Erling Kagge: “El silenci et dona llibertat”

BarcelonaErling Kagge (Oslo, 1963) ha viscut aventures molt extremes. Va ser el primer home a recórrer el pol Nord sense cap mena d’ajuda, va creuar el pol Sud en solitari durant 50 dies i ha coronat el cim de l’Everest. A més, és col·leccionista d’art, editor i pare de tres adolescents. Acaba de publicar El silenci en temps de soroll (Edicions 62), en què reflexiona sobre la importància d’aïllar-se de tot i redescobrir-se a un mateix.

Al pol Sud el silenci era inevitable, només hi havia gel i no tenia ningú amb qui parlar.

Va ser una experiència molt enriquidora. Els primers dies tenia molt de soroll al cap perquè pensava molt en el passat i en el futur, però després d’uns dies va venir la calma. Vaig ser capaç de veure les diferents variacions del blanc i de constatar que no tot era tan pla com em pensava. Vaig aprendre a apreciar les coses molt petites i a viure d’una manera més minimalista. El silenci et dona llibertat.

¿I aquesta experiència també es pot aconseguir en una ciutat?

No és necessària una aventura extrema, molta gent pot allunyar-se de tot passant cinc o quinze dies a la natura. Potser és difícil els primers dies, però l’experiència aporta coses molt positives.

Molta gent té por de la solitud i del silenci.

Per a tothom és molt dur asseure’s i no fer res. Sempre ha sigut difícil, però actualment encara ho és més. Hi ha molt de soroll i moltes temptacions, sobretot amb les noves tecnologies. Quan era petit pensava que el silenci era avorriment, solitud, frustració... El silenci encara pot ser tristesa o solitud, però també pot ser molt positiu. Al principi quan escrivia el llibre pensava en el silenci exterior, però després em vaig concentrar en el silenci interior. No volia escriure un llibre d’autoajuda sobre els set passos que has de fer per gaudir del silenci, sinó escriure de manera seriosa, personal i una mica filosòfica sobre com és possible i per què és enriquidor, i sobretot demostrar que és possible fer-ho. Pots aconseguir el silenci al carrer amb tot el soroll del tràns it.

Què aporta el silenci?

El silenci és diferent per a cadascú. A vegades pot ser angoixant perquè t’obliga a enfrontar-te a tu mateix.

Molta gent prefereix el soroll constant, fins i tot posen la televisió tot el dia a casa per no sentir-se tan sols.

El soroll és més fàcil, perquè amb el soroll vius la vida d’altres persones. En canvi, amb el silenci estàs amb tu mateix. Molta gent creu que la vida és molt curta, però no ho és. És una qüestió d’actitud. Si vius la vida dels altres i no la teva, òbviament és curta.

Hem perdut l’habilitat d’escoltar?

Sí, especialment en política. Trump és tota l’estona soroll, però en els discursos de Barack Obama hi ha molt més silenci. Amb el soroll comunicar és més simple, perquè no necessites pensar. Trump parla com si estigués linxant algú.

Per què va decidir emprendre aquestes expedicions extremes?

Tothom neix explorador, tots els nens exploren. Però després es corrompen i la societat fa que es tornin més estrets de mires. Però aquest esperit explorador no el perdem mai del tot. Vaig fer aquestes expedicions per curiositat, per la natura, pel repte i també per ser el primer a fer alguna cosa.

Quina serà la pròxima expedició?

Mai deixaré de ser un explorador, però ara ja no vaig al pol Nord o al pol Sud, sinó que exploro les ciutats, perquè els misteris més grans els pots descobrir al pati de casa. Camino molt per Oslo, Los Angeles i Nova York. A Nova York vaig caminar durant cinc dies pels túnels subterranis, tot el que passa a la superfície es reflecteix sota terra.

I com va ser passejar per Los Angeles? Allà tothom va en cotxe.

Sí, només et trobes prostitutes, drogoaddictes i bojos.

Es considera un filòsof?

Definitivament no soc un filòsof, però m’agrada escriure sobre qüestions filosòfiques. Soc una persona curiosa i he intentat escriure no un llibre original però sí amb una perspectiva una mica diferent.