aquest sentit, una de les característiques que ha de tenir la poesia és que ha de servir per sempre. I pensar en el pas del temps ha de ser igualment útil per a la normalitat o per al confinament. Per mi, la poesia identifica la utilitat amb la bellesa.